Foto de Dagbladet.no
Avui fa 25 anys que van assassinar el que fou Primer Ministre suec Olof Palme. Olof Palme va morir als 59 anys d’edat. Cap dels socialdemòcrates suecs, va ser un defensor de la pau universal i es va pronunciar en contra de l’apartheid a Sud-àfrica, les armes nuclears, la guerra de Vietnam i, entre altres dictadures, la nostra, la de Franco. La seva política controvertida es va guanyar molts seguidors alhora que molts enemics i potser per això, avui en dia, el seu assassinat encara està sense resoldre.
L’assassinat d’Olof Palme és un dels tres més investigats a tot el món, el material s’emmagatzema a una habitació de 250 m² i s’hi anomenen fins a 10.000 possibles assassins. Malgrat tota la informació, el cas no s’ha pogut resoldre, entre altres coses, perquè la policia es va saltar totes les rutines i va investigar molt malament el lloc dels fets. Per exemple, van arribar-hi dues hores més tard, no van tancar els carrers adjacents i les bales van ser trobades per un particular al matí següent perquè la policia les havia deixat sense recollir. Després la policia les va netejar llevant-ne totes les empremtes dactilars. En conclusió, un desastre.
Els sospitosos per l’assassinat han sigut molts. Entre altres, un home de 30 anys que estava aquella nit al lloc dels fets, el grup kurd PKK i un grup de gent de Sud-àfrica a favor de l’Apartheid. Però definitivament va ser el drogaddicte i alcohòlic Christer Pettersson el major sospitós de tots. De fet, la dona de Palme -que es trobava amb Palme quan el van assassinar- el va reconèixer i per això el van empresonar. Més tard el van alliberar perquè un testimoni que només es trobava a uns metres de l’assassí estava convençut de que no era Pettersson. Quan aquest últim va morir en llibertat l’any 2004, també va morir la investigació. Han estat nombroses les persones que de forma privada van començar les seves investigacions perquè estaven convençudes que la policia havia esborrat proves i que no investigava suficient.
El criminòleg suec Leif GW Persson, que fa uns dies va participar en un programa de televisió sobre Palme, creu que l’assassí era un professional que va actuar amb ordre i sang freda. Ell veu clar que l’assassí formava part d’un grup de la policia o de militars que odiava a Palme. No pot entendre com la policia mai hagi volgut investigar les persones del cossos de seguretat de l’entorn de Palme, que sabien que aquella nit anava al cine i no duia guardaespatlles. Ell està segur que l’assassí encara viu.
Malauradament, només sabrem la veritat si l’assassí s’entrega o si es troba l’arma de foc que es va utilitzar per a matar a Palme. Mentrestant, esperem que Olof Palme no mori en el record i que seguim visitant-lo moltes persones a la seva tomba cada 28 de febrer.
Em dic Alícia i visc a Estocolm. Sóc nascuda a Saragossa el 1983 i crescuda a Castelló de la Plana. Vaig vindre a Suècia fa cinc anys per estudis i per amor; la meva parella és sueca. No pensava que em quedaria tant de temps.