Opinió

La ciutat de Kiruna. Foto de lkabframtid.com

Va ser l’any 2004 quan la municipalitat de Kiruna, al nord de Suècia, va anunciar que les esquerdes en el sòl causades per la mina Kiirunavaara, situada prop de la ciutat, s’estaven propagant més ràpid del que s’havia calculat prèviament. Per això, el municipi va prendre la decisió històrica que calia traslladar el centre de Kiruna cap al nord-est.

La mudança ja ha començat encara que no es veu, desviant les canalitzacions d’aigües residuals, calefacció i cablejat elèctric. Segons les planificacions del projecte, en cinc anys mouran l’estació de ferrocarril, en quinze el famós Ajuntament i en vint-i-cinc anys l’Església. Traslladaran els edificis posant grans plataformes amb rodes a sota seu i remolcant-los. Diuen que no caldrà treure’n ni els mobles.

2.000 persones s’hauran de mudar i l’Ajuntament els ha preguntat com volen viure i com volen que siga la seva nova ciutat. Tant els joves com els vells coincideixen que les cases antigues s’han de moure a la nova zona i hi ha d’haver moltes zones verdes. El cost del projecte? 12,5 bilions de corones sueques, uns 1,2 bilions d’euros.

Traslladant una casa. Foto de lkabframtid.com

Foto de mama.nu

L’any passat a hores d’ara es vacunaven contra la grip A 6 milions de suecs. Els mitjans de comunicació no paraven d’anunciar que era molt important vacunar-se i, al treball, quasi et miraven malament si havies decidit no fer-ho. Ho recordo com una histèria general, per sort, vaig ser prou forta i vaig decidir anar contra corrent i no vacunar-me. Suècia va ser el país que més xiquets va vacunar del món.

Ara, un any després, s’han descobert més de seixanta casos nous en nens de narcolèpsia, una malaltia que provoca cansament, al·lucinacions, malsons i paralització dels músculs. Encara no està clar que la vacuna de la grip A siga la culpable d’aquestos casos però hi ha molts indicis que així és. La veu d’alarma l’ha donada el neuròleg Lars Palm, afirmant que la vacuna que va comprar Suècia era la Pandemrix. Aquesta vacuna contenia una substància prohibida en altres països justament pel risc de contreure la malaltia de la narcolèpsia. De moment segueixen les investigacions tant a Suècia com a Finlàndia, on també han augmentat els casos de nens amb aquesta malaltia.

Foto de op.se

Necessites ajuda amb la neteja a casa? Vols renovar l’apartament que t’acabes de comprar? O tal volta prefereixes construir una altra caseta al jardí? No passa res, si vas just de diners, vine a viure a Suècia que aquí t’ho subvencionen amb un 50% de l’import total.

Aquesta és una mesura que el govern suec va prendre per a combatre el mercat de treball en negre i per a fomentar el treball. Segons la meva opinió, millore la qualitat de vida de les famílies de classe mitjana o de classe alta. Perquè clar, una família humil en què un dels pares treballa en serveis de neteja o en la construcció no contractarà a algú que els netege la casa o els faça la reforma del menjador, no? Per la mateixa regla de tres, per què no subvencionar la gent que va a menjar al restaurant? Tal volta hi ha cuiners que treballen també en negre. O per què no subvencionar el transport públic? O per què no destinar els diners en investigació per a donar treball als molts estrangers amb un títol de Doctor en Físiques que treballen de taxistes?

Penso que la idea inicial de subvencionar a les persones que contracten legalment és bona però un 50% em sembla massa. Per a combatre el treball en negre cal educació, honestedat i que la gent estiga conscienciada.

Foto de nyhetswebben.se

 La mort d’un bebè a un accident de tràfic perquè l’ambulància va tardar en arribar mitja hora ha obert el debat de si hi ha suficients ambulàncies a Suècia i si es gestionen bé. Les dades son que hi ha unes 700 ambulàncies per a tota Suècia (9,4 milions d’habitants).

Els infermers que treballen a les ambulàncies, s’han queixat moltes voltes de que no donen a abast (no tenen temps ni de parar per a menjar) i que no hi ha suficients unitats. A més a més, les ambulàncies tenen equipament vell i insuficient.

Tampoc les empreses privades contractades per l’estat que es fan càrrec de conduir les ambulàncies, per exemple la empresa Falk, han escoltat als seus treballadors, que diuen que estan molt estressats i que el sistema funcione malament.

Els metges i els infermers dels hospitals afirmen que això és una de les conseqüències de que el govern no fa més que retallar diners a la sanitat.

De moment, segueix el debat i encara no han arribat a cap acord. Em sembla fora de lloc que a Suècia hage problemes d’aquest tipus, no vivim a un país del primer món?

Foto de varnamo.se

Edifici amb antenes parabòliques típic de Rinkeby

L’atemptat amb arrels islamistes el dissabte passat, pot accentuar les desconfiances cap als immigrants a Suècia, sobretot cap a la comunitat musulmana. Per a tractar d’evitar-ho, el diumenge a la nit hi va haver una manifestació convocada per l’associació islàmica a Estocolm com a denuncia i condemna de l’atemptat. Al mateix temps, sortia a debat el seu representant i recalcava que “no s’ha de jutjar tota la comunitat islamista pels fets d’un boig que només va utilitzar la religió com a excusa per matar”. L‘associació islàmica també ha penjat un comunicat en contra de la violència a la seva pàgina web.

És difícil saber la xifra exacta de musulmans que viuen a Suècia, però els registrats en associacions religioses musulmanes en són 100.000. Aquesta xifra pot ascendir, però, als 250.000 si es compten aquells que no estan inscrits en cap associació. La majoria venen de Turquia, l’Iraq, l’Iran, el Líban i Somàlia, i viuen tots plegats a barris als afores de les gran ciutats. Per exemple, a Estocolm, al barri de Rinkeby, el 90% de la població és d’origen estranger i a les escoles el 98% dels nens són fills amb pares immigrants. Tot plegat fa que creixen aïllats de la societat sueca, no aprenguen l’idioma correctament i tinguen problemes d’integració.

Se sol dir que són les coses desconegudes les que fan més por. Si els suecs no viuen barrejats amb els musulmans i no tenen contacte directe amb ells, no és estrany que després d’un atemptat d’origen islamista se’ls miren amb desconfiança. Són les coses roïnes les que causen més rebombori, com una noia de Rinkeby va dir una vegada: ”És una llàstima que el nostre barri només surt a la televisió quan hi ha baralles i no quan organitzem un festival cultural internacional”.

En la idiosincràsia de la societat sueca és natural generar debats en profunditat sobre esdeveniments importants. Donat que es la primera vegada que passa un fet tràgic com el que hem viscut a Estocolm, en els propers dies es generarà un estat d’opinió molt ampli entre els suecs i els immigrants i tal vegada eixos debats donen fruit a una millor comprensió de la situació.

Acabe d’arribar a casa perquè aquesta nit havia quedat amb uns amics a prendre unes cerveses i m’acabe d’assabentar que hi ha hagut un atemptat suïcida d’origen islamista al centre d’Estocolm. De camí a casa hem vist dos cotxes de policia però l’ambient era tranquil. Afortunadament sembla que només hi ha ferits. Les raons de l’atemptat sembla que són les caricatures de Mahoma que va dibuixar el suec Lars Vilks i la presència de soldats suecs a l’Afganistan. Alguns links a periòdics suecs on es parla de l’atemptat:

- DN: http://www.dn.se/nyheter/sverige/forst-pa-plats-som-en-bomb-exploderat-mot-hans-mage-1.1225806

-  Aftonbladet: http://www.aftonbladet.se/nyheter/article8265883.ab

Açò no és gens bo per a la comunitat musulmana que viu a Suècia, per si no tenien prou amb el resultats electorals ara els toca l’atemptat. Em solidaritzo amb ells.

Actualització 16:13:

Us deixo amb dues fotos del lloc on s’ha produït l’atemptat. Com veieu és una zona molt central i tot ha tornat a la normalitat, avui al migdia només hi havia uns quants cotxes de policia.

L'Ajuntament d'Estocolm

Com cada any des del 1901 se celebren els premis Nobel a Estocolm. Molts dels premiats ja han arribat a Estocolm i el divendres a la nit tindrà lloc la cerimònia a l’antic Ajuntament d’Estocolm. El premi Nobel de la Pau, però, s’atorga en Oslo. Això perquè Alfred Nobel volia millorar les relacions entre Suècia i Noruega que a principis del segle XX no eren molt bones.

Els premis Nobel sempre desperten molta expectació i crítiques. Enguany, per exemple, el Vaticà a criticat la resolució d’atorgar el premi de medicina a Robert Edwards, científic que ha estudiat un mètode d’inseminació artificial. També el premi de la Pau ha despertat inquietuds i és que per primera volta es donarà a un xinès activista dels Drets Humans de la Xina, Liu Xiaobo. La Xina ha trobat el premi com una impertinència i ha estat molt pressionada per caps d’estat perquè alliberaren Liu Xiaobo de la presó. No els ha fet cas, però Liu Xiabo encara està a la presó. També hi ha alguns acadèmics que afirmen que l’Acadèmia Sueca de Literatura, que és la que decideix el premi de Literatura, està molt dividida en opinions i sempre té dificultats en decidir a qui donaran el premi. Aquest any, es veu que els va costar, però al final el premi anirà per al ben conegut Mario Vargas Llosa.

Entrada principal a l'Ajuntament d'Estocolm

Com alguns sabreu el setembre passat va entrar al Parlament suec el partit nacionalista dels Demòcrates Suecs. Un nom que, paradoxalment, no els descriu gaire. I és que aquest partit es va fundar el 1988 amb bases feixistes. Primer, eren un radicals que es manifestaven en banderes feixistes i insultaven obertament els immigrants i totes aquelles persones de color. Després, han après a parlar en públic moderadament i expressar la seva ideologia sense que parega insultant o feixista.

D’ofensius han passat al paper de víctimes. Per exemple, a la campanya electoral se’ls va menysprear, ningú volia rodar el seu curt electoral (va ser una empresa danesa), ni seure al seu costat en els debats polítics. A més a més, mentre cap partit polític parlava del problema de la integració en Suècia, ells anaven visitant pobles i ciutats difonent arguments com: ‘Ens cal preservar la societat de benestar sueca i això no ho podem fer si deixem entrar 100.000 immigrants cada any’ (la xifra és incorrecta, però d’això ja en parlaré en una altra entrada), ‘Hem de millorar les pensions i això es pot fer retallant les ajudes socials a immigrants’, ‘Un alt percentatge dels immigrants són delinqüents’, etc. Tots tenien per comptat que no arribarien enlloc. I després, la sorpresa. Un 5,7 % de la població els va votar i ara seuen 20 persones del Demòcrates Suecs al Parlament.

Suècia no és el primer país europeu on un partit xenòfob entra al Parlament. Personalment penso que és alarmant però espero que a partir d’ara es parle més de la integració i es posen mesures per a millorar-la. M’entristeixo molt al pensar que la gent que ha votat aquests partits no pot veure més enllà de si mateixos. Perquè immigració no només és ajudes socials, delinqüència i atur, sinó cobertura de treballs que ningú vol fer, acadèmics que s’han format sense que hagi costat res als governs, però que poden desenvolupar el país i el més important, riquesa cultural. I per últim, un consell d’una immigrant a tots els immigrants: La vida és com una estanteria IKEA, l’has de muntar tu!