El Festival Internacional de Cinema d’Estocolm

divendres, 10/12/2010

8a.jpg

Tots els anys al novembre dic que aniré però mai ho faig! Fa unes setmanes va finalitzar la 22a edició del Festival Internacional de Cinema d’Estocolm. Aquest festival va començar el 1990 i avui és un dels més valorats a Europa. Es van veure 180 pel·lícules de 50 països distints. El premi per a la millor pel·lícula va anar per a Winter’s bone, de Debra Granik, mentre que el premi del públic el van guanyar les pel·lícules England ’86, de Shane Meadows, i Waste land, de Lucy Walker. Com que no he vist cap d’elles no us les puc aconsellar, però tal volta vosaltres les heu vist i podeu comentar què us van semblar?

Els premis Nobel

dimecres, 8/12/2010

stadshuset.jpg

L'Ajuntament d'Estocolm

Com cada any des del 1901 se celebren els premis Nobel a Estocolm. Molts dels premiats ja han arribat a Estocolm i el divendres a la nit tindrà lloc la cerimònia a l’antic Ajuntament d’Estocolm. El premi Nobel de la Pau, però, s’atorga en Oslo. Això perquè Alfred Nobel volia millorar les relacions entre Suècia i Noruega que a principis del segle XX no eren molt bones.

Els premis Nobel sempre desperten molta expectació i crítiques. Enguany, per exemple, el Vaticà a criticat la resolució d’atorgar el premi de medicina a Robert Edwards, científic que ha estudiat un mètode d’inseminació artificial. També el premi de la Pau ha despertat inquietuds i és que per primera volta es donarà a un xinès activista dels Drets Humans de la Xina, Liu Xiaobo. La Xina ha trobat el premi com una impertinència i ha estat molt pressionada per caps d’estat perquè alliberaren Liu Xiaobo de la presó. No els ha fet cas, però Liu Xiabo encara està a la presó. També hi ha alguns acadèmics que afirmen que l’Acadèmia Sueca de Literatura, que és la que decideix el premi de Literatura, està molt dividida en opinions i sempre té dificultats en decidir a qui donaran el premi. Aquest any, es veu que els va costar, però al final el premi anirà per al ben conegut Mario Vargas Llosa.

stadshuset2.jpg

Entrada principal a l'Ajuntament d'Estocolm

Un Mercat Nadalenc – Primera part

dilluns, 6/12/2010

4a.jpg

Ja estan tots els mercats nadalencs muntats a Estocolm! En aquests mercats es poden trobar coses típiques sueques de l’hivern. Com que vull fer dos entrades sobre aquest tema, avui us ensenyaré els objectes i a la propera entrada el menjar. Als mercats nadalencs podeu trobar entre altres coses:

  • Pells d’ovella que s’utilitzen damunt de les butaques i dels cotxets dels nens perquè estiguen més calents. De fet, una pell d’aquestes és un dels regals més volguts pels pares que acaben de tindre un bebè:

4b.jpg

  • Guants de llana. Les manyoples són les més calentes perquè els dits estan tots junts i es donen calor entre ells. Jo no porto una altra cosa!!

4d.jpg

  • Sabatilles d’anar per casa. Aquí veieu unes per a adult i unes altres per a nens. Son moooolt calentes. Jo en vaig comprar un parell al meu pare i encara que li van parèixer curioses no les ha utilitzat perquè li couen els peus. Ja sabeu que el clima de Castelló no és com el d’Estocolm.

  • Decoracions nadalenques. El més típic o el que a mi em fa més gràcia són els Pare Noel de la foto, en les seves barbes llargues. Hi ha moltes més coses com estrelles que es pengen de les finestres o cavalls de palla.

4g.jpg

El pintor Anders Zorn

dissabte, 4/12/2010

3a.jpg

És un del pintors suecs impressionistes més reconegut internacionalment i actualment hi ha una exposició a Estocolm al museu Prins Eugens Waldemarsudde Carl Wilhelmson (quin nom més llarg, eh?). Vaig anar-hi el cap de setmana passat i em va agradar força. Zorn va viure del 1860 al 1920 i es va fer famós pels retrats que va fer a persones de l’alta burgesia per tot Europa. Però sens dubte el que més m’ha agradat ha estat les seves aquarel·les, algunes exposades normalment al museu d’Orsay de París i al museu del Prado de Madrid. Encara que Zorn és un pintor molt valorat a Suècia també ha estat molt criticat per la seva forma de viure i de tractar a les dones, era prou masclista.

Per arribar al museu vam agafar el tranvia que ens va deixar al principi d’un caminet. 3b.jpg

Si el segueixes i puges una costera arribes al museu!

3c.jpg

Mireu quanta neu… i només estem al desembre.

 

Teràpia de llum

dijous, 2/12/2010

bild(7).jpg

El novembre és un dels mesos més durs a Suècia, i no pel fred, sinó per la llum. És un mes molt fosc i gris perquè encara no ha arribat la neu i hi ha poques hores de dia. La llum és com un rellotge que regula el nostre ritme vital i molts experts mèdics i científics han demostrat que la manca de llum de dia ens pot afectar molt negativament.

Per això s’està posant molt de moda la teràpia de llum. Hi ha gent que es compra una làmpara especial i la té a casa o altres van a  hospitals que tenen sales dedicades a aquest fi. Però per qui vol fer teràpia de llum i menjar alguna cosa a la vegada hi ha les anomenades cafeteries de llum. Dues de les més conegudes estan a Gotemburg (http://ljusrummet.com/) i a Estocolm (http://www.iglo.se/). La d’Estocolm és molt popular perquè a més serveixen menjar ecològic. Actualment crec que està tancada perquè els han pujat el lloguer del local i no el poden pagar, una llàstima perquè jo volia anar a provar-ho!

Els Demòcrates Suecs al Parlament

dimarts , 30/11/2010

7a.jpg

Com alguns sabreu el setembre passat va entrar al Parlament suec el partit nacionalista dels Demòcrates Suecs. Un nom que, paradoxalment, no els descriu gaire. I és que aquest partit es va fundar el 1988 amb bases feixistes. Primer, eren un radicals que es manifestaven en banderes feixistes i insultaven obertament els immigrants i totes aquelles persones de color. Després, han après a parlar en públic moderadament i expressar la seva ideologia sense que parega insultant o feixista.

D’ofensius han passat al paper de víctimes. Per exemple, a la campanya electoral se’ls va menysprear, ningú volia rodar el seu curt electoral (va ser una empresa danesa), ni seure al seu costat en els debats polítics. A més a més, mentre cap partit polític parlava del problema de la integració en Suècia, ells anaven visitant pobles i ciutats difonent arguments com: ‘Ens cal preservar la societat de benestar sueca i això no ho podem fer si deixem entrar 100.000 immigrants cada any’ (la xifra és incorrecta, però d’això ja en parlaré en una altra entrada), ‘Hem de millorar les pensions i això es pot fer retallant les ajudes socials a immigrants’, ‘Un alt percentatge dels immigrants són delinqüents’, etc. Tots tenien per comptat que no arribarien enlloc. I després, la sorpresa. Un 5,7 % de la població els va votar i ara seuen 20 persones del Demòcrates Suecs al Parlament.

Suècia no és el primer país europeu on un partit xenòfob entra al Parlament. Personalment penso que és alarmant però espero que a partir d’ara es parle més de la integració i es posen mesures per a millorar-la. M’entristeixo molt al pensar que la gent que ha votat aquests partits no pot veure més enllà de si mateixos. Perquè immigració no només és ajudes socials, delinqüència i atur, sinó cobertura de treballs que ningú vol fer, acadèmics que s’han format sense que hagi costat res als governs, però que poden desenvolupar el país i el més important, riquesa cultural. I per últim, un consell d’una immigrant a tots els immigrants: La vida és com una estanteria IKEA, l’has de muntar tu!

Un començament

dissabte, 27/11/2010

noviembre 128.jpg

Benvinguts i benvingudes al bloc ”Hej Suècia!”!

Avui inaugurem aquest bloc i estic molt contenta de, mitjançant aquesta finestra virtual, poder compartir amb vosaltres temes d’actualitat en Suècia i altres coses sobre aquest país que jo trobe interessants.

Com aquesta és la primera entrada que escric us voldria donar algunes dades sobre la Suècia actual. Com tots sabreu Suècia està situada a la regió escandinava, al nord d’Europa. És un país gran en extensió (el cinquè país europeu més gran) però petit en població, tan sols 9,4 milions d’habitants. Els suecs parlen suec, una llengua germànica que s’assembla molt al noruec i al danès i una mica a l’alemany.

La moneda que s’utilitza és la corona sueca i encara que està a debat el canvi a l’euro no crec que la gent votaria a favor (a Suècia no li ha anat tan malament en la crisi econòmica i molts ho atribueixen a no tindre l’euro). L’equivalència corones-euro és molt fàcil, 10 corones és aproximadament 1 euro.

Actualment tenim un govern conservador fruit de les passades eleccions el 19 de setembre. Està format pel Partit del Moderats (M), el Partit Liberal del Poble (FP), el Partit Central (C) i els Demòcrates Cristians (KD). Van ser unes eleccions molt revoltes perquè per primera vegada va entrar al parlament el partit nacionalista els Demòcrates Suecs.

Després d’aquesta petita introducció, volia comentar-vos que he pensat en agrupar les meves entrades en cinc categories: costums populars sueques, suecs que han fet història, menjar típic suec, cultura sueca i temes d’actualitat (política, temes de debat, etc). Què us sembla? Si teniu algun suggeriment, deixeu un comentari!

Bé, ja no m’esplaie més, espere que no us haja avorrit molt avui i que torneu a passar per aquí. Fins aviat i bon diumenge!

Alícia