Els súmmums de l’American Way of Life (I)

(Nota aclaratòria: el títol que tenia al cap és “Els ‘colmos’ de l’American Way of Life”, però he buscat la traducció a diversos diccionaris i tots m’assenyalen que en català ‘colmo’ es diu ‘súmmum’ -tot i que per a mi perd la connotació negativa del mot castellà. Dit això: tot sigui per tenir cura de la nostra llengua. El català correcte, passa’l!)

Amb l’article d’avui inauguro una sèrie d’articles -de regularitat incerta- que pretenen mostrar, a través de petits detalls quotidians, les absurditats (o els avantatges, però en qualsevol cas els extrems) de l’American Way of Life. L’individualisme de la societat nordamericana es reflexa a tot arreu, fins i tot a la neu.

És impossible que no sapigueu que a Nova York està nevant molt aquest hivern. Ho dic perquè, segons les fotografies que publiquen els mitjans de comunicació, sembla que només nevi a la Gran Poma. I sí, és molt maco veure els carrers de Manhattan empolsinats o passejar sobre el mantell de coto-fluix de Central Park, però quan han passat dos o tres dies més aviat enviaries la neu a pastar i no sortiries de casa en tres mesos.

Quan hi ha una forta tempesta de neu, com ha passat aquest hivern en diverses ocasions, l’ajuntament s’encarrega de buidar la neu dels carrers a través d’un servei semi-públic. Aquest es dedica bàsicament a l’asfalt, per tal que els cotxes puguin circular i el caos no assoleixi dimensions descomunals. En aquests casos és normal veure botiguers i cambrers armats amb grans pales metàl·liques, apartant la neu que ha quedat a les voreres just davant dels seus establiments. “Oh, què amables!” penses quan els veus al passar, “ho estan fent per tal de facilitar el pas als vianants”. Però no, la solidaritat dels botiguers no és pas tan gran, a Nova York. Aquí tothom té la seva part de la vorera ben neta, però no pas per amor al proïsme, sinó per evitar que algú rellisqui just en el seu territori i acabi posant-li una denúncia milionària.

El gran dilema són les cantonades: Si no pertanyen a ningú, qui les neteja? Fàcil. Si no són de ningú, simplement no es netegen. Per això et trobes amb situacions com aquesta:

IMG_0710.jpg

Tota la neu que els camions aparten de l’asfalt i els botiguers buiden de la vorera s’acumula en muntanyes gegantines a les cantonades, terra de ningú. Més que creuar el carrer, els vianants semblem participants del concurs Humor Amarillo. Cal pensar bé on poses el peu, perquè un pas en fals pot ser fatal… Sobre la neu ja trepitjada? Compte! Pot amagar-se un bassal a sota! Optar per la neu verge dels laterals, tan blanca i molsuda? Sí, i amb tan poca densitat que se t’enfonsarà la cama fins al genoll. Sovint acabes optant pel salt de llargada. I apa, a resar perquè la gambada sigui prou llarga.

Només superada una cantonada, amb els peus xops i els pantalons tacats de neu-fang, ja estàs patint per què et trobaràs a la següent -qui sap, potser serà el lluitador de sumo de deu tones. A mida que passen els dies i la neu es transfroma en un granissat de fang, probablement el panorama serà una cosa semblant a aquesta…

IMG_0722.JPG

Per als conductors, la cosa tampoc és que sigui molt més agradable. Si vols treure el cotxe de la sepultura blanca, apa, ja pots agafar la pala…

IMG_0706.JPG

N’hi ha alguns que ni així. A aquest conductor l’esperen bastants dies de transport públic i salts de llargada sobre bassals…

IMG_0717.jpg

I el més curiós és que, tot i així, no puc evitar somriure cada cop veig els flocs dansar cel avall.

2 comentaris

  • Alba

    21/02/2011 18:42

    Jo vaig estar un anyet a Dinamarca, i també hi neva bastant allà. Les primeres setmanes hi havia camions que enretiraven la neu de l’asfalt i uns altres més petits que tiraven sal a les boreres perquè els vianants no rellisquessin, fet però que no impedia la creació de l’aigua/fang/neu. Aquell any va nevar tant que se’ls hi va acabar la sal i van optar per tirar-hi sorra, si, si, sorra, així que la pastifada que es creava no tenia desperdici.

  • Xavier Martinez

    28/02/2011 16:52

    Pobreta neu, tothom es queixa d’ella dient que hi han embussos i accidents, tant en cotxe com a peu, però també es podria dir la part bona. Que es molt bonica, etc… i que amb una mica més de neu potser tanquen els col•legis, una pena que aquí això no passi…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús