Súmmums de l’American Way of Life (II)*: Tu al ghetto i jo a l’Ivy League

 

* Una sèrie que pretén mostrar, a través de petits detalls quotidians, les absurditats (o els avantatges, però en qualsevol cas els extrems) de l’American Way of Life.

campus yale.jpg

Campus de la Universitat de Yale / Klaus Wagensonner, Flickr

Torno després d’una llarga pausa. Però ho faig a mitges, perquè avui no parlaré de Nova York, sinó d’una petita ciutat que es troba 120 quilòmetres al nord de Manhattan: New Haven. Probablement us heu quedat indiferents al sentir el nom d’aquesta població, però ja veureu com la cosa canvia quan esmento que és on es troba la universitat de Yale. Ah! Això ja és diferent. Ara us ve al cap l’Oxford de cartró-pedra, els adolescents reclenxinats amb jersei de punt i una Y gegant cosida sobre el cor, les misterioses lletres gregues sobre els portals d’alguns edificis i els birrets balancejant-se al ritme de la marxa de graduació.

El que segur no us vindrà al cap són les cases de fusta podrida que hi ha a dos carrers del campus, més inclinades que la torre de Pisa, i on només hi viuen famílies negres. Ni les desenes de negres sense sostre que remuguen asseguts eternament als bancs del “Green,” el parc central de la ciutat, amb la mirada perduda i la roba desfeta. Ni els trets que ressonen pels carrers algunes nits, fins i tot sota les finestres els estudiants privilegiats i blancs. “No et preocupis, es maten entre ells, a nosaltres només ens roben,” li comenta un Yalie a un altre mig de broma.

Parlar de racisme als Estats Units està mal vist, però la realitat és que la segregació social, causada exclusivament per factors econòmics o no, continua estant escandalosament lligada a la raça. Només cal passejar per qualsevol ciutat nordamericana una mica gran: els barris rics són dels blancs, als barris pobres només hi viuen negres. El cas de New Haven és probablement un dels més extrems: hi conviuen una universitat de l’Ivy League –la lliga de les 8 universitats més prestigioses dels EEUU, on també hi ha Harvard, Princeton i Columbia– i un dels centres industrials més deprimits del país –va ser un important port comercial segles enrere i un dels principals fabricants d’armes; ara les armes s’han quedat, però bàsicament són al servei del tràfic de drogues. Actualment, un informe elaborat per Business Insider amb dades del FBI situa New Haven com la quarta ciutat més perillosa dels Estats Units.

La tensió es respira als carrers d’aquesta petita ciutat sense cap tipus d’encant. Joves blancs i somrients amb pantalons chinos i el carnet de Yale penjant del coll passegen per la mateixa gespa que els negres obesos de mal humor que s’escridassen els uns als altes. La interacció és nul·la. És difícil trobar punts en comú entre els dos mons.

Els estudiants de Yale paguen una matrícula de 35.000 dòlars l’any, al qual s’ha de sumar la manutenció i l’estada. Els estudiants viuen en residències que semblen tretes de la pel·lícula de Harry Potter, on gaudeixen de menjador, sales d’estudi, biblioteques i en alguns casos fins i tot cinema o piscina. De fet, no els caldria sortir mai del campus. Correus electrònics constants de la policia privada de Yale els imbueixen “subtilment” a no fer-ho: ahir va haver-hi un tiroteig al carrer X cantonada Z a les 12 de la nit; una estudiant va ser atacada a les 8 del vespre mentre tornava a casa seva i li van robar la cartera. “Eviteu anar sols pel carrer”, els recomana el sheriff.

És per això que Yale posa a disposició dels alumnes un servei de “shuttle” o petites furgonetes que transporten els estudiants allà on desitgin: només han de trucar, dir on són i on volen anar, i, si és un dissabte a la nit, probablement els tocarà esperar gairebé una hora fins que els vinguin a buscar.

Raons per esperar n’hi ha: el 2010 es van registrar a New Haven 1.584 crims violents i 628 robatoris per cada 100.000 habitants –el triple que la mitja nacional. Entre el 23 i el 24 de maig set tirotejos van tenir lloc a la ciutat, pocs dies abans que Tom Hanks i Martin Scorsese participessin a la cerimònia de graduació de Yale. El 2008, només el 7% dels estudiants de la universitat eren afro-americans. A tots els Estats Units, els afro-americans representen el 14% del total d’estudiants universitaris.

Tot i que Yale és la principal font d’ingressos de la ciutat i la que proporciona més llocs de feina, val a dir que les iniciatives d’integració per part del centre educatiu són molt escasses. La universitat mira New Haven per sobre l’espatlla, conscient que ells formen part de l’elit no ja de la ciutat, sinó del país sencer. Gairebé no hi ha programes solidaris d’ajuda als col·lectius més necessitats i alguns que sobrevivien han estat suspesos darrerament a causa de la crisi econòmica. A més a més, com que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, Yale no paga impostos pels terrenys que ocupa –és la universitat amb més extensió per estudiant de tot el país. “Els problemes de New Haven no són els problemes de Yale”, comentava un professor de manera informal. Fins que un dia, la bala et fereix a tu.

8 comentaris

  • tncatalunya

    21/07/2011 19:44

    Això no és HOLLYWOOD, és la pura i dura realitat !!!!! Gràcies per les reflexions. M’agrada molt l’article. I ara (i per l’ARA)……….. esperem més “absurditats” de NY !!!!

  • Mercader

    21/07/2011 21:45

    Déu ni do! Desconeixia la realitat de Yale, tot i que sí era conscient que, per exemple, Columbia es troba en ple barri de Harlem…. Sembla que tots aquests temes de “Responsabilitat Social Corporativa” que estan tant de moda s’obliden d’aquestes realitats + properes. En fi, confiem que alguna eminència sortida d’aquestes prestigioses universitats treballarà per un món millor.

  • Jordi Rodri i Mujkic

    23/07/2011 06:36

    S’agraeix l’article. Interessant i ben elaborat.
    Si tothom escrivis com tu…Anant al gra i deixant-se de frivolitats…
    Gràcies.

  • XèniaS

    23/07/2011 15:14

    Jo també desconeixia tot això…Nova York sempre ha estat una ciutat que m’ha cridat l’atenció, però totes aquestes realitats que envolten els Estats Units em deixen perplexa. Et felicito per l’article Marta, m’ha agradat molt.

  • CAM

    28/07/2011 10:51

    Hola Marta, el teu article, i algun altra, m’ha fet pensar en la petita ressenya de presentació del blog on dius que parlaràs de tot menys de política.
    Una característica molt lamentable del nostre temps és la banalització de la política, amb majúscules, i la seva substitució pel simple espectacle de competició per les cadires del poder. I parlant sempre de les institucions de tipus democràtic o representatiu, clar, ja que si parlem del “poder-poder”, allà s’arriba sense eleccions. Els clàssics (excloent a Maquiavelo) en canvi ens diuen que la política s’hauria de preocupar de cóm organitzem el món (el país, la societat, el barri …), cóm es distribueix la riquesa, cóm s’accedeix als serveis bàsics, com es garanteixen els drets ciutadans, cóm s’evita l’exclusió social, … etc.
    El teu article és magnífic. Els lectors que et seguim t’agraírem que segueixis no escrivint de política.
    Des de la Vella Europa

  • Elvis

    06/08/2011 04:54

    Marta, els negres són el 12% de la població dels EUA. Si 14% dels universitaris són negres, la cosa pinta bé, no? Veig que d’aquesta petita dada te “n’oblides”.

  • mmartinez

    06/08/2011 14:30

    Hola Elvis, gràcies per l’aportació. He revisat les dades del cens del 2010 i tens raó, el percentatge és proper al 13%. Em sorprèn, no puc dir més. Suposo que m’he guiat per la percepció més que no pas per les dades estadístiques a l’hora d’escriure.

  • Donna

    12/02/2012 21:19

    Pau Vallejo eiscrgué:Sí, jo també ho he escrit en més d’un lloc, però feu bé de recordar-ho.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús