Autora

Marta Martínez. No m’agraden els blogs perquè odio parlar de mi, però a Nova York hi passen massa coses com per no explicar-les. És la ciutat més frenètica, la Capital del Món, una droga. Tot i que potser ja ha passat el seu moment de glòria, la gent segueix creient en el mite i això és el que la fa tan especial. Cada persona que et creues pel carrer té ganes de canviar el món (i fer-se milionari), fa la feina més surrealista (per fer-se milionari) o és un artista relegat injustament a l’anonimat (que, tot i la seva aparença bohèmia, desitja fer-se milionari).

Però Nova York també té una altra cara, una de ben bruta. Les rates campen tan tranquil·les pels carrers (i els apartaments). El metro és una relíquia que sempre fa tard, grinyola i et deixa sord quan arriba a la parada (i dins del qual no hi ha cobertura).

Vaig néixer a Barcelona el 1984 i sóc periodista ‘freelance’ (si és que això pot considerar-se un ofici). Recentment una amiga em va descriure com una “city girl”. No ho havia pensat, però em sembla que té raó. He viscut a Berlín, on se’m va quedar un bocí del cor, i ara sóc a Nova York. He col·laborat amb diversos mitjans, com El País o l’ACN. També sóc editora de la revista digital Europe&Me.

Actualment comparteixo el que passa a la Gran Poma amb els oients del ‘Cabaret Elèctric’ d’iCat fm i des d’ara també amb els lectors d’aquest blog. A “I ? NY” hi trobareu una mica de tot, des de gastronomia fins a ciència, però sobretot actualitat cultural i personatges curiosos, que a la ciutat no en manquen. Del que segur no en parlaré és de política –i probablement tampoc d’esports, perquè no en tinc ni idea.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús