La procastinació o l’art de posposar

P1016801.JPGQui no ha mai posposat una activitat, una reunió, una feina, un treball? És curiós veure com de sobte un dia aparentment buit de contingut s’acaba convertint en una jornada atapeïda d’activitats que res tenen a veure amb el que realment havíem de fer.

Exemple: hem de presentar un treball per la setmana vinent. Tenim una setmana de temps i decidim posar-nos-hi avui mateix per poder-ho acabar a temps. La intenció és bona, però no és tant senzill com sembla. Una setmana és molt de temps i evidentment et permets el luxe de dedicar uns minuts a acabar un llibre, a quedar amb una amiga, anar a fer un cafè amb el company de classe que no veus des de fa dos anys. Aprofites per trucar a un familiar, per endreçar la cuina, l’armari, els calaixos de l’escriptori on hi trobes un carret de fotos sense revelar des del 2002 i portes el carret a revelar. Vas a recollir les fotos. Quedes per sopar, mires una pel·lícula, mires una altra pel·lícula i mentre està planxant (després de descobrir endreçant l’armari que tens planxa) t’adones que ja no falta una setmana sinó que el treball s’ha d’entregar demà mateix. I ara, amb nervis, estrès i maleint els propis ossos, t’asseus davant l’ordinador i comences a teclejar desesperadament, sense temps per reconstruir la història, sense marge d’error, a contra rellotge. I mentre les neurones s’exprimeixen i ho donen tot per acabar a temps t’assegures, et promets, et jures! que no tornaràs (mai més) a deixar res per a l’últim moment.

Però en el fons saps que tornarà a passar, perquè inexplicablement, tot i que la racionalitat i l’experiència ens diuen de fer les coses amb temps i de no deixar-ho per demà, la temptació és massa forta. És gairebé una infracció morbosa que ens porta a la transgressió. És el que s’anomena procastinació.

I mentre escric, a Itàlia mig país s’està revolucionant en contra de la reforma universitària que talla fons per la recerca, fa fora els professors, anul·la subvencions i beques i tanca facultats. La majoria de països estan duent a terme plans d’austeritat per retallar despeses, però a cap altre li ha vingut en ment l’absurda idea de tallar els fons a l’educació. Però clar… aquesta és una altra història.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús