Els auriculars RHA MA750i, música en 3D

Siguem clars, la humanitat es divideix en dos grups: els que se senten còmodes amb uns auriculars aïllants i els que no els suporten. És una simple qüestió física. Hi ha gent que odia la sensació dʼaïllament que produeix colocar-se uns auriculars “in ear”, tant se val la qualitat del so de lʼaparell.

Entre els auriculars no aïllants hi ha un rei indiscutible, els ubics EarPods dʼApple, que des de lʼúltima reforma (les dues generacions anteriors eren un desastre) representen la solució a tots els problemes de la humanitat: se senten bé, són lleugers, tenen un preu raonable i un disseny magistral. Així doncs, per què buscar més?

Lʼespai dels “in ear”

I en canvi, el mercat dels auriculars aïllants creix a cada moment. I és que, com que cap història pot ser perfecta, hi ha situacions molt quotidianes en què auriculars oberts són molt poc eficients, en especial als viatges en transport públic (on lʼaïllament és obligatori si es vol sentir alguna cosa) i la pràctica esportiva (mmm… dʼaixò en parlarem més tard). Òbviament, més enllà de la necessitat, hi ha una altra raó de ser dels auriculars aïllants: la seva capacitat de reproduir música amb els màxims estàndards de qualitat, amb més baixos i més riquesa que la que els EarPods podran somiar mai. Aquí és on entren pesos pesants del segment, com els RHA MA750i.

Què és això? Un medicament? Un coet experimental?

RHA són les sigles de Reid and Heath Acustics, una empresa britànica que es distingeix per la qualitat i lʼelegància dels seus productes. Lʼaltra lletra en què ens hem de fixar es la “i” minúscula final, que significa que aquest model en concret compta amb el micròfon i els controls compatibles amb iPhone, iPod i iPad.

Els RHA MA750i són uns auriculars aïllants (in ear) de gama alta, construïts en acer inoxidable i amb la particular estructura que fa que el cable passi per sobre de l’orella, de manera que no cauen mai.

Mhhh… Tʼescolto

La impressió general és que ens trobem davant dʼun producte extremadament sòlid i ben construït. Alguns auriculars juguen la carta de la lleugeresa: aquesta no és, sens dubte, la tàctica dels RHA, que ha optat per lʼangle oposat. El primer que crida lʼatenció són els mateixos auriculars, dʼacer inoxidable, una mica pesats, molt sòlids. El cable, de goma, és força gruixut, i al marge de les especificacions tècniques (ens informen que el cobre interior està reforçat i que se li ha extret tot lʼoxigen) presenta un important avantatge pràctic: no sʼembolica! La solidesa amb què sʼhan construït els auriculars es percep en tots els detalls. El mini-jack, per exemple, és el més seductor que he vist mai, amb una peça cilíndrica de disseny industrial i una molla metàl·lica que imita els cables de connexió dels instruments musicals. Una joia. També és atractiu el comandament, que, com en els EarPods, concentra el micròfon i els botons de control dʼiPhone/iPod, però amb una estructura cilíndrica molt elegant (però amb els botons un xic petits, de vegades costa trobar-los amb el tacte).

I aquesta bossa?

Els RHA MA750i vénen amb un estoig rectangular de viatge. Sincerament, és el primer cop que, en veure aquest tipus de complement, no tinc lʼimpuls dʼenviar-lo directament a la deixalleria. No solament perquè la solidesa dels RHA fa que vingui de gust guardar-los bé quan no es fan servir, sinò perquè a lʼestoig hi ha espai per a un element clau: una placa dʼacer inoxidable on hi ha nou (!!!) parells de recanvis per les puntes dels auriculars.

Un per cada dia?

Poca broma. En els “in-ear”, aquest aspecte és crucial. Lʼauricular sʼha dʼadaptar perfectament al canal auditiu, fent una mínima ventosa, perquè els auriculars sonin bé. Sense aquest aïllament, els baixos no sonen i tot lʼedifici cau a terra. Per això és vital trobar la punta adequada per a cadascú. I aquesta és una de les virtuts dels RHA, que ens ofereixen tres tipus diferents de puntes: les clàssiques de silicona de doble densitat (en mida petita, mitjana i gran), les de silicona de doble membrana (mides petita i gran), i unes dʼescuma viscolàstica, que sʼadapten a la forma de qualsevol canal auditiu. En total, deu jocs de puntes. Impossible no trobar la que encaixa en la nostra oïda.

Està bé, però… com sonen?

Després dʼalgunes provatures, arribo a la conclusió que la punta clàssica de silicona és la que se mʼadapta millor a lʼoïda. Els auriculars són realment còmodes. Lʼhipotètic problema del pes queda anul·lat pel fet que pengen de la part superior de lʼorella. Els comparo amb uns auriculars de la marca xxxxx, molt més lleugers dʼestructura. La diferència és evident, sobretot en els baixos, que són molt més potents. Però també en la textura de la música. Els instruments, cada arpegi, cada arranjament queda més definit, té més brillantor. La música passa de ser estèreo a escoltar-se en 3D. He de dir que no esperava menys dʼuns auriculars que es troben en aquest rang de preu. A partir dʼaquí, costa ser concret.

Quan llegeixo per internet crítiques dʼauriculars sempre sʼarriba a un punt en què el llenguatge es perd en abstraccions estranyes i en què costa fer valoracions concretes. Deu ser per què en el sentit de lʼoïda costa ser tan concret i objectiu com amb la vista. Jo no us vull avorrir amb paràgrafs grandiloqüents sobre la riquesa dels aguts. Ben al contrari, com sempre que provo uns auriculars nous, exploro aleatòriament les pistes de la meva biblioteca dʼiTunes a la recerca de sorpreses. Si amb uns auriculars nous sento coses noves dins de cançons que he sentit centenars de vegades, això és un bon senyal.

I bé, en el temps que dedico a provar a fons els RHA MA750i descobreixo coses:

-A “Babe, Iʼm gonna leave you” de Led Zeppelin, (que, de fet, amb lʼarranjament inicial de guitarra resulta una excel·lent cançó per posar a prova la definició dels aguts), percebo una mena de psicofonia molt tènue a 1:40. Mai no havia escoltat res de semblant, és la veu dʼalgú que canta o parla molt al fons i que resulta inquietant. El professor Google mʼexplica què estic sentint: una errada, certament cèlebre, de la gravació: la veu del cantant Robert Plant es va colar de fons menre es gravava la pista de la bateria i va ser afegida a la mescla final.

-”Smells like teen spirit”, de Nirvana. Es pot descobrir alguna cosa nova, en una de les cançons més reproduïdes de la història? En el meu cas, sí, i no serà perquè no lʼhagi escoltat (i intentat interpretar) milers de vegades. Però aquest cop, escoltant el riff inicial, en el segon 00:05, exactament en el tercer compàs de la cançó, quan només sʼhauria de sentir la Fender Mustang de Kurt Kobain i just abans que entri la bateria de Dave Grohl, se sent, molt al fons i molt dèbilment el so de les cordes dʼuna guitarra a lʼaire, el típic so que es produeix quan la guitarra es colpeja o es freguen les cordes inadvertidament.

-Creia que “Sorted for Eʼs & Wizz” era una cançó de Pulp que començava amb 9 segons de silenci. Vaig descobrir que no, que el que hi ha al principi és una sèrie de notes de molt alta frequència, com les que es fan servir per als tests dʼoïda.

I no segueixo amb més exemples. Crec que això il·lustra la tesi que aquests són uns auriculars amb una gran definició i una bona atenció al detall, que extreuen el màxim partit dʼun format dʼàudio comprimit com el que ens trobem en els nostres dispositius mòbils.

I lʼautèntica prova del cotó, la penses fer?

Al principi mencionava que un dels contextos en què els auriculars no aïllants (tipus EarPods) resulten completament inadequats és a lʼhora córrer. Tant se val el que ensenyen a les pel·lícules: si heu intentat sortir a córrer amb els EarPods dʼApple haureu descobert que de seguida salten de les orelles i que és impossible sentir-hi res. No, el món dels runners és el món dels auriculars aïllants, i no pas per ganes dʼaïllament, sinò perquè són els que es mantenen més temps dins del canal auditiu.

De fet, trobar uns auriculars que serveixin per córrer és, per a molts aficionats, com la recerca del graal. Tots tenen tendència a escapar-se de les orelles, especialment amb la suor de lʼestiu. I els auriculars dissenyats especialment per fer esport són els que, personalment, mʼhan decebut més. Són cars, i, en general, inútils. Recordo uns (no diré la marca) que van deixar de funcionar dʼun costat el segon cop que els vaig portar. Uns altres, amb un disseny de cable per sobre de lʼorella, simplement mai queien al seu lloc. Se sortien del forat de lʼoïda amb el simple balanceig de caminar.

Entenc que els MA750i no són uns auriculars pensats per fer esport. El seu disseny elegant i les prestacions audiòfiles no semblen compatibles amb la suor del running. És com agafar un Ferrari per anar a buscar bolets per la muntanya. Però em calço les sabatilles i els provo. (Incís: recordeu que els auriculars aïllants no són adeqüats per córrer en ambients urbans, amb semàfors i pasos de zebra. Cal sentir dʼon vénen els cotxes i les motos que ens poden atropellar. Fi de lʼincís.)  Fixo el cable a la samarreta amb la pinça dels auriculars (això és sempre obligatori si es vol mantenir els auriculars a lloc) i començo a córrer. El fet que el cable passi per sobre de les orelles els dóna estabilitat. El pes també hi ajuda: com pesen més que el cable, aquest no els tiba cap amunt. Al contrari, els auriculars es mantenen a lloc sense cap problema. A més, entregant una qualitat de so que mai mʼhauria imaginat en uns auriculars per anar a córrer. Un altre aspecte essencial: els cables NO fan soroll. Aquest és un aspecte clau, perquè molts auriculars aïllants no poden evitar que el mateix cable, quan hi ha moviment, faci sorolls que es colen directament en la música.

Corro durant una hora i els auriculars mai no se surten de les orelles. És cert que, a partir de la mitja hora, sobre tot per culpa de la suor, de tant en tant cal empènyer lleugerament els auriculars perquè tornin a segellar el canal, però és una maniobra senzilla i en cap moment es deixa de sentir la música. En aquest punt cal ser sincer: en condicions dʼextrema calor i humitat, si se sua molt, gairebé cap auricular es mantindrà a lloc. Però nʼhi ha que es mantenen a lloc més temps que altres.

En resum?

Els RHA MA750i són uns auriculars que entreguen un so de gamma alta, extraordinàriament elegants, ben construïts i sòlids com un tanc i aptes per anar a córrer. Si no us importa el seu pes i que siguin aïllants, els hauríeu de posar a la llista dʼobjectes del desig. I per un preu molt inferior a molts altres de qualitat similar, al voltant dels 100€.

Avui l’Inspector Gadget ha estat Olaif

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús