Entrades amb l'etiqueta ‘gadgets’

Popsicase, la funda per fer selfies

diumenge, 13/11/2016

Em quedo curta si us he d’explicar les raons per les quals m’agrada Popsicase. M’agrada perquè és una petita empresa creada amb molt d’esforç a casa nostra per la María José i el Pablo. M’agrada perquè hi tenen il·lusió. Perquè fabriquen a Barcelona. Perquè han inventat un producte que no existia, una funda amb pal de selfie. Perquè han fet un joc de paraules entre “case” (funda en anglès) i “popsicle” (polo en anglès, per la forma que té). Perquè han tret els models amb els colors de moda, com el mint, per exemple, el blanc o el gris clar. Perquè la funda és resistent a les caigudes, us ho asseguro. De debò. M’agrada perquè els preocupa el medi ambient i la funda està reciclada en un 100% amb material de xarxes de pescadors de Catalunya i el País Valencià, perquè han aconseguit començar a entrar als mercats del nord d’Europa, el Japó, Corea del Sud, el Perú, el Brasil i els Estats Units i ho fan amb la marca Barcelona. Per tot això m’agrada.

Popsicase és una còmoda funda per a iPhone amb un mànec incorporat a mode de pal de selfie que ens permet agafar millor el telèfon a l’hora de parlar, fer una foto, cantar karaoke o qualsevol cosa que se us pugui acudir. És còmode i té un disseny maco.

 

                             

Ara mateix podeu reservar el vostre Popsicase per a iPhone 6 ò 7 participant en el kickstarter . Les fundes tenen un preu de 15€ mentre dura la campanya. Aquests són els 8 colors vintage que ens proposen:

El robot que va venir a salvar-nos els vidres

dimecres, 29/06/2016

Dubtava si calia o no que fes aquest article. Sovint faig primer el post i després el penjo a xarxes socials. Aquest cop vaig fer el contrari perquè no podia esperar a escriure al blog i vag preferir la immediatesa d’instagram i facebook: un vídeo, 1 frase i llestos. Doncs us dic una cosa: cap review havia generat tants comentaris i visites com aquesta del Winbot W850 (d’Ecovacs).

Bàsicament és un dispositiu quadrat que et neteja el vidre. De debò. Com una roomba però de vidres. I va sol. Per més gran que sigui la finestra te la fa tota. Només cal endollar-lo, posar-lo al vidre, prémer un botó i mitjançant un sistema d’aspiració s’hi agafa ben fort (amb 19.000 rotacions per minut) i es mou per tot el vidre traient la pols, taques i ditades. Vaig provar-ho amb ditades i sí, les va treure. A més, quan l’enganxes al vidre, detecta les mides que té i es mou en forma d'”N” o de “Z” segons si és vertical o horitzontal.

I com ho fem per netejar per fora les finestres?

Tranquils, Ecovacs ho té tot pensat. Al Winbot se li afegeix un cordill que va lligat a una ventosa. Aquesta ventosa (forta) s’enganxa a la finestra per dins i el Winbot es pot posar a netejar per fora sense perill de caure. Ja us dic que s’agafa molt molt fort al vidre, però si mai fallés i caigués, no passa res, perquè continuaria lligat a la ventosa per dintre i a l’endoll.

Coses a tenir en compte

Tot i que sigui meravellós, hem de tenir en compte que no és una roomba. És a dir, no l’encens, marxes de casa i quan tornes ho tens tot fet. Si tens 4 finestres grans, penseu que no es mou sol d’una finestra a l’altra. Que el deixareu sol 5 minutets perquè faci un vidre i haureu de tornar a treure’l i canviar-lo de vidre. Sembla obvi però s’ha de tenir en compte.

Abans de posar-lo contra la finestra, has d’enganxar-li una mena de “mopa” rectangular, que és el que netejarà el vidre. Amb el robot ve un líquid netejavidres. Les instruccions et diuen que només utilitzis aquest líquid. Suposo que si fas servir algun més greixós, potser desenganxaria el dispositiu? No ho sé. Igualment suposo que pulveritzant una mica del Glassex de tota la vida no passaria res.

El preu: el podeu comprar per 349€ a botigues especialitzades, amazon i redcoon.

Bamboo Spark, la llibreta màgica

diumenge, 8/05/2016

Sí, sí, normalment us poso tot el rotllo, unes fotos, blablabla i després acabo posant un vídeo de demostració. Avui ho farem a l’inrevès. Començo amb el vídeo perquè FLIPEU.

Fins ara quan volíem dibuixar mapes, prendre notes a mà, fer dibuixos més o menys elaborats… teníem a la nostra disposició llapis òptics com aquest o aquest per treballar directament sobre el nostre mòbil o tauleta i fer els dibuixos el més acurats possibles. Ara ja no, què pot  ser més acurat que poder fer un dibuix com sempre hem fet amb paper i bolígraf? Doncs amb un paper i un bolígraf. Sembla màgia i probablement ho és però no, la Bamboo Spark ens permet fer precisament això. Només ens cal la carpeta amb el sensor electromagnètic, un quadren de notes de paper normal per escriure-hi al damunt i un bolígraf. Cal prémer una mica fort el bolígraf, això sí, però un cop li agafes el truc a la força que has de fer el resultat és magnífic. Tan sols cap tenir baixada al mòbil o tauleta l’aplicació de Bamboo Spark i immediatament se sincronitza el que tenim al paper cap al dispositiu. Un cop al mòbil o tauleta, es pot editar, desar com a imatge o pdf o enviar per correu. El paper el podem reutilitzar en tot l’espai, ja que cada cop que sincronitzem torna a partir de zero i cada traç que fem serà un dibuix nou a cada sincronització.

Hi ha 3 models: un per aguantar el mòbil a la mateixa carpeta, un altre per a tauleta i un altre d’específic per a iPad Air2. Tots els podeu aconseguir per 159,90€ i podeu trobar-ne més informació aquí

Bamboo Stylus Fineline, el més precís

divendres, 4/09/2015

Wacom compleix la seva promesa de treure al mercat un nou llapis òptic (stylus) que combina senzillesa, estil i molta molta precisió. Fa un any i mig ja ens havia agradat molt el model bamboo stylus, pels seus colors atrevits, per la suavitat del seu punter, perquè era força precís… però el nou model el supera de llarg. Arriba també en diversos colors ben divertits, es connecta amb el nostre iPad mitjançant bluetooth i es configura ràpidament. Les passes a seguir serien les següents:

1. Descarreguem l’aplicació gratuïta Wacom Stylus Update per actualitzar el firmware del dispositiu. Un cop fet, ja podem esborrar l’aplicació si ens fa nosa.

2. Descarreguem l’aplicació Bamboo Paper (també gratuïta) i –molt important!– configurem com agafem l’stylus, tant la mà (esquerrans o dretans) com la posició del canell (recte, cap avall o cap amunt). M’he passat dues setmanes amb la posició de com agafo l’stylus mal posada i no entenia com podien dir els de Wacom que el seu gadget era tan precís. Un cop ben configurat, ho entenc.

3. Quan ho configurem, ja podem començar a treballar amb el punter, cosa que és agradable perquè pesa poc i té una mida i gruix com la d’un bolígraf.

4. Ens serveix per prendre notes a mà, fer dibuixos, mapes, etc. En el cas de les notes a mà és pràctic perquè a més escriu molt de pressa. La mateixa aplicació Bamboo Paper ja ens permet fer tot això, però n’hi ha un grapat més que també ens permeten escollir textura (llapis, carbonet, ploma, boli…), gruix amb què volem escriure o dibuixar, etc. Per exemple podem utilitzar Whiteboard, Adobe Draw (l’antic Adobe Ideas), Awesome Note… o el joc de dibuix entre usuaris Draw Something, per exemple.

Un altre aspecte molt important també és la durada de la bateria del Bamboo Stylus Fineline. Si bé és cert que no l’he fet servir cada dia, sí que l’he agafat 3/4 cops per setmana i algun dia fins a un parell d’hores. Fa un mes que vaig carregar la bateria i encara em dura. El preu varia molt segons la botiga però aproximadament el trobem per uns 50€.

Els auriculars RHA MA750i, música en 3D

dijous, 9/07/2015

Siguem clars, la humanitat es divideix en dos grups: els que se senten còmodes amb uns auriculars aïllants i els que no els suporten. És una simple qüestió física. Hi ha gent que odia la sensació dʼaïllament que produeix colocar-se uns auriculars “in ear”, tant se val la qualitat del so de lʼaparell.

Entre els auriculars no aïllants hi ha un rei indiscutible, els ubics EarPods dʼApple, que des de lʼúltima reforma (les dues generacions anteriors eren un desastre) representen la solució a tots els problemes de la humanitat: se senten bé, són lleugers, tenen un preu raonable i un disseny magistral. Així doncs, per què buscar més?

Lʼespai dels “in ear”

I en canvi, el mercat dels auriculars aïllants creix a cada moment. I és que, com que cap història pot ser perfecta, hi ha situacions molt quotidianes en què auriculars oberts són molt poc eficients, en especial als viatges en transport públic (on lʼaïllament és obligatori si es vol sentir alguna cosa) i la pràctica esportiva (mmm… dʼaixò en parlarem més tard). Òbviament, més enllà de la necessitat, hi ha una altra raó de ser dels auriculars aïllants: la seva capacitat de reproduir música amb els màxims estàndards de qualitat, amb més baixos i més riquesa que la que els EarPods podran somiar mai. Aquí és on entren pesos pesants del segment, com els RHA MA750i.

Què és això? Un medicament? Un coet experimental?

RHA són les sigles de Reid and Heath Acustics, una empresa britànica que es distingeix per la qualitat i lʼelegància dels seus productes. Lʼaltra lletra en què ens hem de fixar es la “i” minúscula final, que significa que aquest model en concret compta amb el micròfon i els controls compatibles amb iPhone, iPod i iPad.

Els RHA MA750i són uns auriculars aïllants (in ear) de gama alta, construïts en acer inoxidable i amb la particular estructura que fa que el cable passi per sobre de l’orella, de manera que no cauen mai.

Mhhh… Tʼescolto

La impressió general és que ens trobem davant dʼun producte extremadament sòlid i ben construït. Alguns auriculars juguen la carta de la lleugeresa: aquesta no és, sens dubte, la tàctica dels RHA, que ha optat per lʼangle oposat. El primer que crida lʼatenció són els mateixos auriculars, dʼacer inoxidable, una mica pesats, molt sòlids. El cable, de goma, és força gruixut, i al marge de les especificacions tècniques (ens informen que el cobre interior està reforçat i que se li ha extret tot lʼoxigen) presenta un important avantatge pràctic: no sʼembolica! La solidesa amb què sʼhan construït els auriculars es percep en tots els detalls. El mini-jack, per exemple, és el més seductor que he vist mai, amb una peça cilíndrica de disseny industrial i una molla metàl·lica que imita els cables de connexió dels instruments musicals. Una joia. També és atractiu el comandament, que, com en els EarPods, concentra el micròfon i els botons de control dʼiPhone/iPod, però amb una estructura cilíndrica molt elegant (però amb els botons un xic petits, de vegades costa trobar-los amb el tacte).

I aquesta bossa?

Els RHA MA750i vénen amb un estoig rectangular de viatge. Sincerament, és el primer cop que, en veure aquest tipus de complement, no tinc lʼimpuls dʼenviar-lo directament a la deixalleria. No solament perquè la solidesa dels RHA fa que vingui de gust guardar-los bé quan no es fan servir, sinò perquè a lʼestoig hi ha espai per a un element clau: una placa dʼacer inoxidable on hi ha nou (!!!) parells de recanvis per les puntes dels auriculars.

Un per cada dia?

Poca broma. En els “in-ear”, aquest aspecte és crucial. Lʼauricular sʼha dʼadaptar perfectament al canal auditiu, fent una mínima ventosa, perquè els auriculars sonin bé. Sense aquest aïllament, els baixos no sonen i tot lʼedifici cau a terra. Per això és vital trobar la punta adequada per a cadascú. I aquesta és una de les virtuts dels RHA, que ens ofereixen tres tipus diferents de puntes: les clàssiques de silicona de doble densitat (en mida petita, mitjana i gran), les de silicona de doble membrana (mides petita i gran), i unes dʼescuma viscolàstica, que sʼadapten a la forma de qualsevol canal auditiu. En total, deu jocs de puntes. Impossible no trobar la que encaixa en la nostra oïda.

Està bé, però… com sonen?

Després dʼalgunes provatures, arribo a la conclusió que la punta clàssica de silicona és la que se mʼadapta millor a lʼoïda. Els auriculars són realment còmodes. Lʼhipotètic problema del pes queda anul·lat pel fet que pengen de la part superior de lʼorella. Els comparo amb uns auriculars de la marca xxxxx, molt més lleugers dʼestructura. La diferència és evident, sobretot en els baixos, que són molt més potents. Però també en la textura de la música. Els instruments, cada arpegi, cada arranjament queda més definit, té més brillantor. La música passa de ser estèreo a escoltar-se en 3D. He de dir que no esperava menys dʼuns auriculars que es troben en aquest rang de preu. A partir dʼaquí, costa ser concret.

Quan llegeixo per internet crítiques dʼauriculars sempre sʼarriba a un punt en què el llenguatge es perd en abstraccions estranyes i en què costa fer valoracions concretes. Deu ser per què en el sentit de lʼoïda costa ser tan concret i objectiu com amb la vista. Jo no us vull avorrir amb paràgrafs grandiloqüents sobre la riquesa dels aguts. Ben al contrari, com sempre que provo uns auriculars nous, exploro aleatòriament les pistes de la meva biblioteca dʼiTunes a la recerca de sorpreses. Si amb uns auriculars nous sento coses noves dins de cançons que he sentit centenars de vegades, això és un bon senyal.

I bé, en el temps que dedico a provar a fons els RHA MA750i descobreixo coses:

-A “Babe, Iʼm gonna leave you” de Led Zeppelin, (que, de fet, amb lʼarranjament inicial de guitarra resulta una excel·lent cançó per posar a prova la definició dels aguts), percebo una mena de psicofonia molt tènue a 1:40. Mai no havia escoltat res de semblant, és la veu dʼalgú que canta o parla molt al fons i que resulta inquietant. El professor Google mʼexplica què estic sentint: una errada, certament cèlebre, de la gravació: la veu del cantant Robert Plant es va colar de fons menre es gravava la pista de la bateria i va ser afegida a la mescla final.

-”Smells like teen spirit”, de Nirvana. Es pot descobrir alguna cosa nova, en una de les cançons més reproduïdes de la història? En el meu cas, sí, i no serà perquè no lʼhagi escoltat (i intentat interpretar) milers de vegades. Però aquest cop, escoltant el riff inicial, en el segon 00:05, exactament en el tercer compàs de la cançó, quan només sʼhauria de sentir la Fender Mustang de Kurt Kobain i just abans que entri la bateria de Dave Grohl, se sent, molt al fons i molt dèbilment el so de les cordes dʼuna guitarra a lʼaire, el típic so que es produeix quan la guitarra es colpeja o es freguen les cordes inadvertidament.

-Creia que “Sorted for Eʼs & Wizz” era una cançó de Pulp que començava amb 9 segons de silenci. Vaig descobrir que no, que el que hi ha al principi és una sèrie de notes de molt alta frequència, com les que es fan servir per als tests dʼoïda.

I no segueixo amb més exemples. Crec que això il·lustra la tesi que aquests són uns auriculars amb una gran definició i una bona atenció al detall, que extreuen el màxim partit dʼun format dʼàudio comprimit com el que ens trobem en els nostres dispositius mòbils.

I lʼautèntica prova del cotó, la penses fer?

Al principi mencionava que un dels contextos en què els auriculars no aïllants (tipus EarPods) resulten completament inadequats és a lʼhora córrer. Tant se val el que ensenyen a les pel·lícules: si heu intentat sortir a córrer amb els EarPods dʼApple haureu descobert que de seguida salten de les orelles i que és impossible sentir-hi res. No, el món dels runners és el món dels auriculars aïllants, i no pas per ganes dʼaïllament, sinò perquè són els que es mantenen més temps dins del canal auditiu.

De fet, trobar uns auriculars que serveixin per córrer és, per a molts aficionats, com la recerca del graal. Tots tenen tendència a escapar-se de les orelles, especialment amb la suor de lʼestiu. I els auriculars dissenyats especialment per fer esport són els que, personalment, mʼhan decebut més. Són cars, i, en general, inútils. Recordo uns (no diré la marca) que van deixar de funcionar dʼun costat el segon cop que els vaig portar. Uns altres, amb un disseny de cable per sobre de lʼorella, simplement mai queien al seu lloc. Se sortien del forat de lʼoïda amb el simple balanceig de caminar.

Entenc que els MA750i no són uns auriculars pensats per fer esport. El seu disseny elegant i les prestacions audiòfiles no semblen compatibles amb la suor del running. És com agafar un Ferrari per anar a buscar bolets per la muntanya. Però em calço les sabatilles i els provo. (Incís: recordeu que els auriculars aïllants no són adeqüats per córrer en ambients urbans, amb semàfors i pasos de zebra. Cal sentir dʼon vénen els cotxes i les motos que ens poden atropellar. Fi de lʼincís.)  Fixo el cable a la samarreta amb la pinça dels auriculars (això és sempre obligatori si es vol mantenir els auriculars a lloc) i començo a córrer. El fet que el cable passi per sobre de les orelles els dóna estabilitat. El pes també hi ajuda: com pesen més que el cable, aquest no els tiba cap amunt. Al contrari, els auriculars es mantenen a lloc sense cap problema. A més, entregant una qualitat de so que mai mʼhauria imaginat en uns auriculars per anar a córrer. Un altre aspecte essencial: els cables NO fan soroll. Aquest és un aspecte clau, perquè molts auriculars aïllants no poden evitar que el mateix cable, quan hi ha moviment, faci sorolls que es colen directament en la música.

Corro durant una hora i els auriculars mai no se surten de les orelles. És cert que, a partir de la mitja hora, sobre tot per culpa de la suor, de tant en tant cal empènyer lleugerament els auriculars perquè tornin a segellar el canal, però és una maniobra senzilla i en cap moment es deixa de sentir la música. En aquest punt cal ser sincer: en condicions dʼextrema calor i humitat, si se sua molt, gairebé cap auricular es mantindrà a lloc. Però nʼhi ha que es mantenen a lloc més temps que altres.

En resum?

Els RHA MA750i són uns auriculars que entreguen un so de gamma alta, extraordinàriament elegants, ben construïts i sòlids com un tanc i aptes per anar a córrer. Si no us importa el seu pes i que siguin aïllants, els hauríeu de posar a la llista dʼobjectes del desig. I per un preu molt inferior a molts altres de qualitat similar, al voltant dels 100€.

Avui l’Inspector Gadget ha estat Olaif

Un projector, diverses aplicacions

dissabte, 11/04/2015

Viewsonic ens porta aquest projector portàtil, el PLED, molt útil per casa, per endur-nos de cap de setmana i, sobretot, per a l’oficina. És gran com un llibre, aproximadament, així que ens pot caber a la majoria de bosses i a qualsevol motxilla i el seu pes és inferior als 800 grams.

Només cal una paret on projectar, connectar un usb o tarja de memòria SD (en el model W800) amb la informació que volguem veure a través del projector i ja està. Fins i tot ajustant la xarxa wifi es pot accedir als continguts del nostre ordinador, mòbil o tauleta.

El projector pot reproduir:

  • Vídeos
  • Música
  • Fotos (inclou una presentació de les imatges)
  • Documents Office de Microsoft: Word, Excel i Powerpoint.
  • Documents PDF

Es pot adquirir en els models PLED-W600 i PLED-W800 depenent de la lluentor que volguem (600 ò 800 lúmens). Té una molt bona qualitat d’imatge i un so més que acceptable. Suporta fins a 20mil hores de reprodució, molt més que alguns dispositius de la competència, reprodueix en 1080 i ajusta la pantalla al format escaient, ja sigui 4:3 ò 16:9.

Us deixo un vídeo on veieu el funcionament