Arxiu del mes: gener 2011

De deu en deu.

diumenge, 30/01/2011

Les festes Decennals de la estimada ciutat de Valls són un esdeveniment curiós. No només per que es celebrin cada deu anys ni pel seu pressupost, sinó per la involucració dels vallencs i vallenques en una festa difícil de consolidar.

Una festa popular tant difícil de fer perdurar omple la capital de l’Alt Camp de llum dedicada a la Candela. I es que d’any en any les festes creixen o disminueixen bestialment. Només cal pensar en festes com Santa Tecla a Tarragona, que en pocs anys ha crescut de manera increïble. A casa meva -Vilanova i la Geltrú-, el Vidalot havia estat un dels actes forts del Carnaval i ara pocs recordem la nit de Dimarts de Carnaval i tot i això, comença a donar símptomes de recuperació. Aleshores, quina és la predicció de futur per una celebració que fins el 2021 no tornarem a viure?

Molta identitat, la recepta perfecta. L’orgull vallenc tant representat sota la bandera vermella i blanca o la maternitat dels castells.

FOTO: JM ALEGRE

La festa del so o del Pi.

diumenge, 30/01/2011

Si hi ha alguna cosa que em va impressionar de la visita a Centelles el penúltim dia de l’any ha estat viure una festa sorda. Emmudida. Els trabucs dels galejadors que aquell dia disparen a tort i dret fan que el cotó-fluix i diferents taps moderns industrials converteixin la festa en un espai de vibracions que no rep el timpà, sinó el cos. Els grans del poble rememoren com costava trobar pòlvora i ens diuen que “farem deu o vint trets i estarem contents i feliços. Que ningú es confongui que això no és la festa dels trabucs i les escopetes”.

Tot sigui un matí sord, per arribar a un migdia tant sentit. Escoltar l’església sencera cantar l’himne de Centelles mentrestant s’alçà el Pi cúpula amunt posa a tothom la pell de gallina, és el millor moment per llevar-se els taps.

Foto Carles Borrell