La festa del so o del Pi.

Si hi ha alguna cosa que em va impressionar de la visita a Centelles el penúltim dia de l’any ha estat viure una festa sorda. Emmudida. Els trabucs dels galejadors que aquell dia disparen a tort i dret fan que el cotó-fluix i diferents taps moderns industrials converteixin la festa en un espai de vibracions que no rep el timpà, sinó el cos. Els grans del poble rememoren com costava trobar pòlvora i ens diuen que “farem deu o vint trets i estarem contents i feliços. Que ningú es confongui que això no és la festa dels trabucs i les escopetes”.

Tot sigui un matí sord, per arribar a un migdia tant sentit. Escoltar l’església sencera cantar l’himne de Centelles mentrestant s’alçà el Pi cúpula amunt posa a tothom la pell de gallina, és el millor moment per llevar-se els taps.

Foto Carles Borrell

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús