La festa per la festa.

M’he escoltat molts cops a més d’un savi amb majúscules dir que la festa té un motiu religiós, sentimental. I si, el té. Però també penso en la utilitat de la festa.

El meu avi i la meva àvia es van conèixer i apropar per primer cop als balls del Foment Vilanoví, per Carnaval. L’ocasió d’or per apropar-se.

L’ocasió genial per sortir al carrer l’han constituïda les festes. L’excusa perfecte per reunir a una família al voltant de la taula. La millor per fer maleses amb seny i per ingerir més del compte de tot allò que sigui legal.

Ara, quan un comiat de solter pren les voreres sense esperar el Carnaval i una trobada qualsevol omple els carrers de bestiari en dates insignificants podem dir que existeix la festa per la festa. Sense més raons.

I és que les mares ja no es preocupen, perquè la nit de l’any que vulguin els fills arribaran a casa tant tard que serà aviat i no els hi caldrà dir allò de “mama, que és festa Major!”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús