“El siniestro del diestro”.

(No he imaginat mai escriure sobre això, però avui m’ha vingut de cop la curiositat…)

Són les dotze i poc de la nit, acaba d’acabar una pel·lícula de Nicolas Cage a Telecinco i comença un programa on retrobo al presentador dentut de Salsa Rosa que creia desaparegut.

Ortega Cano empitjora, música de piano. I de cop i volta, Love is in the air en la seva versió més canyera i surten els col·laboradors del programa. Bipolaritat comunicativa.

Us imagineu un programa d’aquest nivell parlant de l’accident de trànsit d’un reconegut casteller? O del casori d’un campió sardanista?

La capacitat de fer del folklore taurí un espectacle del paper couché ve de lluny i de ben segur que als més seguidors de la tauromàquia no els hi agrada gens. La mitificació de l’home folklòric, i de la cantant folklòrica és un fet excepcional que només passa a Espanya.

Repudiarem els toros, o no. Però són una tradició -estimada i odiada- que ha format i forma part del panorama mediàtic i a Catalunya d’aquestes no n’hi ha ni una.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús