La cultura no es xiula.

Avui recorre pels estomacs aquella sensació de les dates especials. El Nadal és, per a una bona part del món, una de les festes més entranyables i es celebra amb la mateixa intensitat de portes endins com al carrer. Els sopars i dinars ompliran aquests dies les cases i de la nostra vida prendran part tradicions com els pessebres -vivents o no-, les cantades de nadales o d’altres més locals com la Fia-Faia que celebren al Berguedà de manera recuperadament antropològica.

El que ja és una tradició per la gent de RAC1, ràdio líder a Catalunya, és congregar els seus preuats oients al Palau de la Música Catalana per animar el matí de la vígilia de Nadal amb un seguit d’actuacions. En cert moment, hi han sortit els nois del Versió RAC1, el programa que lidera les tardes al país. Amb un guió nadalenc han fet aparèixer un personatge més del programa que parodia un militant de Ciutadans. El públic l’ha xiulat per ensenyar una bandera d’Espanya i dir un parell de bajanades, prou divertit. De cop i volta, amb un guió tendenciós, ha entonat “Los peces en el rio” i per sorpresa meva el Palau ha tornat a escridassar el personatge.

Després l’ha seguit un “Si, si, pero esto lo cantareis todos esta noche”. Magnífic cop. Aquesta nit em submergiré en l’obrer i orgullosament poblat d’antics inmigrants andalusos i extremenys barri de les Roquetes, a Sant Pere de Ribes. Sonaran deu mil cançons com aquestes i tots parlarem en castellà, a taula s’hi aseuran independentistes, unionistes, federalistes que -colze a colze- es trobaran un any més amb la família. Cantarem des de la Marimorena a Los Peces en el Río acompanyats de la guitarra flamenca meva i del cosí, però demà tots menjarem la escudella que fa la iaia, cartagenera de naixement i catalana de per vida. Us n’asseguro la qualitat de la manduca tradicional catalana a casa meva.

Pobres peixos, pobre riu, pobre verge que es pentina. Quina culpa tenen ells de la desventura catalana amb l’Estat que no li dóna el que vol. I es que es poden xiular els símbols, i més si ens hi sentim oprimits. Encara més si no ens deixen decidir que volem ser. Però la cultura, i menys la popular -que és la mare de la cultura- no es xiula.

I bon Nadal!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús