Cròniques de les aromes de clavellina.

Encara tanco els ulls i oloro la estranya però exhumant sensació que provoca l’encens, la cera i les flors. L’encens crea un núvol incert, d’entre el que apareixen imatges antiquíssimes de cult -artístic o teològic, que importa- que emanen els sentiments. Amb algunes confraries sents el so del silenci, transformat en com cauen les gotes de cera dels grans ciris que duen els penitents. La Macarena, amb tot l’art del sota pali, desfila per Sierpes i ho mirem des d’un balcó. Després, El Gran Poder passa i el veiem a peu de carrer, seguint les recomanacions de l’amic que hi trobes ràpidament en un andalús. Són tant diferents les meves tradicions i tant difícils de comparar!

Triana pel Carrer Sierpes, des del balcó on vaig veure "la Madrugá".

Converses. Fa unes hores amb un taxista, després amb molta gent. Madrilenys, asturians, un altre català. El taxista em diu que si plou la gent no surt, beneits els qui surtin, doncs trobaran les imatges refugiades. Als madrilenys no els hi venia de nou, els hi fascina. El català m’explica que “Això és l’art, és la fe i sinó és la identitat. Porto deu anys a Sevilla i això que vivim avui, a la calle Sierpes, és un privilegi. Mira compatriota, això és trianear”. Passa el Crist de les Tres Caidas de Triana i la seva Esperança. Els sevillans fan de perfectes amfitrions i recorden perfectament el que els hi he dit, que eren els dos passos que més m’agradaven.

La Setmana Santa de Sevilla cau dempeus davant meu i no puc fer res més que donar-li una abraçada. Porta una setmana plovent, i avui, que he fet un vol fugaç i que només passaré unes deu hores despert a la vora del Guadalquivir no plou. Gràcies a Déu? Potser si, com deia el comparsista: Déu és una immensa paraula buida que la gent ha omplert amb el que volia. Tinc clar que els sevillans i sevillanes l’han omplert de fe, tradició, fonamentalisme -bàsic en la teologia i la creença-, i sobretot de gust i de molt d’art. Déu a Sevilla és art. Que més dóna si existeix, ells han fet que a les set del matí, tot anant de nou amb un taxi cap al aeroport després d’una Madrugá excelsa només pugui pensar que si tot això serveix per ser millor persona, doncs li dono gràcies a Déu.

Agraït a la gent d’Aliter, que em va acollir d’una manera familiar i que són uns cracks, als fogons i al tracte.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús