Resum de la 34a jornada #2bg3

dijous, 28/03/2013

Falten les imatges de l’Huracán 1-1 Olímpic, Mestalla 0-2 Constància i Binissalem 1-0 Atlètic Balears. Imatges de la Xarxa, CD Alcoyano i IB3.

Llegeix la crònica i gaudeix de la Sala Multimèdia del CE l’Hospitalet 2-1 Levante UD B.

Imatge: Pepe Vargas/Fútbol Balear
Inevitables els paral·lelismes, comparar
la trajectòria 2011-2012 del Manacor amb la del Binissalem aquesta
temporada (o també la del Yeclano Deportivo) ho hem fet més d’un. Els de
Jaume Mut i Xavi Ferriol van acusar l’any passat la davallada física
que l’equip va patir a la segona volta, on van sumar 3 punts de 54
possibles (3 empats i 15 derrotes). Un món apart respecte a equips
pràcticament professionals. És possible que aquest any binissalemers i
ieclans també acabin a Tercera Divisió després d’una breu incursió a
Segona Divisió B, però en els partits d’aquesta 34a jornada els de Tomeu
Pons (1-0 a l’Atlètic Balears) i els de Gabriel Ramon Florit (0-4 a
Badalona), han demostrat que vendran molt cara la seva pell. Els assules
s’han fet forts al Miquel Pons en un derbi que agreuja la depressió
balearica i que ha fet explotar el ‘Chichi’ Soler al final del partit.
El gol de penal de Contreras (85′), però, només és la punta de
l’iceberg.
RCD Mallorca B 1-1 Villarreal CF B
Marc Fernández 71′ | Juanto 63′
El
ieclà Juanto va aprofitar una errada clamorosa del selvatà Yeray per
fer el catorzè gol de la temporada però l’alegria li va durar poc al
Villarreal B, segon pitjor visitant de #2bg3. Al minut 71, Marc
Fernández salvava per als palmesans un punt insuficient quatre dies
abans del derbi davant l’Atlètic Balears (diumenge, 12:00 hores). Primer
empat dels del Nano Soler en aquesta segona volta mentre el Villarreal B
segueix en vuitè lloc i amb cada cop més confiança tot i el baix
rendiment lluny del Mini Estadi.
Imatge: Biel Capllonch / Fútbol Balear
CF Badalona 0-4 Yeclano Deportivo
Ayo 22′; Matas 43′, 87′; Pascui 64′
Més
enllà que alguns dels presents facin saber que el marcador resulta
enganyós, el 0-4 del penúltim classificat al camp del Badalona no deixa
de ser una autèntica sorpresa. Efectivitat i qualitat en els gols del
Yeclano Deportivo, amb una bona resolució d’Ayo en el 0-1, el cop de
taló de Matas en el 0-2 o l’assistència de cullera de Tonete en el 0-4
de Matas. L’ex del Zaragoza B ja suma 9 gols en el seu compte particular
i fa renéixer la il·lusió en el proper rival de l’Hospi. El Badalona no
acaba d’arrencar i se situa a cinc punts de l’Orihuela i sis per sobre
del Constància.
Imatge: CF Badalona
RCD Espanyol B 2-1 UE Sant Andreu
Clerc 2′, Kilian 87′ | Dídac 71′
En
quatre dies el Sant Andreu ha perdut pistonada respecte als ‘cinc
magnífics’ a costa de dos equips de la zona baixa. Diumenge l’Orihuela
li robava dos punts i ahir es va trobar un Espanyol B en clara línia
ascendent. Gol matiner de Carlos Clerc (segon del campionat) i gol tardà
del juvenil Kilian per tancar el partit a favor dels pericos, que van
veure com Dídac aprofitava un embolic dins l’àrea per situar l’1-1
provisional. Els de Márquez ja són novens a la Lliga i deixen la
promoció de descens a vuit punts.
Imatge: RCD Espanyol
València Mestalla 0-2 CE Constància
Nacho Martínez 7′, Fullana 88′
Per
tercer cop en aquest campionat, el Constància enllaça dues victòries
consecutives. Els de Joan Esteva van sumar tres punts clau al camp d’un
irregular València Mestalla gràcies als gols de Nacho Martínez i de
Fullana, que servia per tancar un partit important pels inquers, que
diumenge rebran l’Orihuela (10:30 hores, IB3) en un partit a caixa o
faixa. Portes obertes per donar suport als del Raiguer que, si vencen
els de Nino Lema, els avançaran a la classificació.
Imatge: Sergio Sanz / CE Constància
Huracán CF 1-1 CD Olímpic
 Amarilla 71′ | Sergio Heras 24′
Ahir
l’Olímpic va sumar un punt important al camp d’un rival directe,
l’encara líder, Huracán. Els d’Aparicio van avançar-se al marcador
gràcies a l’estrena golejadora de Sergio Heras… a la sortida d’un
córner. S’enfrontaven dos mestres de la pilota aturada i Amarilla, al
segon temps, va aprofitar un córner per situar l’1-1 definitiu. Just
abans, Francis li aturava un penal a David Fas, el quart que li xiulen
en contra a l’Olímpic en un desplaçament d’aquesta segona volta. Dubtós
per alguns, ens diuen que n’hi va haver un altre de clar a favor
d’Huracán que Cristian Lixandru no va saber veure. Huracán segueix amb
una derrota després de 33 partits, batent rècords…

Orihuela CF 0-0 UE Llagostera
Orihuela i Llagostera van abusar de respecte i van acabar ‘pactant’ un 0-0 que afavoreix més els interessos gironins que no pas els dels oriolans, que ja sumen 16 empats en 32 partits. Fleki va acabar expulsat per tercer cop aquesta temporada en un partit on els de Lluís Carrillo van fer els tres canvis en els darrers nou minuts de partit amb probables intencions de perdre temps. Segona jornada sense encaixar de José Moragón abans d’encarar dilluns un altre duel important davant l’Espanyol B (dilluns, 12:00 hores). El partit venia precedit de certa polèmica per la negativa de la RFEF a retardar una setmana el partit per culpa de… les processons. Evidentment, la Federació no va accedir a la petició dels oriolans per bé que el Llagostera hi estava a favor.
Imatge: Vega Baja Digital.
CD Alcoyano 3-0 Ontinyent CF
Javi Lara 16′, Cases 81′, Álvaro 92′
El
duel de màxima rivalitat al Collao coincidia amb el redebut de David
Porras, amb el seu germà Sergio de segon entrenador. Premi gros per
l’Alcoyano amb golejada tot i acabar amb 10 homes per l’expulsió de
Julio de Dios. Gran gol de falta de Javi Lara al quart d’hora de partit
i, ja al final, els alcoians van tancar partit amb dues contres quan
l’Ontinyent cercava l’empat a la desesperada. Els de Clarkson es posen
amb problemes amb 39 punts, només cinc més que l’Orihuela, rival en
poques jornades i que ha jugat un partit menys. Els de Porras tornen a
la zona de play-off gràcies a la derrota del Levante B a l’Hospitalet.
Imatge: Pagina66.com

Resum de la 27a jornada #2bg3

diumenge, 17/02/2013

Imatge: Fútbol Balear
Un altre dels molts tòpics del futbol resa allò de “a nou entrenador, victòria assegurada”. No va ser així en l’estrena de Manolo Márquez fa set dies amb l’Espanyol B, però el cert és que el triomf per 1-4 aquest migdia al camp del Binissalem és mostra que alguna cosa deu estar canviant. Poca conya: el filial periquito només havia marcat tres gols en 12 desplaçaments aquesta temporada; aquest matí, al minut 29 el marcador manual del Miquel Pons reflectia un escandalós 0-4 a favor dels blanc-i-blaus, que ha vist com Miquel Forteza (77′). maquillava des dels onze metres el marcadors que havien obert Pino (3′ i 23′) i David Cubillas (6′, 29′), amb un doblet per barba. De retruc, els periquitos trenquen amb la ratxa de 14 partits sense vèncer i deixen tocat un Binissalem que iguala la màxima derrota com a local de la temporada: 1-4. Per cert, per si de cas no ho heu notat, l’Hospi descansava.

Levante UD B 3-2 CD Alcoyano

Roger 4’pen, 75′, 94’pen | David Torres 13′, Javi Lara 83′

Gol al tram final del partit, al descompte. Tot un clàssic dels granota, que van sumar tres punts vitals en el duel directe davant l’Alcoyano. De nou, la participació de Roger Martí amb el filial va ser incalculable. Segon triplet de la temporada del punta valencià, que amb 15 gols ja supera Sergio Cirio. Ahir, dos penals en contra i una expulsió van posar dels nervis un Alcoyano que encaixa la segona derrota en aquesta segona volta però que manté els quatre punts de marge respecte un Hospi que, per contra, ja ha complert la seva jornada de descans. 10è penal de la temporada a favor del Levante B i primer cop en 13 partits que l’equip de Javi Lara no guanya el seu partit havent marcat l’andalús.

RCD Mallorca B 1-0 Orihuela CF

Joan Campins 75′

615 minuts. Aquest és el temps que ha trigat el porter de l’Orihuela, Queco Piña, en rebre un gol d’ençà que s’estrenés a la meta del club alacantí. Derrota número 50 de Nino Lema en 161 partits dirigits a Segona B (Dénia i Orihuela) i primera derrota dels oriolans en aquest 2013. Amb tot, l’Orihuela manté la plaça de promoció de descens a Tercera però veu com el Mallorca B queda a un sol punt després de vèncer 5 jornades després. Respira el míster, Miquel Soler, gràcies al primer gol a la Lliga de Joan Campins. Tercera victòria del filial a Son Bibiloni, tercer triomf per 1-0 (Espanyol B i Yeclano Deportivo). 
Imatge: Fútbol Balear

Villarreal CF B 4-0 UE Llagostera

Juanto 59′, 68′, 81′; Edu Ramos 79′

Derrota dura del Llagostera de Lluís Carrillo a un dels camps més complicats del grup 3. Tanmateix, el Villarreal B no perd cap partit a casa des de la primera jornada, al mes d’agost (0-2 vs Espanyol B). Avui, els de Lluís Planagumà han cimentat el triomf en un segon temps demolidor con un triplet de Juanto i una diana d’Edu Ramos han sentenciat els gironins, que haurien pogut entrar en el partit si Pitu no hagués fallat un penal amb 2-0 a l’electrònic del Mini Estadi. Amb els tres gols d’avui, el davanter murcià Juanto ja suma 8 gols al campionat… marcats només en tres partits diferents. Feia 3 anys i 1 mes que el Llagostera no rebia una golejada igual o més àmplia: 24 de gener de 2010, 6-0 al camp de l’Hospi.

UE Sant Andreu 2-0 CE Constància

Borja 15′, Xavi Boniquet 70′

Els andreuencs segueixen en línia ascendent i malgrat la derrota de fa 8 dies i les baixes, han superat el Constància amb l’estrena golejadora del central Borja López i del fitxatge d’hivern, Xavi Boniquet. 2-0 sobre un Constància que allarga a set les jornades sense conèixer la victòria i dormirà en descens per segona setmana consecutiva. Impressionants els números dels catalans al Narcís Sala, on ja acumulen 766 minuts sense rebre cap gol i enllacen 5 victòries consecutives; totes tres per 2-0, quan a la primera volta els de Piti Belmonte havien guanyat tots els seus partits per la mínima.

AE Prat 0-0 CD Olímpic

L’únic partit de la jornada que ha acabat sense gols s’ha disputat al Sagnier, un Prat i Olímpic han disputat un partit igualat, amb ben poques ocasions però amb molta intensitat. Poca feina per Toni Texeira i per Francis en un duel marcat per la fluixa actuació del col·legiat madrileny Pizarro Gómez, que ha expulsat el local Manu Balda a 10 del final per una suposada agressió sobre el veterà Vicente Mendoza. El Prat suma ja la seva setena jornada sense guanyar, mentre que l’Olímpic ja n’acumula tres: pitjor ratxa en el que portem de temporada. Els de Toni Aparicio, avui sancionat, mantenen el lideratge (un punt més que el Levante B) i eixamplen la distància amb l’Hospi fins als vuit punts, malgrat que encara hauran de descansar.

Atlètic Balears 1-1 València Mestalla

Femi 16′ | Armiche 29′

Bronca final a la Via Cintura davant d’un Atlètic Balears que segueix sense trobar el seu camí tot i la revolució de gener pel que fa a incorporacions i baixes. Aquesta setmana deixaven el club Juanpe i Bjorn, però els de Pep Sansó només han sumat 2 dels últims 12 punts en joc. Avui, segon gol de Femi amb els balearicos, insuficient davant l’empat del canari Armiche, que ja suma sis gols al seu compte golejador aquesta temporada. Els palmesans segueixen vuitens, ara a tretze punts del quart classificat quan en queden 39 en joc. Missió ben complicada per l’Atlètic. Mentrestant, el Mestalla guanya tranquil·litat amb un punt que deixa l’Orihuela a vuit punts i el descens directe, a nou.
Imatge: Fútbol Balear

CF Badalona 2-2 Club Gimnàstic

Pelegrí 29’pen; 72’pen | Marcos 14’pen; 32′

Partit intens i polèmic al Camp del Centenari, marcat pels tres penals que ha assenyalat el col·legiat Rives Leal, que a més ha deixat tots dos equips amb 10 homes (Lucas Viale no jugarà contra l’Hospi el proper diumenge). Encontre marcat també per la marea grana, amb més de 400 aficionats del Nàstic que han contribuït a veure la millor entrada de la temporada al Camp del Centenari. Un Badalona que ha eixugat gràcies a dos gols de penal de Xavi Pelegrí l’avantatge que havia aconseguit el Nàstic gràcies al doblet de Marcos Jiménez, que amb les dianes d’aquest matí es destaca com a màxim golejador nastiquer amb 7 gols. Un Nàstic que arribarà al duel contra l’Hospi a 15 punts del play-off però immers en una ratxa de 6 partits sense perdre, la millor del curs. El Badalona, per contra, ja suma nou partits sense conèixer el triomf.

CF Reus Deportiu 3-2 Ontinyent CF

Sergio León 47′, 53′, 78′ | Rubén 55′, Hugo Salamanca 92′

Com a Vila-real, el Reus-Ontinyent ha viscut una primera meitat tranquil·la pel que fa a gols i una segona part on ha passat gairebé de tot. Sobretot, pel primer triplet de la temporada per Sergio León, que se situa ja amb 12 dianes en el que portem de curs. Els roig-i-negres es fan forts en la setena plaça amb la sisena victòria consecutiva al Nou Camp de Reus. Estrena golejadora de Rubén Gómez i d’Hugo Salamanca a les files de l’equip que dirigeix John Clarkson, que avui complia el seu tercer i darrer partit de sanció. Els ontinyentins segueixen en zona tranquil·la, amb 33 punts i pendents de rebre el Sant Andreu.

Yeclano Deportivo 1-2 Huracán CF

Corella 37′ | Tomás Ruso 76′, Pablo Vidal 81′

Sol passar que algunes vegades donem equips per morts, els sentenciem abans d’hora. Potser el Yeclano Deportivo acabarà baixant a Tercera. O no, però els de Gabriel Florit han acariciat un triomf de prestigi davant l’Huracán i després de golejar fa set dies el líder, l’Olímpic. el gol de Jorge Corella a pocs minuts del descans feia presagiar un bon resultat pels murcians, però al tram final, Tomás Ruso ha situat l’1-1 amb el seu primer gol de la temporada i Pablo Vidal, també a pilota aturada, fa situat l’1-2 definitiu. Els de Nico Estévez són segons amb 51 punts, set més que l’Hospitalet, amb qui tenen empatat el goal average particular.

Aspirants al bronze

dimecres, 26/12/2012

El primer cap de setmana de 2013 arribarem a l’equador de la competició als quatre grups de Segona Divisió B, dues jornades menys als grups 1, 2 i 4. També la majoria de grups de Tercera Divisió volten l’equador de les seves competicions; uns campionats que en molts casos ja dibuixen aspirants a ser la propera temporada a Segona B com poden ser el Racing de Ferrol, l’Extremadura UD, el Toledo o Las Palmas Atlético, clars dominadors dels seus grups. També els grups valencià, balear i català han vist dibuixades ja les línies mestres del que pot passar d’aquí al final de temporada, amb equips que aspiren a tot i més, amb decepcions i amb un seguit de sensacions de les quals us en farem cinc cèntims a continuació. I recordeu que per a més informació podeu visitar Tercera.cat, Fútbol Balear i Golsmedia, tres autèntiques bíblies per seguir l’actualitat de la tercera catalana, balear i valenciana.
CATALUNYA (17 jornades)
Zona alta: Olot 42 punts; Europa i Cornellà 35; Manlleu 31; Figueres 29; Rubí 27.
La lliga del grup 5 de Tercera Divisió ha vist capgirada la seva dinàmica en ben poques jornades. La UE Cornellà, qui semblava líder indiscutible, embalat cap al títol, ha vist frenada de forma dràstica la seva dinàmica ben guanyadora fins al punt de passar el Nadal en tercera posició. La culpa la té, en primer lloc, la ratxa negativa a domicili, on els de Jordi Roger només han sumat tres punts (tres empats) en les seves últimes cinc sortides. A això hi hem d’ajuntar la inesperada derrota de fa unes setmanes al Nou Municipal enfront l’aleshores cuer, el Júpiter (0-2), que deixa el 5-0 contra la Monta del 8 de desembre com a únic triomf en les últimes sis jornades. De fet, els del Baix Llobregat s´han vist superats per un Europa que, de moment, trenca amb tots els malastrucs que han impedit els graciencs disputar un play-off d’ascens des de fa 12 temporades. Els de Dólera fa 8 mesos que no perden al Sardenya i han sabut resposar-se del cop que va suposar la greu lesió de Cebri, en part gràcies a la bona entrada d’Óscar Muñoz a la davantera escapulada; dues derrotes en 17 partits situen l’Europa a set punts del que és, a dia d’avui, un dels equips de moda del futbol català.
La Unió Esportiva Olot s’ha fet amb el control de la classificació a mesura que ha anat polint els detalls que li havien impedit assolir el punt d’excel·lència actual. Sense anar més lluny, diumenge va golejar tota una Pobla de Mafumet per 5-1 i va aconseguir, per fi, tancar el partit per no haver de patir. Sis de sis després de la marxa del tècnic Rodri per fer de segon d’Agné al Cádiz; marxa o espantada, amb Àlex Terma a la banqueta els garrotxins semblen haver fet pinya amb club i afició per tal de disputar el play-off d’ascens de la seva història i convertir les experiències davant l’Arousa (82-83) o l’Alcoyano (66-67) en anècdotes històriques. El ple de victòries a casa (8 de 8) és una mostra del potencial d’un equip que compta amb el màxim golejador del grup (Carlitos, 15 gols) i amb homes contrastats com el porter Òscar, Albert Serra, Peña, Marc Francolí, Iván Cristino, Freixa o Uri Santos. Lluny de l’Olot queden ja equips com el Manlleu, que ha superat amb nota l’etapa post Cargol o la UE Figueres, que amb Arnau Sala repetint com a tècnic buscarà colar-se entre els quatre primers l’any del seu retorn a Tercera,
ILLES BALEARS (20 jornades)
Zona alta: Peña Deportiva 46 punts; Formentera 37 (-1PJ); Poblense i Penya Ciutadella 33; Llosetense i Campos 31; Manacor 30; Alcúdia, Santanyí i Montuïri 28.
Si hi ha un equip dominador de la Tercera balear enguany, per molt que al seu tècnic no li agradi, aquesta és la Peña Deportiva Santa Eulàlia, destinació del transvasament de jugadors i idees produït el passat estiu amb origen al Sant Rafel. Els eivissencs avantatgen en 9 punts (i un partit més) un altre equip pitiús com és la SD Formentera, de retorn a Tercera 30 anys després. Al capdavant de tots dos equips, dos tècnics catalans com són el barceloní Mario Ormaechea i el lleidatà Lluís Elcacho. La ‘Peña’ va trencar dissabte davant el Llosetense una ratxa de sis victòries consecutives per obrir una dada preocupant: ha perdut davant de 4 dels 5 perseguidors immediats (només ha batut el Poblense). Amb un accent ‘norteny’ marcat, la Peña compta amb jugadors experimentats com els defenses Fofi, Pau Pomar o Borja Pando i una davantera temible amb Diego Piquero (11 gols) i l’uruguaià Emilio da Silva (5 gols) com a màxims exponents. No es queda curta tampoc la SD Formentera, amb el partit pendent a casa davant del Son Ferrer, i que a banda de comptar amb els catalans Mourad Esbiba, Sergi Moreno i Arimany, també disposa d’una dupla plena de pólvora com és la formada pel sevillà Titi i el senegalès Winde.
El Campos, un dels aspirants a play-off de cara a la segona volta
En un any diferent, el Poblense és l’únic equip de l’illa de Mallorca entre els quatre primers. Ho fa en un any teòricament de transició que, de moment, està funcionant prou bé. Amb tot, els blaugrana tenen competència a l’illa amb equips amb més pes i necessitat com són el Llosetense i el Campos, cinquè i sisè a dos punts del play-off. Els del Raiguer volen repetir experiència al play-off amb Óscar Troya a la banqueta i puntals com Dani Bardolet o Sergi Rojals a l’equip, mentre l’equip del Pla, que es reforçava amb Miquel López un cop iniciada la temporada, han aconseguit fer de la seva fortalesa defensiva un tret distintiu (3 gols encaixats en els últims 10 partits). Entre aquests aspirants s’hi ha colat un debutant; la Penya Ciutadella de Dani Mori ha fet renéixer l’esperit futbolero a Menorca amb un planter equilibrat que compta amb exjugadors de l’Sporting Mahonés i que s’ha vist reforçat amb el punta navarrès Javi Zurbano. Els menorquins, d’aquesta manera, estaran un punt per sobre d’equips com el Manacor, el Santanyí o el Montuïri, excessivament irregulars fins ara.

COMUNITAT VALENCIANA (19 jornades)
Zona alta: La Nucía 37 punts; Novelda 36; Elche Ilicitano i Alzira 33; Castellón 32; Villarreal C 31.
Curiosament, el grup més obert de tots tres és el que presenta una llista més definida de candidats al play-off. I és que més enllà dels sis equips mencionats, es fa difícil que alguns dels equips classificats més enllà del setè lloc puguin fer el salt en una zona alta que encapçalen tres equips alacantins que busquem retornar la brillantor futbolística a una província que s’ha ressentit com cap altra de la crisi que afecta la societat actual. La Nucía és, ara mateix, el líder del grup 6 de Tercera Divisió; els de la Marina Alta van empatar els cinc primers partits de la Lliga (els quatre primers, sense gols) i dissabte van perdre la imbatibilitat al Camilo Cano a mans del Villarreal C. Compta amb el ‘Zamora’ del grup, Tonet i amb un planter sense jugadors coneguts més enllà de Petu (exOntinyent i Caravaca) o José Salero, germà del jugador d’Huracán. Més ambiciós és el projecte d’un Novelda que no trepitja la Segona B des de la temporada 2004-2005; farcit de jugadors amb currículum com el central Jorge, els mitjos Inarejos, Rubén Sánchez i Fernándo Béjar o els puntes Rafa Belda i Christian (12 gols), els del Vinalopó Mitjà seran els màxims aspirants a la primera plaça si aconsegueixen millorar la seva prestació lluny de la Magdalena.
La Nucía, actual líder #3div6. Imatge: Golsmedia.com
Per darrere hi arriben dos equips que, per motius diferents, també compten amb arguments per plantar cara a La Nucía i el Novelda. L’Elche Ilicitano, per la seva condició de filial, lluitarà com el Villarreal C per ser entre els quatre primers; a diferència dels groguets, l’equip que dirigeix l’extècnic del Mestalla Vicente Mir no haurà d’estar pendent del primer equip; amb Omgba, Verdú o Nacho Porcar com a homes destacats, els verd-i-blancs ja acumulen 11 jornades sense conèixer la derrota. Empatats a 33 punts hi ha l’Alzira de Dani Ponz, reforçat amb qualitat i experiència a darrera hora; Vicente Flor, Pepe Pla, Mateos, Pierrick o William són noms destacats d’una plantilla amb qualitat per aspirar a tot però que necessitarà més regularitat. És el cas, també, de l’històric Castellón, que a banda d’aquests factors necessitarà, sobretot, tranquil·litat institucional; i això, a Castelló, és molt demanar en l’any del 90è aniversari. Malgrat tot, els de Fernández Cuesta van fent camí i ja sumen 10 partits sense perdre i són, després de la Nucía, el segon equip menys golejat del grup amb 12 gols encaixats.

Els 15 intocables de bronze, primera part

dijous, 6/12/2012

La temporada avança de forma inexorable, com el temps, i les conseqüències de la practica del futbol comencen a notar-se en els jugadors. Les simples molèsties físiques o, directament, amb lesions; fortuïtes o culpa d’aquell rival que no va mesura bé la seva entrada; les amonestacions o expulsions i corresponents sancions, més o menys merescudes; aquella decisió tècnica que va apartar el jugador de torn d’aquell partit que ell sempre havia comptat amb disputar,… Motius diversos que redueixen els minuts disputats, més encara en una temporada especial com és la 2012-2013 al grup 3 de Segona B, amb 21 equips i jornades intersetmanals que afecten les forces de plantilles (de facto) no professionals. Amb tot, 15, 16 o 17 jornades després, 15 futbolistes del #2bg3 resisteixen a totes aquestes inclemències balompèdiques: 9 portes i 6 futbolistes de camp, corresponents a 13 equips diferents que, d’ençà que el campionat comencés el passat mes d’agost, han disputat tots i cadascun dels minuts que han jugat els seus equips. De moment, a la primera part, repassarem els 6 jugadors de camp que no s’han perdut cap minut de cap partit.
FUTBOLISTES DE CAMP
Dani Guillén | Atlètic Balears
És l’ #exHospi de la llista. En un any més que complicat pels balearicos, el lateral extremeny està resultant una de les millors incorporacions de l’Atlètic Balears aquesta temporada. Si bé alguns li retreuen les seves escasses incorporacions a l’atac, Dani Guillén (Plasència, 1984) segueix mostrant la seva solvència i experiència amb el quadre de la Via de Cintura. Incombustible, ha disputat els 1.440 minuts dels 16 partits que ha disputat el seu equip i, de moment, només ha vist 2 targetes grogues. Entre Hospi i Atlètic, Dani Guillén ha disputat, íntegres, els darrers 25 partits de Lliga #2bg3. No és una situació nova: ja amb el Sant Andreu va disputar 36 partits (2010-2011), igual que en el seu primer any a Benidorm (2008-2009), quan va jugar-hi 34 partits.
Rubio (Binissalem) i Dani Guillén (Atlètic Balears), dos dels maratonians del grup 3. Imatge: Fútbol Balear.
Rubio | Binissalem
Jugador desconegut per molts fins aquesta temporada, Juan Martín “Rubio” (Andratx, 1982) arribava aquest estiu al Binissalem provinent de pocs quilòmetres més al nord, d’Inca. Sorprèn que en una plantilla de la qual Tomeu Pons n’ha dosificat la participació (a la jornada 5 ja havien participat tots els jugadors de camp), el lateral dret balear sigui l’únic que ha disputat els 1.440 minuts que ha jugat el conjunt del Raiguer en el seu debut a Segona B. Només un altre jugador dels ‘assules’, Miquel Forteza, ha participat en els 16 partits, però en 3 d’ells començaria com a suplent. El ‘problema’ és que Rubio, que duu disputats 18 partits íntegres de forma consecutiva entre Constància i Binissalem, va veure diumenge a Reus la quarta groga de la temporada.
Esteban Muñoz | Constància
Tot i no debutar, la rentrée del Constància a Segona Divisió B de la mà de Joan Esteva (i amb el mèrit de Nico López i el seu ascens el curs passat), compten amb el defensa central Esteban Muñoz (Palma, 1984) com a baluard de la rereguarda inquera. Fins diumenge, el porter Gaspar Veny l’acompanyava com a únics jugadors que havien disputat tots els minuts enguany, però les molèsties físiques de l’exporter del Manacor han deixat ‘sol’ Esteban, que ha jugat 1.440 minuts i que, fins ara, només ha rebut dues amonestacions. Si comptem els dos partits de play-off davant el Villarrobledo, ja són 18 els partits que el defensa balear porta jugats sense perdre’s ni un sol minut.
Des de diumenge, Esteban és l’únic jugador que ha disputat tots els minuts al Constància. Imatge: Sergio Sanz.
Álex Vallejo | Mallorca B
Per completar el pòquer de maratonians d’equips balears, cal que marxem als afores de Palma per trobar un jove jugador basc: Alexander Vallejo. El migcampista alabès (Vitòria, 1992) és, ja, l’únic titular indiscutible pel Nano Soler, que diumenge al Prat substituïa Pedro Capó al minut 85 i privava l’atacant menorquí de ser en aquesta llista. És tota una onada de confiança per aquest pivot defensiu de 20 anys, que l’any passat només va jugar 8 partits entre Alavés i Sestao River. Enguany, ja són el doble, 16, els partits que Álex Vallejo duu a la Lliga amb el filial mallorquinista,; setze partits on acumula dues targetes grogues i un golàs davant el Nàstic a Son Bibiloni.
Tot i el canvi d’aires, Álex Vallejo (Mallorca B) és una peça imprescindible del filial. Imatge: Deporte Balear.
Pepín Tortosa | Olímpic
Tot un clàssic de la Segona Divisió B. José Tortosa Sanchís (Moixent, 1983) és una de les preces imprescindibles per Toni Aparicio, una de les raons de la magnífica campanya de l’Olímpic de Xàtiva, líder del grup 3 de Segona Divisió B. Pepín (1.530 minuts en 17 partits) és un dels fixos de la defensa xativina juntament amb Peris, Mendoza i Ramon; tots tres, jugadors que s’han perdut pocs més minuts que Pepín. Ja el curs passat, Pepín va jugar un rol important a l’Olímpic de Toni Seligrat amb 32 partits jugats… i 5 de sanció (només es va perdre el partit de la darrera jornada davant l’Hospi). També amb el Dénia de Nino Lema, el central moixentí va jugar tots els partits que va poder (67) quan les sancions no li ho van impedir, una circumstància que ja s’hauria donat el curs 2005-2006 amb l’Almansa. Diumenge, Pepín va veure la quarta groga del curs davant l’Espanyol B.
Pepín (Olímpic), defensant una acció en un partit de la temporada passada a Son Bibiloni. Imatge: Fútbol Balear
Enric Socias | Reus Deportiu
Tot un mític del futbol català com és Enric Socias és, precisament, l’únic jugador de camp nascut a Catalunya (i d’un club català) que es troba a la llista. Nascut a Tarragona (1979), a banda de la seva etapa al Burgos, Socias ha defensat la samarreta de Sabadell, Figueres, Terrassa, Gavà i Sant Andreu abans de reclar, el curs passat, al Reus Deportiu. Amb els equips catalans, sempre ha jugat més del 50% de partits com a titular i, de fet, va ser en la seva darrera temporada al Gavà (2009-2010), quan més a prop es va quedar del ple (36 partits i 2 de sanció). Enguany, el central tarragoní és, juntament el meta Ángel Blasco, l’únic home que ha disputat els 1.440 minuts que els reusencs duen aquesta temporada. I pot anar per llarg; de moment porta els mateixos gols marcats que targetes rebudes: 1. Ha jugat els últims 20 partits complets.
Enric Socias (Reus), únic intocable de camp català. Imatge: Sergio Sanz (CE Constància).
Demà serà el torn dels porters, on trobarem com a nom destacat el de Carlos Craviotto, porter del Centre d’Esports l’Hospitalet que, per cinquena temporada consecutiva, és titular indiscutible de la meta riberenca. Juntament amb ell, 8 porters més del grup 3 de Segona Divisió B han disputat els 17 (o 16) (o 15) partits que han jugat els seus conjunts: Unai Alba (Alcoyano), Marcos Pérez (Badalona), Rubén Pérez (Gimnàstic), Sergio Garabato (Levante B), David Rangel (Ontinyent), Juan Carlos Caballero (Orihuela), Toni Texeira (Prat) i Ángel Blasco (Reus Deportiu).

Resum de la 12a jornada #2bg3

dilluns, 29/10/2012

L’Olímpic i l’Alcoyano són dos dels grans beneficiats de la 12a jornada del campionat de Lliga #2bg3, una data marcada pel color visitant: 5 equips han guanyat a domicili i només dos, precisament Olímpic i Alcoyano, han estat capaços de treure els 3 punts com a locals. Impressionant el rendiment de l’Olímpic de Toni Aparicio, que ahir a la tarda derrotava el Villarreal B per 2-0. Domini dels de la Costera i facilitats defensives dels groguets que permeten gols com el d’Álex Vaquero, fruit d’un servei de porta mal defensat i que aplanava un camí que havia obert Pau Franch al primer temps. Dissabte, l’Alcoyano tornava a remuntar per segon partit consecutiu i enllaçava la seva sisena victòria consecutiva, apropant-se a la marca de 7 del curs 2008/09. Tot i que Mateu Ferrer avançava el Constància amb el seu quart gol a la Lliga, l’Alcoyano igualaria ràpidament amb una diana d’oportunisme de César Remón i culminaria la remuntada amb un gol de penal (quart a favor dels alcoians) transformat per David Torres. Els de Garitano entren en zona de play-off tot just abans de rebre dimecres el Real Madrid a la Copa del Rei (22:00 hores).

Pitjor ha anat la jornada per l’Huracán, l’Hospi i el Levante B… per diversos motius. La derrota de l’Hospi a l’Estadi davant l’Atlètic Balears (0-1) deixa l’Huracán com a únic equip invicte del campionat; no perden des del 8 d’abril a Oriola (4-1, 18 partits sense perdre), però han enllaçat tres empats consecutius que el deixen ja a tres punts del líder, l’Olímpic. I diumenge vinent, partidàs a Camp Murta entre xativins i manisers. L’Hospi s’ho mira ja a cinc punts del liderat amb un partit menys. Primera derrota en la història de l’Estadi davant d’un equip balear, en aquest cas un Atlètic Balears en línia ascendent que ha maniatat el joc de creació riberenc. Els de Miguel Álvarez visitaran diumenge el camp del cinquè classificat, un Levante B que ha deixat escapar dos punts d’or a Badalona al temps de descompte; Andy avançava els granota amb un penal rigorós (2′) i Roger perdonava el segon gol en fins a tres mà a mà davant Marcos; massa perdonar i Robert Simón apareixia al minut 91 per salvar un punt que no treu de pobre un Badalona dubitatiu. Segon cop enguany que Robert li salva un punt al Badalona al temps d’afegit (ja ho va fer a Paterna).

Amb el Prat, descansant, mirant-s’ho des de la distància, a banda de l’Atlètic Balears, el Llagostera, el Reus i el Sant Andreu han tingut una jornada frucífera. Primer triomf gironí a domicili, 0-2 a Paterna en l’estrena de Paco López com a tècnic valencianista. Gols de Joaqui i de Tarradellas, que ha marcat en els tres partits que el Llagostera ha jugat en any i poc davant el Mestalla. També el Reus deixa enrere les males sensacions amb el tercer triomf consecutiu, tercer partit consecutiu marcant tres gols i amb la tercera setmana consecutiva amb Sergio León de golejador (ja en duu 6). Ha estat a Sant Adrià davant l’Espanyol B, en un duel ple d’alternatives on els reusencs han obert el marcador, Armero i Elton han capgirat l’electrònic pel filial amb Longhi expulsat i els de Castillejo han tornat a regirar per sumar tres punts valuosos. Primera derrota de l’Espanyol B com a local, un filial perico que ja té la zona de play-off a 4 punts de distància.

Com d’or són els tres punts sumats pel Sant Andreu a Los Arcos; golàs de falta d’Édgar a mitjans de la primera meitat que ha amargat el debut de Nino Lema, que no s’ha assegut a la banqueta, com a tècnic oriolà. Segon triomf consecutiu dels andreuencs i setè gol al campionat d’Édgar, que ‘suca’ sis setmanes després. I a la zona baixa, inoperància ofensiva d’un Nàstic que ha empatat a zero davant el Yeclano Deportivo, que 11 partits després ha aconseguit deixar la seva porteria a zero. 2 punts de 9 possibles és el balanç de l’equip amb Salamero de tècnic; tot i la dinàmica negativa, els grana surten de la zona de descens directe gràcies a la derrota del Binissalem, cinquena consecutiva, avui davant el Mallorca B. Els del Nano Soler guanyaven per 0-2 al minut 10 gràcies a dues accions a pilota aturada rematades per Pablo Marí i Abdon. Ángel donaria esperances poc més tard als ‘assules’, que veurien de nou esfondrades les seves esperances amb el gol en pròpia porta de Bernat Alomar als 26 minuts, situant un 1-3 que ja seria inamovible.

dimarts , 1/05/2012

La RFEF decidia la setmana passada que per primer cop en moltes temporades (caldria anar força enrere en el temps per comprovar que no sigui una novetat) les DUES darreres jornades de Lliga regular dels quatre grups de Segona Divisió B es disputés en horari unificat en tots aquells partits en què algun dels dos equips tingués opcions de play-off d’ascens, d’assolir una plaça de Copa del Rei o jugués per eludir el descens a Tercera Divisió. El passat cap de setmana, alguns equips més van clarificar el seu futur; al grup 3, l’Atlètic Balears es proclamava campió amb el seu triomf a Teruel (1-2) davant d’un rival que un dia abans aconseguia la permamència matemàtica gràcies a la derrota del Zaragoza B. Com el Teruel, el Mallorca B i el Dénia també ho tenen tot fet, gairebé com un Sant Andreu salvat des de fa jornades i que compta amb exigües opcions de disputar la propera edició de la Copa del Rei (llevat d’una reestructuració que ampliés les 22 places actualment otorgades a equips de Segona B). Als altres grups, diumenge també quedaven resoltes algunes incògnites; d’altres, però, encara trigaran una o dues jornades en aclarir-se.

Grup 1
Classificats pel play-off: Real Madrid Castilla (1r) i Lugo (2n, 3r o 4t).
Amb opcions: Tenerife (61), Albacete (60), Atlético B (57) i Oviedo (57).

El 3-0 que el Tenerife li va clavar a l’Oviedo diumenge passat hauria pogut ser totalment decisori si per la tarda l’Albacete no hagués ensopegat al Belmonte amb el Conquense (2-2). Amb el Lugo classificat, el Rayo B perdia les seves opcions en perdre el derbi de filials davant l’Atlético (1-3). Amb tot, tinerfenys i manxecs tenen les de guanyar tot i que només els blanc-i-blaus poden certificar la classificació si guanyen diumenge a Luanco. Per contra, l’Albacete té el goal average particular perdut amb Oviedo i Atlético de Madrid; els d’Antonio Gómez reben la Roda en un derbi inèdit en què els visitants volen assegurar-se la plaça de Copa. Per la seva banda, l’Atlético rep un San Sebastián de los Reyes en lluita per la salvació mentre que l’Oviedo té un partit accessible al Tartiere davant el Rayo B. Si asturians i madrilenys guanyen, la 38a jornada viurà la lluita per una plaça (mínim) de play-off. Per sota, garrotades a dojo: amb Montañeros i Coruxo virtualment a Tercera, el 10è classificat, l’Sporting B, encara no està salvat de tot perill. Amb ells, Marino, Coruxo, Leganés, Sanse, Alcalá, Conquense, Vecindario i Toledo es jugaran dues places de descens directe i una de ‘play-out’.
Grup 2
Classificats: Mirandés (1r), Ponferradina (2n) i Eibar (3r o 4t).
Amb opcions: Amorebieta (60), Alavés (57), UD Logroñés (56) i Guijuelo (54).

L’empat al Toralín entre la Ponfe i l’Alavés diumenge passat desencadenava una sèrie de fets al grup 2 que donaven el campionat al Mirandés, asseguraven la segona plaça a la Ponferradina i classificaven l’Eibar de l’ínclit Javier Mandiola pel play-off d’ascens a la Lliga Adelante. De retruc, donava aire a l’Amorebieta, incapaç de batre el Bilbao Athletic al derbi biscaí de dissabte. I és que els d’Asier Intxaurraga viuran diumenge a Urritxe un partidàs davant d’una UD Logroñés a qui només li val la victòria per seguir somiant en l’ascens. I ni així, ja que per davant hi ha un Alavés que pot aprofitar-se d’aquest duel fratricida si derrota un Mirandés ja campió (situació que recorda a l’Atlètic Balears-Hospi). A l’espera, amb les matemàtiques com a esperança, hi ha un Guijuelo que ha de sumar 6 punts, que la UD Logroñés no en faci més de tres, que l’Alavés no en sumi més de dos i que l’Amorebieta ho perdi tot. I amb tots els respectes, l’Amorebieta visita un Lemona que ja fa setmanes que és a Tercera, motiu de més per creure que tot quedarà vist per sentència aquest cap de setmana (amb permís de les primes). Per sota, l’Arandina podria acomiadar-se de la categoria aquesta setmana mentre que sis equips més lluitarien per la plaça de play-out (Osasuna, Zamora, Gimnástica, Real Sociedad, Real Unión i Palencia).

Grup 4
Classificats: Cádiz (1r), Balompédica Linense (2n, 3r o 4t) i Lucena (2n, 3r o 4t).
Amb opcions: Jaén (64), Melilla (61, un partit més), Betis B (59), San Roque (58) i Cacereño (58).

En una jugada probablement calculada, San Roque i Cádiz tancaven la jornada gairebé conscients de la resta de marcadors. Uns marcadors (Jaén 0-2 Melilla i Balona 2-0 Lucena) que d’una banda mantenien les opcions dels leperos de cara al play-off i que, de l’altra, donava el títol matemàtic al Cádiz de José González. Amb l’1-0 al vell municipal de Lepe, tots contents i el San Roque, com el Cacereño i el Betis B, resten a l’espera de poc menys que un miracle per assaltar la quarta plaça a un Jaén que la té gairebé al sac tot i desaprofitar el match ball contra el Melilla. Els nordafricans són a només tres punts, però tanquen la Lliga aquest diumenge contra el Ceuta (cas semblant al del Llagostera). Així les coses, el Jaén en farà prou guanyant a Badajoz per ser, mínim, quart. Si no, Melilla i sobretot Betis B (juga a Roquetas de Mar) encara podrien somiar. Per sota, Écija, Lorca Atlético, Roquetas i Caravaca es juguen dues places de descens directe, una de play-out i una de salvació total. L’Écija rep una Balona que vol la segona plaça, el Roquetas rep el Betis B i els dos murcians es veuran les cares al Francisco Artés en un duel dramàtic.

Copa del Rei

A banda dels equips de Lliga BBVA i Lliga Adelante, classificats d’ofici, alguns equips de Segona B i de Tercer ja s’han assegurat la participació a la propera edició del Campionat d’Espanya. Val a dir abans, però, que els quatre equips que baixin a Segona B (Alcoyano, Girona, Nàstic i Cartagena tenen comprats els números de mitja fira) participaran des de la primera eliminatòria com a equips de Segona B; per contra, si algun equip filial (Castilla, Atlético o Betis) pugués a la Lliga Adelante, la RFEF es veuria obligada a reformular el sistema, de manera que més equips de Segona B podrien accedir a la competició. Normativa en mà, però, només jugaran la Copa del Rei els cinc primers de cada grup (sense comptar els filials) i els dos equips que, fora d’aquests 20 classificats, hagin obtingut millor puntuació. En aquest sentit, els equips del grup 1 només accediran a la Copa de forma directa. Amb 65 punts, qualsevol equip disputaria la Copa a hores d’ara; els 64 punts obligarien a buscar possibles empats.

Classificats del grup 1: Lugo, Tenerife, Albacete i Oviedo.
Aspirants: la Roda (46), Marino (45), Coruxo (42), Leganés (41) i San Sebastián de los Reyes (40).

Classificats del grup 2: Mirandés, Ponferradina i Eibar.
Aspirants: Amorebieta (60), Alavés (57), UD Logroñés (56), Guijuelo (54) i Salamanca (52).

Classificats del grup 3: Atlètic Balears.
Aspirants: Orihuela (62), Llagostera (61), Huracán (60), l’Hospitalet (60), Badalona (59), Reus (57), Lleida Esportiu (57), Olímpic (53) i Sant Andreu (53*).
(*) El Sant Andreu només entraria com a segon equip amb millor puntuació.

Classificats del grup 4: Cádiz, Balona, Lucena i Jaén.
Aspirants: Melilla (61), San Roque (58), Cacereño (58) i Villanovense (52).
(*) El Villanovense només entraria com a segon equip amb millor puntuació.

Tercera Divisió
Classificats: Caudal de Mieres (G.2), Prat (G.5), Catarroja (G.6), Rayo Sanluqueño (G.10), Constància (G.11), Arroyo (G.14) i Villarrobledo (G.18).
Aspirants: Alondras i Ourense (G.1), Noja i Laredo (G.3), Barakaldo, Laudio, Portugalete, Beasain i Zalla (G.4), Fuenlabrada i Carabanchel (G.7), Ávila, Cultural, Astorga, Bembibre i Villaralbo (G.8), Loja i Estepona (G.9), Marino i Tenisca (G.12), Yeclano i CDA Águilas (G.13), Peña Sport, Izarra i Tudelano (G.15), SD Logroñés i Alfaro (G.16), Sariñena, Ejea i Cuarte Industrial (G.17).

Reflexions d’un 1 d’abril

diumenge, 1/04/2012

Establerta la posició personal pel que fa a la classificació que caldria utilitzar per palesar la realitat al grup 3 de Segona Divisió B, la 32a jornada ens ha deixat partits i sensacions de tot tipus i una certa fractura en alguns punts de la taula que, sembla, deixen alguna cosa cada cop més clara.

LLAGOSTERA 3-1 LLEIDA ESPORTIU

Els d’Oriol Alsina segueixen superant proves de foc a la recerca del marge que li permeti gaudir de la darrera jornada (descansaran) sense estar pendents de la resta de marcadors. Amb Albert Virgili i Marc Mas cada cop més endollats, van ser capaços de clavar tres dianes a un Lleida Esportiu que afrontarà una final diumenge contra el Mallorca B al Camp d’Esports. Al Gironès, el play-off ja és l’únic objectiu.

HURACÁN 1-0 SANT ANDREU

Un altre equip que s’està fent fort a casa (la seva irregularitat a Manises sorprenia) és un Huracán que dormirà tercer abans del partidàs de diumenge vinent a Oriola. Ahir, els de Nico Estévez van ser superiors al Sant Andreu tot i jugar tota la segona part amb un home menys. Els de Piti van tornar a mostrar el seu cantó dolent, el de lluny del Narcís Sala. És aquesta versió la que deixa els quadribarrats en terra de ningú. Això, fins que divendres arribi el Manacor i els més que esperats tres punts tornin a fer renéixer alguna opció.

BADALONA 0-0 ATLÈTIC BALEARS

22 de gener de 2012. És la data del darrer triomf del líder a domicili. Això del grup 3 és molt dur per a tothom, fins i tot per a un equip preparat per ser campió. La Lliga se li està fent llarga a un Atlètic que comença a crear autodesconfiança amb el perill que això comporta. Amb tot, ningú no dubta que els de Siviero s’enfrontaran a un campió el cap de setmana del 19 i el 20 de maig. Al Barcelonès Nord, nova oportunitat perduda tot i haver gaudit d’accions. La sort del descompte no ha aparegut tot i que Manga ha disposat de dues faltes perilloses. Irregularitat al Camp del Centenari per un un equip, el de Manolo Márquez, que avui ha tornat a tirar d’un davanter ‘no desitjat': Goicoetxea.

MALLORCA B 0-1 OLÍMPIC

La campanya dels homes de Seligrat és brutal. No tant pels dubtes que ocasioni una plantilla experta en futbol de bronze, amb un concepte molt clar de futbol i una alta efectivitat i eficència en jugades a pilota aturada El ‘però’ és una plantilla curta que fa està pendent en tot moment de la influència que tindrà en la posició final. Pas enrere dels de Nano Soler que se situen a sis punts del quart (tot i que amb un partit menys).

MANACOR 0-2 GANDIA

Quan un entrenador diu que ja són equip de Tercera.. ben poca cosa a dir. Més enllà de les gairebé 20 expulsions que han rebut els manacorins, i que denoten a parts iguals la tensió i la mala ‘sort’ tinguda amb els col·legiats, més innegable resulta el pes que les 15 jornades que fa que els de Mut i Ferriol no guanyen ha tingut en els 9 punts de diferència que hi ha entre l’Andorra, 16è i el Manacor. D’això, el Gandia n’ha tret profit per seguir respirant en un tram final de Lliga marcat pels problemes extraesportius. Cap remei millor que un Manacor enfonsat per reposar-se d’un lamentable espectacle ofert contra Huracán fa set dies (0-3).

ZARAGOZA B 4-0 ONTINYENT

Dèiem fa mes i mig que Roberto Granero havia d’ambicionar més per dur l’equip on, per plantilla, es mereix. La bola de vidre no ha fallat sinó que ha explotat: a dia d’avui els de la Vall d’Albaida porten una dinàmica tan negativa que tot i tenir 8 punts més que el 16è tot es pot esperar. Avui, humiliació a Saragossa davant d’un equip que encara podria resultar directe. Hat-trick de Carreño per fer somiar el filial en una hipotètica salvació. Per cert, l’Ontinyent només ha fet un gol a domicili des del passat mes d’octubre.

TERUEL 1-1 VALÈNCIA MESTALLA

Souto ha salvat al darrer minut un punt que sembla insuficient per seguir somiant en el play-off. Tot i l’enorme segona volta dels homes de Félix Arnáiz, Copa Federació inclosa, el partit aplaçat contra el Dénia (dimecres, dos quarts de vuit) sembla ara sí l’últim tren pels aragonesos, un bloc segur i conscient de les seves possibilitats. Al filial, ja són deu jornades sense perdre per un equip que ara demostra en resultats les bones crítiques que havia rebut el seu joc quan flirtejaven amb el descens. L’arribada de Sergio Ventosa ha estat el revulsiu necessari per una plantilla farcida d’enormes jugadors (personalment, diria que és de llarg el millor dels tres filials).

DÉNIA 0-1 ANDORRA

El 3-2 contra el Reus, amb una hora en inferioritat sembla haver estat el cop d’efecte necessari pel conjunt de Gori Silva, que ha vist premiada la seva insistència amb un 6 de 6. Tot i tenir millor números a domicili, l’Endeiza s’ha de convertir en el fortí que no ha estat aquest any, començant per un trepidant derbi contra el Teruel el proper diumenge a les 18:00 hores. Per la seva banda, el Dénia enfila el camí de la cinquena permanència consecutiva en un gran any pels alacantins. Plantilla ‘justa’, amb moltes apostes arriscades que llevat d’hecatombe assolirà la salvació si no es permet el luxe d’ensopegades inesperades com la d’avui.

L’HOSPITALET 1-1 ORIHUELA

Els de Jordi Vinyals han perdut avui una ocasió d’or per enfilar una plaça de play-off. De fet, la pèrdua ha acabat consistint en dormir fora dels quatre primers per primer cop des de mitjans d’octubre de 2011. Partit poc ambiciós dels locals (també de l’Orihuela) i més dubtes en una plantilla amb prou potencial com per exigir més nivell i, sobretot, millors sensacions. L’Orihuela ha acabat donant per bo un punt que el deixa quart i amb un partit més que segon, tercer, i cinquè. Partit de mínims dels de Garitano, que diumenge rebran l’Huracán a Los Arcos en el partit de la jornada.

Sumar o no sumar: la gran qüestió?

dilluns, 26/03/2012

La retirada / exclusió / desaparició del primer equip de l’Sporting Mahonés fa ja dos mesos va evidenciar, d’una banda, la delicada situació per la qual passa el futbol espanyol. No parlem només de futbol modest, d’entitats que han de fer mans i mànigues per substistir, treure diners de sota les pedres i que, a sobre, tenen la creu de ser dirigides per autèntics despilfarradors. La problemàtica, molt més profunda del que ens imaginem, fa de mal pronosticar ja que a l’hora de la veritat ningú gosa fer la primera passa per posar-hi solució. De la retirada del menorquins al grup 3 sorgia una altra situació: els partits que restaven per jugar-se al calendari i de quina forma (amb quin resultat) s’acabarien saldant. El Comitè va dictaminar que al rival de torn dels maonesos se’ls adjudicaria un 2-0 (o 0-2) al seu favor i els pertinents tres punts. Vaja, que tots els equips que havien de jugar contra l’Sporting sabien, 100%, que tenien tres punts més al sarró.

I què succeeix? Que segons el mitjà de comunicació, la pàgina web que visitem, la classificació té un format o un altre. Una gran part de mitjans aposta pel que ells en diuen ‘classificació real’, és a dir, reflectir només els partits disputats fins aquella data. Amb aquest format, Atlètic, Orihuela, Llagostera i Lleida Esportiu ocuparien plaça de play-off a Segona B ara mateix. L’altra opció, per la qual aposta, per exemple, el portal futbolme.com, és la de comptabilitzar ja tots els marcadors ‘coneguts’ d’aquí a final de temporada. Dues opcions antagòniques i el discurs està servir, més encara quan el criteri per utilitzar una classificació o l’altra és el simple interès de veure’s millor classificat.

Personalment, i res a veure amb què l’Hospi es vegi beneficiat per la segona opció, em sembla conseqüent i lògic apostar per comptar des de ja (realment, des del moment en què es va confirmar la retirada de l’Sporting) amb tots els partits que el Comitè ha adjudicat per 2-0. Per què? Per diverses raons. La primera, perquè absolutament tots i cadascun dels 19 equips que resten en competició hauran fet els seus càlculs comptant, sempre, amb els 3 punts al sarró contra l’Sporting per molt que el partit s’hagués de jugar dos mesos després. El cas més clar, i que exemplifica com d’innecessari és no comptar aquests partits, és del Llagostera, que a la darrera jornada hauria d’haver rebut l’Sporting a terres gironines.

Posem per cas que a la 37a jornada, el conjunt d’Oriol Alsina acaba la jornada en zona de play-off, tant és en quina posició, i amb un punt d’avantatge (o dos) sobre el cinquè classificat. Els mitjans que fins aleshores havien anat ‘jornada a jornada, per lògica, seguirien amb el mateix patró tot i saber que el Llagostera ja estaria classificat per la fase d’ascens? El 2-0 contra l’Sporting, i els 3 punts resultants, asseguren una plaça al Llagostera. Tindria sentit no comptar aquest partit? O aleshores sí? De la mateixa manera que la norma diu que els empats a punts entre equips se solucionen a final de temporada però a la pràctica els comptem un cop s’han solventat, té lògica que no comptem amb uns resultats que sabem amb tota certesa que s’acabaran produïnt? O faran veure els rivals del Llagostera que encara tenen opcions de superar-los a la classificació, simplement, perquè el partit dels gironins encara no s’ha jugat?

Ja va de debò

diumenge, 19/02/2012

Gent del #futbolcat: això ja bull. Aquesta 25a jornada ha estat decisiva per veure-ho he vist clar. Els nervis han començat a saltar en places on, números en mà, no caldria que fessin acte de presència i això és senyal inequGent del #futbolcat: això ja bull. Aquesta 25a jornada ha estat decisiva per veure-ho he vist clar. Els nervis han començat a saltar en places on, números en mà, no caldria que fessin acte de presència i això és senyal inequívoca, almenys al grup 3 de Segona B, que les coses van ‘de debò’. Una autèntica burrada. ja que els tres punts tenen el mateix valor a la primera jornada que a la darrera; el fet és que el marge d’error s’estreta i alguns no tenen clar on és el seu equip. Alguns no tenen clar que això és Segona B. I, que quedi clar, tothom té clar a dir-hi la seva, a discrepar i criticar el que cregui convenient partint des del respecte, però que avui quatre dels equips amb els aficionats més enfurismats del #2bg3 siguin els de l’Atlètic Balears, l’Orihuela, l’Hospitalet o fins i tot l’Ontinyent parla ben clar de la manca de perspectiva existent a l’hora de fer una lectura de la situació en detriment d’una lectura impulsiva derivada de la immediatesa i del no raonament. És evident que ni Siviero, ni Garitano, ni Vinyals, ni Granero són perfectes. Segurament, tampoc sóc tècnics de Primera Divisió (i per això són a Segona B). Tampoc Alsina, Seligrat, Soler o Estévez són els entrenadors de l’any i també s’equivoquen. Perquè això és Segona B i les errades són més comprensibles que a les altes esferes del món del futbol.ívoca, almenys al grup 3 de Segona B, que les coses van ‘de debò’. Una autèntica burrada. ja que els tres punts tenen el mateix valor a la primera jornada que a la darrera; el fet és que el marge d’error s’estreta i alguns no tenen clar on és el seu equip. Alguns no tenen clar que això és Segona B. I, que quedi clar, tothom té clar a dir-hi la seva, a discrepar i criticar el que cregui convenient partint des del respecte, però que avui quatre dels equips amb els aficionats més enfurismats del #2bg3 siguin els de l’Atlètic Balears, l’Orihuela, l’Hospitalet o fins i tot l’Ontinyent parla ben clar de la manca de perspectiva existent a l’hora de fer una lectura de la situació en detriment d’una lectura impulsiva derivada de la immediatesa i del no raonament.

És evident que ni Siviero, ni Garitano, ni Vinyals, ni Granero són perfectes. Segurament, tampoc sóc tècnics de Primera Divisió (i per això són a Segona B). Tampoc Alsina, Seligrat, Soler o Estévez són els entrenadors de l’any i també s’equivoquen. Perquè això és Segona B i les errades són més comprensibles, fins i tot lògiques, que a les altes esferes del món del futbol. Perquè això de la Segona B, com d’altres tantes competicions, és molt llarg etern. I perquè molts cops qui guanya no és ni qui millor proposta futbolística té, qui més diners manega o qui més exprimeres té, sinó que són els qui fan de la paciència i de la tranquil·litat un factor que acabi per jugar el seu favor els que, cadascun amb les seves limitacions, acaben assolint els objectius plantejants a inicis de temporada o, fins i tot, millorant-los.

Jugant a ser vidents, per molt que defensivament l’Atlètic Balears tingui marge de millora, sembla evident que els palmesans seran campions de grup, especialment vista la mediocritat o igualtat de la resta de rivals perseguidors. En aquesta llista hi hem de destacar tres grups: els que van amb dinàmica negativa, els que hi van amb positiva i les incògnites (o “altres”). Un clàssic del primer grup és l’Orihuela, que un cop més torna a plantejar dubtes en una segona volta. La pèrdua de Cases (Cádiz), la nova lesió del porter Unai Alba, l’estat de la gespa de Los Arcos, una plantilla curta i els rumors de dificultats de cobrament planen sobre el Baix Segura; mala peça al teler. També el Reus està en una línia (esportiva) similar. I és que tot i no haver patit cap plaga de lesions destacables els de Castillejo han vist capgirada la seva dinàmica guanyadora en perdedora pels mateixos petits detalls (arbitratges, pilota aturada i efectivitat golejadora) que havien jugat al seu favor a la primera volta.

Si hi ha un equip que mereix encapçalar el grup de dinàmiques positives és el Llagostera d’Oriol Alsina, que ha tingut com a gran mèrit saber sortir d’una situació delicada (eren cuers no fa tampoc tantes jornades) quan molts altres equips s’hi haurien enganxat per la resta del campionat. Ara són on molts esperàvem que fossin abans de començar la Lliga i la inèrcia positiva dels gironins, juntament amb una plantilla generosa i potent, els converteixen de forma definitiva en outsiders per ser entre els quatre primers. No sabria ben bé si encabir el Badalona en aquest grup, ja que la irregularitat dels escapulats al Centenari, juntament amb la curta plantilla de què disposa Márquez, no ajuden a ser positius en aquest sentit. Si transmeten millors sensacions el Teruel i, sobretot, un Olímpic que torna a ser quart. Toni Seligrat, possiblement el millor tècnic d’aquest gup, està fent poc menys que un miracle a Xàtiva amb una plantilla que llevat de ‘quatre’ novetats era l’any passat a Tercera.

En el tercer grup hi trobaríem, amb tots els respectes per Sant Andreu i Lleida Esportiu, l’Hospi, l’Huracán, el Mallorca B i l’Ontinyent. No amago res si dic que sóc de l’Hospi i, en aquest cas concret, l’opinió es fonamenta en més punts de suport. Travessant per un mal moment de jocs i resultat, també de lesions importants, l’Hospi es manté tercer i amb la sensació que el marge de millora pel que fa a joc i a explotació de recursos és, possiblement, el més gran dle grup. Tres quarts del mateix passa amb un Ontinyent que, fins ara, s’ha pogut ‘escudar’ en els problemes econòmics per justificar els sotracs. Ara, amb un futur immediat un pèl més esperançador, li toca fer un pas endavant, especialment a Roberto Granero, massa conservador en alguns moments de la seva carrera i que ha de tirar d’ambició en una plantilla que compta amb jugadors suficients com per prendre certs riscos. També per plantilla l’Huracán ha de ser a dalt (probablement hi serà); inexperts a la banqueta amb Nico Estévez, compten amb el ‘factor Manises’ i amb jugadors curtits en mil batalles per ser regulars d’una vegada per totes i confirmar-se com a alternativa per la zona noble. A l’espera, un Mallorca B que sempre dependrà de les necessitats del primer equip i d’una regularitat que sembla no acabar d’arribar; ara que el filial sembla haver-se fet fort a Son Bibiloni, a fora les coses comencen a complicar-se més enllà de decisions arbitrals polèmiques.

I per sota, faves comptades. Amb l’Sporting Mahonés descendit, València Mestalla i Dénia tenen a la seva mà la permanència. El filial té armes suficients com per fer-ho, especialment al davant, mentre que el Dénia ha aconseguit fer una estirada en el moment precís i en farà prou amb quatre victòries com a local per assegurar-se la salvació. Pel que fa a la resta, Gandia i Andorra haurien de jugar-se la plaça de promoció en detriment d’un Zaragoza B i un Manacor que semblen sentenciats, no tant per la distància de punts (inexistent) com pels recursos de què disposen respecte als altres dos rivals directes. Els millors partits de la temporada del filial no han deixat de ser mediocres, mentre que el Manacor compta amb un equip que si bé pot sorprendre en un partit necessita de consistència i fermesa contínua per plantar cara.

Pronòstic

Play-off: Atlètic Balears (primer); l’Hospitalet (segon); Huracán (tercer); Llagostera (quart).

Promoció de descens: Andorra (16è)

Descens: Gandia, Zaragoza B i Manacor.

Una de fortins

dijous, 19/01/2012

Amb la veritat per davant, aquesta és una entrada reciclada i averiguada que vaig publicar fa uns dies al Blog de l’Hospi i que versa sobre els camps més complicat, xifres en mà, tant al futbol català (fins a 4a Catalana) com al futbol espanyol (de Lliga BBVA fins a Tercera). Diumenge, l’Espanyol B perdia per 0-1 amb el Castelldefels i deixava l’Hospitalet i Barcelona com a únics catalans invictes als seus estadisen el que portem de temporada.

ESPANYA
Si tenim en compte les categories anomenades nacionals, de Lliga BBVA fins a Tercera Divisió passant per la Lliga Adelante i per la Segona Divisió B podrem comptabilitzar fins a 44 equips que no coneixen la derrota com a locals en el que portem de temporada. Barcelona i Osasuna, a Primera; Almería, a Segona A; Hospi, Coruxo, Tenerife, Cádiz i Cacereño, a Segona B; i fins a 36 equips més (entre ells l’Espanyol B) repartits entre bona part dels grups de Tercera Divisió encara mantenen a zero el seu caseller de derrotes d’ençà que la competició s’iniciés el passat mes d’agost. Hi ha, però, un mèrit afegit en sis d’aquests 37 equips: tenen en comú haver superat l’any 2011 sense haver perdut cap partit com a local, ni aquesta temporada ni en el segon tram de la 2010-2011. A més, dos d’aquests sis equips són catalans (Barcelona i l’Hospitalet).

És el quadre dirigit per Josep Guardiola qui encapçala la classificació imaginària amb més de 16 mesos d’imbatibilitat des que l’11 de setembre de 2010 l’Hércules donés la sorpresa al Camp Nou (0-2); des d’aleshores, 25 victòries i 3 únics empats contemplen el fortí en què s’ha convertit el feu de les Corts. Empatat amb els blaugranes hi ha el Sanluqueño, que com l’Hospi es manté invicte des d’un dia després que els barcelonistes; va ser el 12 de setembre de 2010 que els gaditans van perdre el seu darrer partit al Palmar en un derbi davant el San Fernando (0-2). Des d’aquell dia, 19 victòries i 9 empats pels verdiblancs, que de moment han guanyat els 10 partits de Lliga com a locals aquest curs. 27 partits, un més que un Hospi que no tasta l’amarg sabor de la derrota a l’Estadi des que el Benidorm s’emportés els tres punts (0-1) fruit de la seva única ocasió en tot el partit; amb 26 partits invicte, l’Hospi és a només tres encontres d’igualar la seva marca històrica.

CDA Águilas, Cacereño i Colmenar Viejo completen el sextet de conjunts que no perden als seus estadis des de l’any 2010. Els murcians fa 25 partits (22 victòries i 3 empats) que no perden a l’històric camp del Rubial (Águilas 1-4 Pinatar, 19-09-2010); els extremenys, que com l’Hospi es troben a Segona B, només han guanyat 8 partits al Príncipe Felipe des d’octubre de 2010… però encara no han perdut, ja que 14 dels 22 encontres jugats han acabat en empat (darrera derrota el 24-10-10, 1-2 davant la Universidad de LPGC d’Ángel Sánchez). Tanca la llista d’invictes al llarg de l’any 2011 el Colmenar Viejo madrileny, que d’ençà que el Fuenlabrada golegés (1-4) a l’Alberto Ruiz, encadena ja 19 partits sense perdre-hi (15 victòries i 4 empats). Imatge: Hoy

CATALUNYA
Fins a 104 equips catalans entre Lliga BBVA i Quarta Catalana encara es mantenen invictes als seus camps en aquesta temporada 2011-2012. El cas més curiós és el del filial del Turó Peira (4a Catalana, grup 16), que per problemes al Municipal del Turó encara no hi ha pogut jugar cap partit. D’altres conjunts, com ara la Salle Girona o els filials d’Ibèria, Vila-roja, Solsona i Sabadellenca s’estrenen aquest curs en competició oficial de manera que, a la pràctica, mai a la història han perdut jugant com a locals. En total, un equip de Primera Divisió (Barcelona), un altre de Segona B (Hospi), un de Primera Catalana (Rapitenca), 7 de Segona Catalana, 33 de Tercera Catalana i 61 de Quarta Catalana encara no han perdut des de l’inici de temporada, però ben pocs d’aquests conjunts mantenen, com ho fan Barcelona i l’Hospitalet, des de l’any 2010.

El Vallmoll tarragoní (4a Catalana) és l’únic conjunt de la darrera categoria oficial que es manté invicte des de 2010: 15 empats i 2 derrotes des que el Salou B el derrotés per 1 gol a 3 el 12 de desembre. Una setmana després, l’històric Roda de Barà (3a Catalana) perdia per 2-3 amb l’Altafulla; des d’aquell 19 de desembre, els del Tarragonès han sumat 47 de 51 possibles després de 17 partits jugats al seu Municipal.  A 3a Catalana, dos equips tarragonins més es mantenen invictes des del mes de setembre: d’una banda l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau suma 24 partits sense conèixer la derrota (19 triomfs i 5 empats) des que La Floresta hi guanyés per 0-3 (19-09-10); una setmana abans, el Llorenç del Penedès havia perdut el seu darrer encontre a casa davant el Rocafort (2-3): des d’aquell dia, similars xifres a les del Sant Pere amb 20 victòries i 4 empats. Però sí hi ha algun equip que s’emporta tots els mèrits aquest no és altre que l’Olímpic de la Garriga. Els vallesans, de la mà del tècnic Andrés Castaño, sumen més de 21 mesos sense perdre al seu Municipal. Cal que ens remuntem al 28 de març de 2010 per trobar la darrera ensopegada, un 0-2 davant el Taradell. Els osonencs van endosar als vallesans la darrera derrota: 28 partits després (23 victòries de l’Oímpic i 6 empats) el Municipal de la Garriga segueix sent el millor exemple de fortí de tot el futbol català de la mà d’un equip que amb 38 punts ocupa la segona posició al grup 5 de Tercera Catalana.