Arxiu del mes: gener 2011

Les xifres de la 23a jornada

diumenge, 30/01/2011

Gramenet 0-2 Sporting Mahonés (Marcos 46′, Méndez 88′). La Grama no guanya a casa des de la 5a jornada i només ha guanyat 1 dels últims 15 partits. Ha encaixat 21 dels 36 gols a les segones parts: 10 al primer quart, 10 més al darrer quart i només 1 al tram entre els minuts 61 i 75. Primera victòria de l’Sporting Mahonés fora de Bintaufa des del mes de març de 2010 (1-2 al Mini Estadi), 7è gol a la lliga de Marcos Trujillo, que ha vist targeta groga en 3 dels 5 partits en què ha marcat.

Sant Andreu 0-0 Lleida. Feia 22 mesos i mig que el Sant Andreu no s’estava dos partits al Narcís Sala sense anotar cap gol. Ens remuntem als mesos de febrer i març de 2009 per trobar dos encontres consecutius en què els andreuencs no van marcar a casa: dos empats a zero davant el Gavà i el Badalona. Molta més hemeroteca caldria mastegar per trobar la darrera vegada que el Lleida va estar-se cinc partits consecutius sense rebre gol a domicili: Teruel, Alzira, Mallorca B, Gramenet i Sant Andreu han estat incapaços de batre Eduardo, que acumula 450 minuts sense encaixar cap gol lluny del Camp d’Esports.

L’Hospitalet 1-1 Teruel (Cirio 72′ / Omar 28′). Punt insuficient per a l’Hospi, que va ser superior al Teruel i que veu frenada la seva escalada. El golàs d’Omar és el 8è gol des de fora de l’àrea que reben els riberencs en aquesta lliga (un 34,7% del total); com a l’anada, el Teruel tornava a sucar des de la distància – a Pinilla va ser Cristian qui va anotar el gol del triomf-. El Teruel segueix obtenint rendiment dels seus gols: 19 de les 20 dianes anotades han servit als de Calderé per sumar, mínim, un punt. Només el gol de Salva al Collao va acabar resultant estèril (derrota per 2-1).

Atlètic Balears 2-1 Badalona (Martins 16′ i 28′ / Santi Villa 90′ penal). Ull al tram entre els minuts 16 i 30 que juga l’Atlètic Balears a l’Estadi Balear: amb els dos gols de Martins, els de la Via de Cintura han aconseguit 6 dels seus 15 gols com a locals en aquest període dels partits (un 40%); setè gol, per cert, del davanter nigerià. Segueix el baix rendiment dels homes de Manolo Márquez fora de Badalona: 5 partits sense guanyar. Almenys, tot i que de penal, han trencat la ratxa de 4 desplaçaments sense sucar.

Sabadell 1-0 Benidorm (Hiroshi 2′). 7a victòria per la mínima del Sabadell aquesta temporada. A la Nova Creu Alta, 3 de les 6 victòries han estat per 1-0, curiosament contra equips de la zona baixa (Alzira, Grama i Benidorm). David De Navas no encaixa un gol de jugada a Sabadell des del 23 de setembre (0-2 contra el Teruel). Malament pinten les coses a Benidorm: 7 partits sense guanyar i rebent gol han deixat els de Roberto Granero en promoció de descens. Avui ha debutat Michael Jordan Muñoz; el mig colombià del Benidorm s’ha estrenat amb els de la Marina Baixa a la tercera convocatòria.

Ontinyent 1-0 Santboià. Pendent d’actualització.

Mallorca B 2-2 Alacant (Ariday 61′, Bardolet 90′ / Javi Salero 35′, Nacho Casanova 87′). 9è empat a la temporada del Mallorca B, rei de la igualada juntament amb Alzira, Alacant, Teruel i Atlètic Balears. 4t empat a gols de l’Alacant lluny del Palamó: en totes quatre ocasions, els homes de Vicente Borge s’havien avançat al marcador (fins i tot amb un 0-2 a Terol).

Orihuela 0-3 Alcoyano (Álvaro 13′, César Remón 42′, Gato 92′). 7 gols encaixats en les primeres 21 jornades i 7 gols rebuts en els darrers 2 partits. Són les xifres d’un Orihuela que no sap què és guanyar en aquesta segona volta (2 punts de 12 possibles) i que no sap què és la victòria quan li expulsen algun jugador (2 empats i 3 derrotes). 7a victòria lluny del Collao del millor visitant d’aquest grup tercer: l’Alcoyano, que ha fet tres gols en quatre dels seus desplaçaments (Castelló, Sant Boi, Santa Coloma i Oriola).

Castelló 4-0 Dénia (Pau Franch 24′, Joan Castillo 44′, Luismi Loro 63′ penal, Héctor Simón 72′). Tretzè gol a la lliga de Luismi Loro, pitxitxi en solitari i 4t des del punt de penal (el madrileny també és el líder en aquesta classificació). Després de les derrotes contra l’Orihuela, el Benidorm, l’Alcoyano i l’Alacant és el primer cop que el Castelló derrota un equip de la província d’Alacant a Castàlia aquesta temporada. És la tercera tova que s’emporta el Dénia aquesta temporada, la tercera per 4 gols a 0 després de les desfetes a Terol i a Sabadell. La de Rubén Primo ha estat la setena expulsió de la temporada al Dénia, un equip que ha vist 29 targetes grogues més de les que han vist els seus rivals.

Gandia 1-1 Alzira (Cristian 45′ / David Fas 41′). Segon gol del blanc-i-blau Cristian a la lliga, que tal i com va passar a Terol, va veure com el Gandia empatava a un gol el dia que marcava, un Gandia que només ha perdut dos partits a l’Olagüe (Benidorm i Alcoyano) en el que portem de campionat. 23 minuts ha durat Ettien sobre la gespa artificial del Guillermo Olagüe. L’ivorià redebutava amb l’Alzira substituïnt Edu Silva al minut 60; una estona després, l’ex del Llevant havia d’abandonar el camp lesionat i ser canviat per Escudero (que tornava a l’Alzira mig any després).

Mercato d’hivern. Quart capítol.

dijous, 27/01/2011
No hi ha fumata blanca encara pel tema del central de l’Hospi, però sí que hem començat a veure una mica més de llum en aquest aspecte aquest mateix dimecres. I és que l’exjugador de l’Espanyol B i el Real Madrid C, Óscar Reyes, es troba a prova amb el CE L’Hospitalet i, perquè no, comptaria amb opcions de quedar-se a l’equip si així ho creu convenient el cos tècnic capitanejat per Miguel Álvarez. Nascut a Còrdova el 12 de març de 1988, Óscar Reyes ha passat gran part de la seva carrera futbolística al futbol base del RCD Espanyol, on s’hi va estar 8 temporades després d’arribar de les categories inferiors del Córdoba CF. En aquest temps, va arribar a ser internacionals sots-15 i sots-17 amb la selecció espanyola fins que l’estiu del 2007 va ser ascendit al filial periquito. Aquella mateixa temporada, però, va dur a terme un canvi d’aires, ja que al mercat d’hivern va marxar cedit al Real Madrid C, equip en què només s’hi va estar mitja temporada abans de retornar amb l’Espanyol B… i a Tercera Divisió. La temporada 2008/09, Reyes va formar part de l’equip que va aconseguir l’ascens a Segona B, tot i que la temporada següent (2009/10) només va disputar un total de 12 partits amb el filial espanyolista. Aquest estiu, el defensa andalús va viure una situació calcada a la de Marc Pedraza, ja que se’l va deixar sense fitxa a darrera hora i no ha pogut jugar en aquest període de temps. Fa una setmana, Óscar Reyes va estar a prova amb el FC Eindhoven i va arribar a disputar un test de preparació contra l’equip juvenil del PSV; Reyes, però, no va quedar del tot convençut i va decidir tornar a Catalunya.

En els propers dies, doncs, s’haurà de decidir si el jove defensa andalús formarà o no part d’aquest Hospi 2010-2011. Serà en el rush final d’un mercat d’hivern que es tancarà el proper dilluns a les 6 de la tarda i que, en la darrera setmana, ha viscut més novetats en forma d’altes, baixes i rumors que a continuació detallarem. També hi ha, però, alguns equips que han decidit no moure fitxa en els darrers set dies i que mantenen els seus equips tal i com estaven: és el cas de Benidorm, Lleida, Mallorca B, Santboià, Sant Andreu, Badalona i Ontinyent. Aquests dos últims equips, però, són l’origen d’un parell de rumors que podrien transformar-se (o no) en fets en els propers dies, ja que d’una banda el club escapulat sembla interessat en la contractació del davanter de l’Sporting Mahonés, Marcos Trujillo i l’equip valencià estaria prou interessat en fitxar el migcampista del Jaén, José Ángel Gascón, pendent de rescindir el seu contracte amb el club andalús. Per la seva banda, la Gramenet feia debutar diumenge Pedro García i Carles Tristán, defensa provinent de l’equip juvenil del Catalònia TARR.

D’altres equips, per diferents motius, han fet lloc al seu vestidor i han concedit baixes a alguns jugadors que, en la seva majoria, no comptaven amb massa minuts. L’Atlètic Balears ha obert la porta a Dani Hoyos i al nigerià Rafeal, que després de l’arribada de cinc jugadors en aquest mercat d’hivern han vist tancada la seva porta a disposar de minuts; en stand-by restaria l’exbinissalamer Tolo Reus, actualment lesionat i que, de moment, ha vist com Misha ja vesteix la samarreta amb el dorsal número 20 que el defensa mallorquí havia portat al llarg de la primera volta. Tampoc no seguirà amb l’Alicante Rubén Fonte, que ha fet les maletes i a tornat a la seva província natal, a Castelló, on jugarà la segona volta amb el Borriol de l’exriberenc Raúl Caballero i el golfista Sergio García. A la capital, els motius per acomiadar (provisionalment) un membre de la plantilla han estat ben diferents, ja que el positiu que va donar el migcampista albinegre Lolo després del partit que el Castelló va jugar a Oriola fa dues setmanes ha provocat que els dirigents de l’entitat hagin decidit apartar l’exjugador del Teruel fins que no s’esclareixi el tema.

Per la seva banda, s’ha produït un nou canvi de peces entre equips del grup, ja que el Sabadell ha trobat destí per Aitor Ramírez, que va arribar l’estiu passat provinent de la Damm i només ha disputat 20 minuts. El seu nou equip serà el CD Dénia, que no podrà comptar amb el davanter català quan s’enfronti al Sabadell per culpa de la clàusula que han inclòs els vallesans. No és l’única incorporació a l’equip de Nino Lema, que també ha oficialitzat el fitxatge de Juan Antonio Torres, exdavanter de l’Ontinyent i que actualment es trobava sense equip i s’entrenava amb l’equip de la Marina Alta. Qui sí ha trobat equip és una de les baixes dels deniencs en aquest període, Koeman, que ha signat pel Jumilla (Segona B – Grup IV). També han incrementat els seus planters l’Alcoyano, l’Orihuela i el proper rival de l’Hospi, el Teruel, que la setmana passada feia oficial el fitxatge del davanter andalús Edu Espada, provinent del Tirgu Mures de la Primera Divisió romanesa. Per la seva banda, l’Alcoyano, que podria recuperar Rafa Gómez i que també comptarà amb Xavi Molina un cop s’hagi recuperat de la seva greu lesió, fitxava el davanter del Novelda, Álvaro, que la temporada passada aconseguia l’ascens a Segona B amb l’Alzira; mentrestant, l’actual segon classificat, l’Orihuela, ja ha trobat el recanvi per a Manu Micó. es tracta del lateral esquerre Arturo García, que la passada temporada va jugar a l’Alacant i que va començar aquest any amb el Mestalla a Tercera Divisió.

Finalment, els dos clubs de la província de València que ens queden han protagonitzat curiosos moviments en els darrers dies. A Alzira, l’equip que dirigeix Manolo Herrero ha incorporat el tercer jugador portuguès, Tiquinho, un extrem dret que arriba provinent de l’AE Paphos de la llig xipriota i que s’havia format al planter de l’Sporting de Portugal. A l’espera queden el defensa esquerrà David Escudero, que la passada temporada ja havia format part de l’equip de l’ascens i que actualment jugava al Torrellano i Ettien Félix Dja, el jugador ivorià, ex del Llevant, que des de fa mesos s’entrena amb els blaugrana buscant recuperar la forma i les sensacions per tornar a vestir-se de curt. A més, un altre retorn després d’una efímera baixa ha estat la del porter català David Pociello, que ha renegociat el seu contracte amb l’entitat del Luis Suñer i tornarà a la disciplina alzirenca. Finalment, el Gandia de Vicente Medina ha recuperat pel futbol i pel seu primer equip dos jugadors que s’havien retirat i que fa un temps havien format part dels de Safor: es tracta de Kiko Lacasa (32 anys) ex d’Alavés, Lorca o Oviedo entre d’altres equips i d’Elies (32 anys), que abans de deixar el Gandia havia defensat la samarreta del Cuenca, La Roda o el Toledo. Tots dos retornen al Gandia amb la única missió de millorar la prestació ofensiva dels valencians, que juntament amb Gramenet, Alzira i Benidorm són l’equip menys golejador del grup amb 17 gols després de 22 partits.

Les xifres de la 21a jornada

dimarts , 18/01/2011

Nou any, nou ‘format’.

Gramenet 0-5 Lleida. Només han hagut de passar 277 dies perquè la Grama tornés a encaixar una maneta a Can Peixauet, un estadi que anys abans passava per ser el fortí on se cimentaven els èxits colomencs. Hem de remuntar-nos al passat 14 d’abril de 2010 per trobar el darrer 0-5, que va sumar el Sant Andreu en la segona jornada intersetmanal de la temporada anterior. Molt més temps feia que un jugador no aconseguia un pòquer de gols al grup ‘català’ de Segona B; diumenge Rubén Rayos va fer-ne 4, una fita que no s’aconseguia, segurament, des del 24 de febrer de 2002 quan Óscar Ollés li va clavar 4 dianes a l’Alfaro en la golejada que l’Hospi va clavar als blanc-i-negres per 7-0.

L’Hospitalet 2-1 Sporting Mahonés. Cal insistir-hi perquè no deixa de sorprendre. Amb 25 gols, els riberencs són l’equip més golejador del grup, una dada sorprenent si observem que fa poc més de 10 jornades l’Hospi era l’equip menys golejador juntament amb l’Alzira. Els gols de Corominas i Alfonso van suposar que l’Sporting Mahonés tornés a rebre gols en els seus desplaçaments, circumstància que s’ha donat en els 10 partits que ha jugat fora de Bintaufa i que explica, en part, el fluix balanç dels maonesos lluny de Menorca.

Mallorca B 1-0 Benidorm. Feia 8 partits que el Mallorca B no guanyava a la lliga i que encaixava gols en cada partit. Diumenge va trencar la ratxa davant del Benidorm amb l’1-0 final gràcies al segon gol a la lliga d’Abdon que, curiosament, també és el segon gol consecutiu de falta que marquen els balears després del que va anotar Aleix Vidal a Badalona. Al Benidorm (5 jornades sense guanyar) hi va tornar a sortir des de la banqueta Luís Domènech; l’ex davanter de l’Elx mai ha sortit com a titular en els deu partits que ha jugat a dia d’avui. Curiosament, l’únic gol que ha marcat va fer-lo el dia que més minuts va jugar (45 minuts al Narcís Sala -1-1-).

Alzira 0-1 Alacant. Lechuga (Puerto Real), Pociello, Peque, Rafa Rivera, Rubén Pérez i Tino són les 6 baixes que ha donat l’Alzira en aquest mercat d’hivern. Dos són els jugadors que han arribat de moment, els portuguesos Beto (ex del Recreativo) i Lourenço, procedent del Moreirense. L’Alacant segueix amb la seva efectivitat a domicili: 5 victòries i les 5 per la mínima. A Alzira, Dídac Navarro va convertir-se en el 10è jugador de la plantilla en inaugurar el seu compte golejador aquesta temporada.

Sant Andreu 0-1 Dénia. 31 partits de lliga després, el Sant Andreu ha tornat a perdre al Narcís Sala. No ho feia des del 19 d’abril de 2009, quan la Grama va derrotar-lo per 1-2. Més tard, la Ponferradina havia vençut els andreuencs en el partit d’anada de l’eliminatòria de campions al passat play-off d’ascens (0-1) i el Múrcia havia repetit marcador en partit de Copa del Rei jugat el passat setembre al feu barceloní. El Dénia ha encaixat només 1 gol en els darrers 4 partits, en els quals ha sumat 8 de 12 punts possibles.

Atlètic Balears 3-0 Santboià. Vist l’historial, no era sorprenent que el Santboià no guanyés a Palma. I és que cap dels 6 tècnics que han arribat començada la lliga després de la marxa dels seus predecessors han guanyat el dia del debut. Miguel Álvarez (Hospi), Gustavo Siviero (Atlètic Balears) i Manolo Herrero (Alzira), van empatar davant de Gramenet, Alacant i Castelló, respectivament; Casuco (Castelló), Vicente Engonga (Mallorca B) i ara Paco Clos (Santboià) van començar pitjor, perdent davant l’Alacant, el Badalona i l’Atlètic Balears. Els balears han marcat 7 dels 13 gols que han fet a casa en només dos partits, gràcies a les golejades davant el Mallorca B (4-0) i el Santboià (3-0).

Orihuela 1-1 Castelló. És el tercer gol que encaixa Ricardo, porter de l’Orihuela aquesta temporada a Los Arcos i el segon de jugada. Per la seva banda ja són 5 els partits que fa que el Castelló no perd a domicili. De fet, la ratxa coincideix amb l’arribada de Casuco a la banqueta de La Plana: amb el tècnic de Llorca el Castelló ha empatat a Alzira, Sabadell i Oriola i ha guanyat els dos partits que ha jugat a Palma de Mallorca (0-1 a l’Atlètic Balears i al Mallorca B).

Ontinyent 1-0 Alcoyano. Els de Toni Aparicio van posar fre a la caiguda lliure evitant la cinquena derrota consecutiva a la lliga i van derrotar l’Alcoyano amb el gol a la lliga de Javi Vicente, màxim golejador de l’equip. Mentrestant, les baixes per lesió, sanció i marxa de jugadors al mercat d’hivern han deixat en quadre l’Alcoyano, que diumenge va haver de recórrer a 4 jugadors del filial per completar la convocatòria (José Alberto, Devesa, Candi i Santi).

Gandia 1-0 Teruel. El paradigma de l’efectivitat és el Gandia. Els de Vicente Medina reparteixen els 17 gols que han marcat en 16 partits; el que és el mateix, només en una ocasió han marcat més d’un gol en un partit (1-2 a Alzira). Per la seva banda, el Teruel de Calderé es troba en el pitjor moment de la temporada i ha igualat o superat els rècords negatius establerts fins aquest cap de setmana: 2 derrotes consecutives per segon cop a la lliga, 5 partits sense guanyar i 5 més sense rebre gol, a banda de 2 partits seguits sense marcar. El partit de diumenge davant el Mallorca B marcarà l’evolució dels aragonesos.

Sabadell 0-0 Badalona. Punts de connexió per les xifres de Sabadell i Badalona. Els vallesans van veure com diumenge Bernal Moreno els assenyalava el penal a favor de la temporada. Hiroshi va ser l’encarregat de llançar-lo… i de fallar-lo: tercer cop a la lliga que els arlequinats no transformen un penal després de les errades de Juvenal (a casa contra el Lleida) i de Puigdollers (davant el Badalona a la primera volta). Curiosament, Bernal Moreno també xiulava el sisè penal en contra del Badalona aquesta temporada… i David Valle aturava la seva tercera pena màxima a la lliga, després d’evitar els gols de Puigdollers (Sabadell) i Peque (Santboià).

Mercato d’hivern. Segon capítol.

dimecres, 12/01/2011

La segona setmana del mercat d’hivern ha portat també algunes novetats en forma d’altres i de baixes en diversos dels equips del grup tercer de Segona Divisió B. Alcoyano, Atlètic Balears, Castelló o Ontinyent són alguns dels conjunts que han experimentat canvis a les seves plantilles a diferència del CE L’Hospitalet, que segueix buscant un recanvi per Óscar Álvarez, que ja ha oficialitzat la seva marxa de l’entitat riberenca per motius personals/laborals i ha tornat a Girona, on viu i treballa. De fet, el seu més que possible nou destí estaria ben a prop de la Ciutat Immortal: la UE Llagostera, actual líder del grup català de Tercera Divisió. Pel que fa al seu substitut, la secretaria tècnica que encapçala Quique Cárcel treballa per trobar un jugador que respongui al perfil d’un futbolista jove, amb certa experiència i que pugui obrir el ventall de possibilitats en un equip que, a hores d’ara, només compta amb els germans Viale com a centrals purs.

El gran animador del mercat en els darrers dies ha estat l’Atlètic Balears, que ha incorporat fins a cinc futbolistes per intentar sortir de la zona baixa de la taula. Es tracta de cinc noms totalment desconeguts, exòtics, que arriben a Palma com un meló per obrir: Laurent, Michel, Rudy, Thiago i Willian. Els més ‘familiars’ són els germans brasilers Domínguez Da Silva, és a dir, Michel (pivot defensiu) i Willian (davanter), que havien començat la temporada cedits al Montuïri de Tercera Divisió balear i que tornen ara a l’equip palmesà, després de la cessió al club blanc-i-vermell. De França arriben Rudy i Laurent; el primer és un davanter d’origen congolès provinent del segon equip del Dijon FCO que juga a la CFA-2 (cinquè nivell del futbol francès) que abans havia jugat als equips inferiors del Nancy. Laurent Mohellebi és un migcampista que prové de l’Issy AS Ararat, un club fundat per immigrants d’origen armeni als afores de París i que milita justament en la primera de les lligues regionals parisines; abans havia jugat a l’Istres o a l’SK Tirana albanès. El cinquè en qüestió és el mitjapunta brasiler Thiago Benevides, “Thiaguinho”, que arriba a l’Atlètic procedent de l’Olaria Atlético Clube, de la Primera Divisió del Campeonato Carioca. Aposta arriscada a les mans d’un Gustavo Siviero que necessita urgentment trobar el camí del gol per un equip que només ha marcat en dos dels últims nou partits. Imatge: Web CD Atlètic Balears

Ja a la Península, a Castelló segueixen els problemes. Si la setmana passada recordàvem que no podien fitxar fins que no saldessin els deutes contrets amb antics jugadors -segueixen sense haver-ho fet-, ahir es coneixia la notícia de la marxa de Víctor Ibañez, fins ara porter suplent, a l’Eibar de Manix Mandiola. La marxa del meta català obligarà Casuco a pujar un dels dos porters del filial de Regional, o bé Alberto Catalán o bé Rubén. Una altra marxa destacada ha estat la d’Álvaro Líbano, que ha deixat enrere la seva segona etapa a l’Ontinyent per fitxar per un altre equip basc, un Barakaldo que ara mateix és cuer del grup segon de Segona B. Al Clariano, però, les aigües baixen realment tèrboles fins al punt d’haver-se especulat amb una possible dimissió de Toni Aparicio que la Junta Directiva no li hauria acceptat. Per la seva banda, el proper rival dels de la Vall d’Albaida, l’Alcoyano, segueix cobrint marxes i possiblement avui anunciarà la contractació del davanter de l’Estepona, Pedro Muñoz (25 anys), que aquesta temporada ha anotat tres gols amb l’equip malagueny.

Qui també ha engrandit el seu planter és el CD Teruel de Calderé amb l’arribada d’Omar Sampedro, un extrem dret de 25 anys provinent del Pontevedra (Grup 1) i que havia defensat els colors del Zamora, la Ponferradina o el Castelló després de sortir de l’Sporting de Gijón, club en què es va formar. Per la seva banda,les dues baixes que havia concedit l’entitat mudèjar, Ador i Joselu, ja han trobat destinació en equips de Tercera: el davanter malagueny ha fitxat per l’Olímpic de Xàtiva mentre que Joselu ha signat pel Cerceda gallec, que l’any passat va quedar-se a les portes de l’ascens en caure contra La Muela. Finalment, el davanter extremeny de l’Alzira, Juanma Ruano, no ha formalitzat la seva marxa de l’entitat blaugrana tot i que el CD Badajoz està interessat en la seva incorporació. Així, tot i que es donava per segur com a baixa, Ruano va jugar com a titular el partit que l’Alzira va guanyar a Terol per 0-1 el passat diumenge. Per la seva banda, els equips catalans resten a l’expectativa de qualsevol moviment, amb els noms de Sergio Postigo (possible incorporació de la Gramenet) o d’Aitor Ramírez (a qui se li busca equip des de Sabadell) com a notícies més destacables.

Altres equips: Alicante, Badalona, Benidorm, Dénia, Gandia, Lleida, Mallorca B, Orihuela, Sant Andreu, Santboià i Sporting Mahonés.

La prèvia (20a jornada)

dissabte, 8/01/2011

Avui dissabte arrenca la segona volta de la lliga al grup tercer de Segona B. Seria agosarat parlar de tram final quan encara queda per disputar-se el 50% i més tenint en compte que els punts de la 1a jornada valen el mateix que els de la 38a, però tampoc és menys cert que el marge d’error cada cop és més petit i la pressió per molts dels equips per assolir els objectius marcats a principis de temporada va en augment. I això, hi hem de sumar el factor futbol, ja de per sí difícil de predir.

La jornada s’inicia en poc més de quatre hores a Bintaufa, a Maó, amb un derbi balear certament interessant entre l’Sporting Mahonés i el Mallorca B. És el retorn de Vicente Engonga a Menorca, club on va militar-hi durant cinc temporades abans de fer el salt a Primera Divisió. Ara hi torna com a entrenador de l’equip rival, un Mallorca B amb l’aigua al coll, que fa set partits que no guanya i que necessita sumar de tres en tres per fugir de la zona de descens. Al davant, un Sporting Mahonés que s’ha de mantenir fort a casa per compensar el desastrós balanç a domicili, on només han sumat 4 punts fruit de quatre empats. El partit, que començarà a les sis de la tarda, serà retransmès per IB3.

Pel matí de demà el menú ens ofereix tres partits. A Dénia, els locals buscaran davant l’Atlètic Balears, rival propici, un triomf per seguir allunyant les places de descens i, fins i tot, apropar-se a la zona noble de la lliga. A més, també tenim dos derbis catalans: un de dramàtic i un altre de més tranquil. Al Joan Baptista Milà es veuran les cares el cuer Santboià amb el 18è classificat, la Gramenet. Distàncies encara salvables respecte la zona de salvació per tots dos equips; si cap dels dos perd demà, més enllà de la derrota el preocupant serà el cop moral que suposarà caure davant d’un rival directe en la lluita per la permanència i el que suposa d’oportunitat perduda. Al Centenari, mentrestant, l’Hospi buscarà guanyar a domicili tres mesos després al camp d’un Badalona que, de fet, encara no coneix la derrota quan juga com a local. Empresa difícil pels de Miguel Álvarez, que torna a ‘casa’ com Corominas, Cirio i Pitu. Els tres partits començaran a les 12 del migdia.

També tindrem menú televisiu per la tarda amb dos partits realment interessants. Al Camp d’Esports, el Lleida (6 victòries consecutives) i el Sabadell (9 partits sense perdre) s’enfrontaran en un partit en què realment tots dos tenen poc a perdre i molt a guanyar; l’aposta per una X (0-0) seria jugar segur? (El 33, 5 de la tarda). Per la seva banda, el Canal NouDos retransmetrà des de Castàlia el Castelló-Ontinyent, un duel entre dos equips que molts esperaven que estiguessin copant la zona alta de la lliga i que, res més lluny de la realitat, estan patint per no caure a la zona de perill. Complicat panorama per dos equips que no travessen tampoc per situacions econòmiques massa positives (5 de la tarda).

El partidàs de la jornada el trobem al Collao, amb un Alcoyano en hores baixes (una victòria en 4 partits) i un Sant Andreu que ha aixecat el vol després de tres victòries seguides a la lliga. Curiosa dada la dels andreuencs, que sempre que han guanyat han deixat la porteria a zero. Al Guillermo Amor, per la seva banda hi haurà partit. És la notícia després que l’Ajuntament de Benidorm confirmés el pagament d’uns 100.000 euros a la plantilla del Benidorm en concepte de dues de les mensualitats que tenien pendents de cobrament. Esportivament, els de Roberto Granero volen posar fre a la ratxa de 3 derrotes seguides davant d’un Gandia que buscarà guanyar a domicili després de 3 mesos sense fer-ho. Tots dos partits, també, començaran a les 5 de la tarda.

La mateixa hora d’inici que tindran els dos partits restants d’aquesta 20a jornada, sense presència catalna. A Pinilla, Teruel i Alzira es batran en duel de dos equips que segueixen rastrejant el mercat a la recerca d’homes gol que millorin el rendiment ofensiu; de moment, l’Alzira buscarà seguir acariciant el miracle després de fer un sis de sis en les darrers dues jornades que, de moment, ja l’ha tret de la darrera posició. Al Palamó, el líder Orihuela té una oportunitat d’or en una jornada de duels directes ja que s’enfronta a un Alacant que també travessa per una situació econòmica i institucional complicada. Bonic derbi a Alacant que posarà a prova la solidesa dels homes de Pato, un dels menys golejats del futbol espanyol.

Mercato d’hivern. Primer capítol.

dijous, 6/01/2011

El passat dilluns 3 de gener, només un dia després que es tanqués la primera volta de la lliga al grup tercer de Segona Divisió B, va quedar obert de forma oficial el mercat d’hivern. Des d’aleshores i fins les 6 de la tarda del proper 31 de gener, els 20 equips que conformen el grup haurien de poder fitxar jugadors, si ho creuen convenient. Parlem en condicional perquè a hores d’ara hi ha dues excepcions, doncs conjunts com són el Castelló i la Gramenet que no podran incorporar cap jugador al mercat d’hivern fins que no solucionin deutes pendents amb alguns jugadors d’anteriors temporades. Una novetat respecte temporades anteriors és la derogació de la norma que, resumint, deia que cap jugador que hagués disputat més de cinc partits de lliga amb el seu equip podia marxar a cap altre conjunt del mateix grup; així, podem viure al llarg d’aquest mes de gener un intercanvi interessant de cromos entre els diversos equips, com ja hem vist en aquests primers dies de transaccions. Podreu seguir de forma setmanal l’evolució del mercat amb les entrades del blog de l’Hospi (http://centredesportslhospitalet.blogspot.com) i de forma diària (que no instantània) al marge dret del blog o al Twitter del blog de l’Hospi; a més, torneu a disposar de les plantilles dels 20 equips que conformen aquest grup tercer clicant als enllaços que trobareu al marge dret o bé en aquesta notícia.

Amb l’endogàmia per bandera, començarem parlant d’un CE L’Hospitalet que a hores d’ara només ha deixat oberta la porta de sortida per fer oficial la marxa, d’una banda, de Manuel Ruano i, de l’altra, d’Óscar Álvarez. D’una banda, el fins ara segon entrenador de l’Hospi rescindia el contracte amb l’entitat i abandonava l’Hospitalet després de diverses temporades d’haver-hi treballat tant al futbol base com amb el primer equip. Ahir, a més, va fer-se oficial la baixa voluntària d’Óscar Álvarez que deixa la defensa orfena i necessitada d’alguna incorporació, sobretot amb la lesió de Manel Viale que deixa la rereguarda riberenca en un estat de circumstàncies.

Una possibilitat, perquè no, seria la d’incorporar Biel Medina; l’excentral de l’Hospi es troba actualment sense equip i entrenant amb un Sporting Mahonés que fins al moment no ha realitzat cap incorporació i que només ha tramès la baixa a Aitor Pons, que ja fa unes setmanes va tornar a l’Alaior després de no convèncer Joan Esteva. A Mallorca, per la seva banda, Atlètic Balears i Mallorca B s’encomanen a diferents receptes per fugir de la zona de perill; els de la Via de Cintura han concedit la baixa a Fernando i Aarón Fernández i ja han incorporat el porter francès Nicolas Bonnis (Ceuta). Aquesta, però, no serà l’únic fitxatge dels balearicos, que tenen en període de prova una sèrie de jugadors francesos i brasilers que podrien ser interessants pels de Gustavo Siviero. A l’altre club de la ciutat, el canvi principal ha estat a la banqueta, amb la marxa de Jaume Bauzá i ‘l’ascens’ de Vicente Engonga com a màxim responsable del Mallorqueta, que llevat de sorpreses tirarà del Juvenil A de Divisió d’Honor per reforçar l’equip amb l’objectiu de sortir de la zona de descens.

Pel que fa als equips catalans, la calma és la nota predominant a la majoria d’equips. Sense descartar cap opció que pogués ser esportivament i econòmicament profitosa, ni Badalona ni Sabadell han realitzat cap incorporació: els de Manolo Márquez, però, esperen comptar amb Obioma (al seu país des de fa massa mesos) i no descarten reforçar el mig del camp; els arlequinats, mentrestant, han rebut l’interès del Gavà, el Santboià i l’Europa per la cessió d’Aitor Ramírez, segons ha informat Ràdio Sabadell. Qui sí podria reforçar l’equip és el Sant Andreu de Natxo González, que compta encara amb una plaça lliure a la plantilla i que podria incorporar algun jugador d’atac vistes les prestacions d’alguns jugadors com ara Joel, que encara no s’ha estrenat a la lliga. Més tranquil·les baixen les aigües del Segre després que la UE Lleida guanyés el judici al Banco Popular i compti amb 2,5 milions d’euros per pagar el deute contret amb els jugadors. Així les coses, sembla més difícil la marxa d’un dels jugadors més destacats de l’equip, Rubén Rayos, pel qual s’havien interessat equips com el Numància o el Nàstic de Tarragona.

A Sant Boi, en canvi, han tornat a apostar per la veterania per fer la que es preveu única incorporació en aquest mercat d’hivern: es tracta de Joan Molina, ex davanter de Mataró, Premià i Sant Andreu i que arriba al Joan Baptista Milà provinent del FC Vilafranca; amb l’arribada de Molina (35 anys) es supleix en part la baixa de Javi Revert, que fa unes setmanes feia oficial el seu retorn al Llagostera després de no comptar amb massa minuts per part de Quim Ayats. També s’espera un mes mogut a Santa Coloma de Gramenet, on Ramon Moya ja ha donat la baixa a homes com Álex Cañadilla, Óscar Muñoz, Dani Medina o Marcel i ha vist com Óscar Céspedes marxava al Racing de Ferrol (Tercera Divisió, Grup 1). Amb totes aquestes baixes, el planter tindrà una importància cabdal en aquesta segona volta, amb la participació d’homes com Oriol Molins o l’ex de l’Hospi Juvenil, Josele Avellaneda. Amb ells, una possible arribada seria la del també exriberenc Sergio Postigo, que entrena amb els blaus des de fa setmanes després de la seva greu lesió i que s’afegirà a la plantilla gramenetista tan aviat s’aixequi el veto a l’entitat del Barcelonès Nord.

Més mogut està al mercat al sud del grup, a la Comunitat Valenciana, on tots els equips han fet moviments tant per concedir baixes com per tancar altes per les seves plantilles. I en només 4 dies de mercat ja hi ha hagut temps pel primer culebrot, amb l’Alcoyano i l’Ontinyent com a protagonistes i amb Fran Moreno i César Remón com a hostes; resumint-ho molt, l’Alcoyano havia donat la baixa a Fran Moreno que, dies després, tornava a l’Ontinyent. Al club del Clariano, amb problemes econòmics, César Remón havia demanat la baixa per marxar a Alcoi i cobrar els tres mesos que se li devien; com que l’Ontinyent no acceptava les exigències de Remón, l’Alcoyano obligava ahir mateix Fran Moreno a tornar sota les ordres de Paco López per forçar els de la Vall d’Albaida a deixar lliure César Remón. Finalment, i llevat de qualsevol ensurt de darrera hora, l’assumpte s’ha solucionat i Fran Moreno ha tornat al Clariano i César Remón ha fet les maletes cap al Collao. I el dia 16, Ontinyent-Alcoyano. Aquests dos equips, però, han deixat més fets destacables: l’Ontinyent ha donat la baixa al migcampista Gabri, que marxa a l’Atlético Saguntino i al porter Miguel Ángel Ramos, que ha fitxat pel Premià de Jaume Creixell; així, els de Toni Aparicio hauran de buscar un recanvi pel porter català, ja que a hores d’ara només compten amb Rubén García com a únic porter del primer equip. L’Alcoyano, per la seva banda, ha venut Adrià Granell a l’Albacete i ha concedit la baixa per (extraoficialment) baix rendiment a Javi Rodríguez (i a Fran Moreno) i es troba remenant el mercat per buscar possibles substituts.

Entre aquests substituts sona el nom de Juanma Ruano, davanter de l’Alzira que ha abandonat la disciplina del conjunt blaugrana, actual 19è classificat a la lliga. Els de Manolo Herrero també han donat la baixa a Lechuga (Puerto Real) i es veuen gairebé obligats a reforçar la zona d’atac per tal de seguir somiant amb la salvació. 45 quilòmetres al sud, el Gandia ha decidit posar també fil a l’agulla per evitar que l’equip segueixi amb la mala ratxa que l’ha deixat relativament a prop de la zona de perill després d’un gran inici de lliga. Vicente Medina no comptava amb Mauro Fanari, que ha tornat a La Roda i podria donar la baixa també a Omar García. En el capítol d’altes, encara no s’ha confirmat cap incorporació tot i que els blanc-i-blaus tenen a diversos jugadors a prova com és el cas d’Elies.

Ni tan sols el líder de la lliga, l’Orihuela, ha escapat a la temptació de renovar el seu equip. Els de Pato han incorporat el davanter bosnià Eldin Hadzic provinent de l’Eibar (havia format part del planter de l’Hércules) i al migcampista francès Mathieu Coureur (ex Nantes i Gueugnon); per contra, Manolo Mas i Álvaro han obtingut la baixa del club oriolà; en el cas del davanter, amb destinació inclosa: l’Eldense de Marcos Guill. L’altre equip groc d’Alacant, el Dénia de Nino Lema ha donat la baixa a Koeman, Pitu Rial i Israel Losa i ha incorporat Didi (ex Slavia Sofia) que fins ara havia jugat amb el filial i Jordi Vinuesa, que torna a la disciplina de l’entitat de la Marina Alta després del seu pas efímer pel Guijuelo. Menys marge de maniobra té el Castelló degut als deutes que té amb antics jugadors del club i que li impedeixen fitxar fins que no se solucionin. Per ai això no fos poc, la curta plantilla amb què compta Casuco s’ha vist reduïda a la pràctica amb la retirada de Pere Martí amb només 28 anys després d’una greu lesió al genoll i deixant el tècnic de Llorca amb només 20 jugadors del primer equip.

Menció especial mereixen el Benidorm i l’Alacant, grans incògnites a hores d’ara després de fer-se oficial la greu situació econòmica que atravessen en els darreres mesos i que ha portat, en el cas dels de la Marina Baixa, a demanar al Ministeri de Treball la convocatòria d’una vaga pel proper cap de setmana (reben el Gandia al Guillermo Amor). Amb aquesta situació límit, no seria descartable una fuga de jugadors si no s’arriba a un acord amb l’Ajuntament de Benidorm, part important en aquest conflicte i que podria tenir la clau de la solució. L’Alacant de Vicente Borge també ha fet pública la situació que travessa actualment i que, entre d’altres coses, se’ls priva un ‘luxe’ tan fonamental com és el de tenir aigua freda a les instal·lacions del Palamó, un fet que ja han hagut de viure alguns dels rivals que han visitat el feu alacantinista.

En darrer lloc, l’únic equip aragonès del grup, el Teruel que dirigeix Ramon Maria Calderé segueix rastrejant el mercat per reforçar una davantera mermada per la marxa d’Ador i de Joselu, que després de protagonitzar el culebrot de l’estiu a la ciutat mudèjar ha passat de puntetes en aquesta primera volta. Amb el dubte de la continuïtat del porter titular Juan Carlos Caballero, que podria comptar amb una oferta de l’Alianza de Lima peruà, els aragonesos busquen realitzar un parell d’incorporacions per seguir amb la bona temporada que han fet fins ara.

Des de l’equador

dilluns, 3/01/2011

Amb l’arribada del nou any s’ha posat el punt i final a la primera volta de la lliga, amb un líder sòlid (mai millor dit) com l’Orihuela, amb dos catalans (Badalona i Sabadell) en llocs de play-off i amb dos altres equips del país en zona de descens (Gramenet i Santboià). Hora, per exemple, de reflexionar sobre el paper que els 20 equips que composen aquest grup tercer estan realitzant i de veure per on pot anar la segona volta. És allò tan clàssic i que mai s’ha fet abans de dir el millor i el pitjor de cada equip; és a dir, pura innovació.

1r amb 38 punts – ORIHUELA CF

El millor: Sens dubte, la seva solidesa defensiva. 6 gols encaixats en 19 partits fan dels ‘escorpins’ l’equip menys golejat de tot el futbol d’abast estatal.

El pitjor: El que fins ara ha estat una virtut pot convertir-se en un problema per poc que les coses comencin a trontollar. El factor sort/encert o com vulgueu anomenar-lo ha estat evident i caldrà veure si l’equip tolera una segona volta que es farà llarga.

2n amb 35 punts – CF BADALONA

El millor: Impressionant temporada dels escapulats. Segurament l’any de menys exigència pel que fa als objectius esta resultant la més positiva. L’equip s’ha mostrat increïblement sòlid al Camp del Centenari, on encara no coneix la derrota i se n’està sortint prou bé de tenir l’infermeria plena partit rere partit. Bones perspectives per quan l’equip recuperi efectius.

El pitjor: els números fora del Centenari. Se li pot criticar certa manca d’ambició a Manolo Márquez, però el Badalona és un equip resultadista per sobre de qualsevol altra concepció futbolística. Si millora les seves prestacions a domicili farà play-off.

3r amb 34 punts – CE SABADELL FC

El millor: L’altra sorpresa agradable del futbol català. Sabadell és una plaça sempre complicada per tot el bagatge històric dels arlequinats i el projecte 2010-2011 ha començat amb el peu dret, com Carreras. Clar i català, el tècnic de Sant Pol ha construït un equip sòlid que, sense renunciar al joc atractiu que permet la categoria, té en la defensa (que no únicament en els defenses) una de les seves grans virtuts.

El pitjor: La mateixa exigència que es pugui assignar l’equip, l’entitat i l’afició del Centre d’Esports. Factor positiu si se sap gestionar però que pot resultar contraproduent si acaba per generar ansietat i necessitat d’acomplir uns objectius que tampoc eren massa clars a principis de temporada.

4t amb 33 punts – CD ALCOYANO

El millor: Sempre estan allà. Des de temps pretèrits, tots recordem haver de buscar l’Alcoyano a la zona mitjana-alta de la classificació per localitzar-lo, tot i renovar l’equip a fons temporada rere temporada. El ‘factor Collao’, amb més llegenda que realitat, acaba per aportar un plus a un equip que, en realitat, tampoc és millor que alguns que hi ha per sota a la classificació.

El pitjor: Com al Sabadell, les urgències històriques. A Alcoi porten massa temps esperant el salt de categoria i l’exigència dipositada des dels aficionats alcoians obliga l’equip a ser a dalt tot i no comptar amb un planter per haver-hi de ser sí o sí. Caldrà estar atents als reforços del mes de gener després de la marxa d’Adrià Granell, Javi Rodríguez i Fran Moreno.

5è amb 31 punts – UE SANT ANDREU

El millor: el nom. El Sant Andreu s’ha guanyat un respecte entre els seus rivals gràcies al seu bon paper de les últimes dues temporades. Al futbol tot suma, i el respecte i la por s’ensuma d’una hora lluny. Tot i tenir una plantilla sensiblement inferior a la d’altres temporades, els de Natxo González són com el vell lleó: sempre perillosos.

El pitjor: L’ansietat. Després de fregar l’ascens la temporada passada, la situació econòmica ha convertit en un ultimàtum aquest tercer intent. Els 10 partits sense guanyar que va acumular el Sant Andreu fins fa poques jornades són una evidència que els quadribarrats, amb ansietat, es converteixen en un equip d’allò més vulgar. Els cal créixer i treballar des de la seva capacitat real, per plantilla i qualitat, i no pel que s’hagi marcat des de l’entitat, des de l’afició o per necessitat històrica.

6è amb 31 punts – ALICANTE CF

El millor: Es reinventen constantment. L’Alacant, clarament de menys a més, té més de mitja permanència al sac en un any complicat, amb canvi de president (d’Iniesta a Asensi), de terreny de joc (del Rico Pérez al Palamó) i d’equip, com gairebé cada temporada. Tot i els entrebancs, Borge ha sabut crear un bloc per sobre de les individualitats que, fins ara, li esta reportant bons resultats a la lliga.

El pitjor: L’estat de la gespa del Palamó. Juntament amb Oriola i Lleida, de les pitjors del grup. Pel que fa l’equip, es fa difícil pensar que pugui ser a dalt a final de temporada si els equips amb capacitat real de copar les posicions de play-off desperten, però també és ben cert que els alacantins ja tenen bona part del camí recorregut.

7è amb 31 punts – UE LLEIDA

El millor: Les sis victòries consecutives. Més enllà de la setena posició que ocupa l’equip actualment (a només 2 punts de l’Alcoyano), aquest 18 de 18 deixa el descens ben lluny pels de la Terra Ferma, que amb una segona volta poc lluïda tenen la salvació a l’abast.

El pitjor: Com en d’altres equips del grup, la situació econòmica. Són algunes les mensualitats que els jugadors i membres del cos tècnic del Lleida han deixat de percebre. Difícil de preveure com pot afectar això a la llarga, més encara quan hi ha tot un mes de gener en què el mercat pot facilitat la marxa d’homes importants com Rayo.

8è amb 28 punts - TERUEL CF

El millor: 5 punts dels darrers 18 possibles han frenat l’equip de Calderé, que ha tingut un retorn eminentment dolç al futbol de bronze. Bona aposta pel futbol dels aragonesos, ambiciosos a Pinilla i sòlids fora del seu estadi.

El pitjor: caldrà veure quin recorregut té l’actual plantilla terolenca i com es reforça la línia d’atac en aquest mercat d’hivern; les baixes d’Ador i Joselu (que restaven més del que sumaven) fan necessària l’adquisició d’un o dos puntes que marcaran el destí dels de Calderé, que se situen nou punts per sobre de l’Atlètic Balears i hauran de seguir treballant per somiar amb la salvació.

9è amb 27 punts – CF GANDIA

El millor: les primeres 12 jornades de lliga que han permès els de Vicente Medina obtenir un coixí de punts important en la seva lluita per aconseguir la permanència.

El pitjor: Un altre equip incògnita, confeccionat a correcuita a última hora i que caldrà veure com respon davant de tota una temporada. Equip resultadista, li pesa la manca d’efectivitat en atac; el Gandia només ha marcat més d’un gol en un partit (1-2 a Alzira).

10è amb 27 punts – CD DÉNIA

El millor: a diferència de l’Ontinyent, el Dénia ha sabut ‘reposar-se’ de la brillant passada temporada i, tot i les baixes, viu còmodament instal·lat a la zona mitjana de la classificació. A més, els de Nino Lema també han après a treure profit dels desplaçaments i ja sumen quatre victòries a domicili (Atlètic Balears, Lleida, Alzira i Mallorca B).

El pitjor: d’una banda, com en la resta d’equips, caldrà estar atents a la continuïtat que puguin tenir en la bona tasca realitzada fins al moment i si els problemes econòmics poden tenir incidència en aquesta evolució. De l’altra, equips com Castelló, Hospi o Ontinyent haurien d’aixecar el vol en aquest segon tram de lliga i, de retruc, apropar el Dénia a la zona de perill. Atents també a com gestionar aquesta situació.

11è amb 26 punts – BENIDORM CF

El millor: Com el Gandia o l’Alacant, el Benidorm havia tret un grandíssim resultat de la seva solidesa defensiva, especialment fora del Guillermo Amor, amb victòries calcades a Gandia, l’Hospitalet i Castelló, on el rival desaprofitava mil i una ocasions i el Benidorm en feia prou amb mitja ocasió per sumar els tres punts.

El pitjor: Els de la Marina Baixa són possiblement l’equip amb més problemes econòmics, greus fins al punt que aquest mateix dilluns presentaven la sol·licitud de vaga al Ministeri que els faria no presentar-se en el partit de diumenge davant del Gandia. De moment, els de Granero porten tres derrotes consecutives i el panorama a curt termini és ben poc esperançador

12è amb 25 punts – CD CASTELLÓN

El millor: Com en el cas de l’Hospi, la reacció amb el canvi d’entrenador ha arribat tot i que no amb la intensitat que s’hauria volgut, segurament. L’equip encara no ha passat de l’onzena plaça tot i haver encadenat set partits sense perdre. La capacitat de millora, per plantilla, encara és gran.

El pitjor: la situació institucional que travessa l’entitat fa delicat l’equilibri club-equip. A banda d’aquest fet, la impossibilitat de reforçar l’equip aquest mes de gener deixarà el Castelló amb una plantilla de qualitat però excessivament curta. Difícilment tinguin problemes per mantenir la categoria, però per poc que pateixin problemes de lesionats o sancionats podran ser a dalt a finals de temporada.

13è amb 24 punts – SPORTING MAHONÉS

El millor: Bintaufa. Els d’Esteva hi han sumat 20 dels 24 punts que acumulen a la lliga i només Sant Andreu i Alacant hi han aconseguit guanyar. Han derrotat la Grama, el Castelló i el Lleida després que aquests s’avancessin al marcador.

El pitjor: Els desplaçaments. 4 punts fruit de 4 empats és el trist balanç dels menorquins fora de Bintaufa, un equip poruc, que arrisca poc, i que al final acaba pagant les seves errades defensives davant l’efectivitat del rival. De fet, només el Dénia i l’Orihuela, tots dos a Bintaufa, han estat incapaços de marcar un gol a l’Sporting en aquesta primera volta.

14è amb 22 punts – CE L’HOSPITALET

El millor: La plantilla. Destil·la molta qualitat i la capacitat de millora és molt evident. Hi ha gol, hi ha qualitat i imaginació. Amb Álvarez, l’equip s’ha fet fort a casa i ha recuperat l’olfacte golejador fins al punt de compartit el cartell d’equip més golejador del grup amb Alcoyano, Sabadell i Sant Andreu. Tal i com passa amb el Castelló, a l’equip se li ha de demanar estar entre els 10 primers com a mínim.

El pitjor: Cal més ambició a domicili. L’equip és massa conservador d’inici i quan es veu pel darrere en el marcador (Castelló, Dénia, Lleida) ha de córrer per solucionar el que no havia fet abans. D’altra banda, les lesions tampoc no han ajudat a que l’equip gaudeixi d’una certa continuïtat a l’hora de comptar amb homes importants como Jordi Martínez, David Corominas o Cristian Alfonso, tot i les alternatives amb què compta Miguel Álvarez.

15è amb 20 punts – ONTINYENT CF

El millor: Segurament, que difícilment puguin fer un paper pitjor. Després de fer un inici de lliga relativament bo, els de la Vall d’Albaida s’han esfondrat totalment i ja flirtegen amb el descens. Han patit baixes importants aquest estiu, però la plantilla continua tenint qualitat suficient com per exigir-los estar per sobre d’equips com el Dénia o el Gandia.

El pitjor: Que probablement part d’aquest esfrondrament tingui a veure amb el fet de no cobrar des de fa tres mesos. Hi ha equips (Lleida) que segueixen amb la seva intensitat tot i la precària situació econòmica i d’altres (Benidorm o Ontinyent) que semblen acusar aquest fet. Si se soluciona, l’Ontinyent resorgirà de les seves cendres; en cas contrari, el Clariano tornarà a viure un final de lliga intens… per la salvació.

16è amb 19 punts – CD ATLÈTIC BALEARS

El millor: La situació a la lliga. Sense haver fet res de l’altre dijous llevat d’un memorable derbi davant el Mallorca B (4-0), els de Siviero no es troben en zona de descens i tenen a tocar l’Ontinyent. A més, han deixat clar que el partit de l’Hospitalet (5-0) va ser un accident: des d’aleshores, quatre gols encaixats en set partits.

El pitjor: Ofensivament, l’equip ha pagat la solidesa amb una manca de gol evident: només han marcat en dos dels últims vuit partits i no ho fan a casa des del mes d’octubre. L’altra llast són les excessives expectatives creades a inicis de temporada amb una plantilla ni molt menys confeccionada per jugar play-off d’ascens, precisament.

17è amb 16 punts – RCD MALLORCA B

El millor i el pitjor: es fa difícil veure de quina manera el que en principi són virtuts poden acabar convertint-se en punts negatius en l’únic filial del grup. La marxa de Jaume Bauzà de l’equip ha destapat un debat interessant: l’extècnic mallorquinista defensava, tot i la tasca formativa i d’assortiment del jugadors del primer equip, la necessitat de mantenir la categoria i d’orientar el plantejament de l’equip amb aquesta finalitat. La imprevisibilitat dels filials converteix el Mallorca B en tota una incògnita; el pitjor, segurament, la manca d’experiència en situacions límits d’uns jugadors joves i que habitualment sempre han viscut a la zona alta de la lliga en les seves èpoques de base.

18è amb 15 punts – UDA GRAMENET

El millor: es fa difícil ser positiu amb la Grama. Potser ser a només 4 punts de la 16a posició després d’enllaçar 11 partits sense guanyar és una de les poques dades a les quals podem agafar-nos per somiar amb la salvació colomenca.

El pitjor: la situació econòmica, institucional, ha acabat un cop més per desestabilitzar l’àspecte esportiu. Les comparacions són odioses, però les similituds amb el Terrassa dels darrers anys i, més concretament, amb el que va baixar a Tercera la temporada passada són més que evidents.

19è amb 14 punts – UD ALZIRA

El millor: la persistència del planter. Han seguit confiant en les seves possibilitats tot i arribar a la 17a jornada amb només 8 punts sumats. Dues victòries consecutives han tret els blaugrana de la darrera posició i, sobretot, han premiat el bon futbol de l’equip que primer va dirigir Jero López i ara entrena Manolo Herrero.

El pitjor: el marge d’error. L’Alzira no té ‘dret’ a equivocar-se; s’han perdut massa punts a la primera volta i, ara, toca fer una segona part de lliga de Champions. Els comptes surten per fer-se foros al Luís Suñer Picó.

20è amb 14 punts – FC SANTBOIÀ

El millor: el primer, innegable, el debut a la Segona Divisió B. Tot un premi per una entitat modesta com la del Baix Llobregat. El segon, l’aposta de l’equip pel bon futbol, un factor que permet un marge de millora sensible si es milloren els punts negatius.

El pitjor: sens dubte, el nivell defensiu. Els de Quim Ayats han encaixat gol en tots i cadascun dels partits disputats. Una altra dada: amb 21 gols a favor són a només un de ser l’equip més golejador del grup tot i ocupar la darrera posició; sense anar més lluny, han marcat tres gols més que l’Orihuela, líder del grup…