Des de l’equador

Amb l’arribada del nou any s’ha posat el punt i final a la primera volta de la lliga, amb un líder sòlid (mai millor dit) com l’Orihuela, amb dos catalans (Badalona i Sabadell) en llocs de play-off i amb dos altres equips del país en zona de descens (Gramenet i Santboià). Hora, per exemple, de reflexionar sobre el paper que els 20 equips que composen aquest grup tercer estan realitzant i de veure per on pot anar la segona volta. És allò tan clàssic i que mai s’ha fet abans de dir el millor i el pitjor de cada equip; és a dir, pura innovació.

1r amb 38 punts – ORIHUELA CF

El millor: Sens dubte, la seva solidesa defensiva. 6 gols encaixats en 19 partits fan dels ‘escorpins’ l’equip menys golejat de tot el futbol d’abast estatal.

El pitjor: El que fins ara ha estat una virtut pot convertir-se en un problema per poc que les coses comencin a trontollar. El factor sort/encert o com vulgueu anomenar-lo ha estat evident i caldrà veure si l’equip tolera una segona volta que es farà llarga.

2n amb 35 punts – CF BADALONA

El millor: Impressionant temporada dels escapulats. Segurament l’any de menys exigència pel que fa als objectius esta resultant la més positiva. L’equip s’ha mostrat increïblement sòlid al Camp del Centenari, on encara no coneix la derrota i se n’està sortint prou bé de tenir l’infermeria plena partit rere partit. Bones perspectives per quan l’equip recuperi efectius.

El pitjor: els números fora del Centenari. Se li pot criticar certa manca d’ambició a Manolo Márquez, però el Badalona és un equip resultadista per sobre de qualsevol altra concepció futbolística. Si millora les seves prestacions a domicili farà play-off.

3r amb 34 punts – CE SABADELL FC

El millor: L’altra sorpresa agradable del futbol català. Sabadell és una plaça sempre complicada per tot el bagatge històric dels arlequinats i el projecte 2010-2011 ha començat amb el peu dret, com Carreras. Clar i català, el tècnic de Sant Pol ha construït un equip sòlid que, sense renunciar al joc atractiu que permet la categoria, té en la defensa (que no únicament en els defenses) una de les seves grans virtuts.

El pitjor: La mateixa exigència que es pugui assignar l’equip, l’entitat i l’afició del Centre d’Esports. Factor positiu si se sap gestionar però que pot resultar contraproduent si acaba per generar ansietat i necessitat d’acomplir uns objectius que tampoc eren massa clars a principis de temporada.

4t amb 33 punts – CD ALCOYANO

El millor: Sempre estan allà. Des de temps pretèrits, tots recordem haver de buscar l’Alcoyano a la zona mitjana-alta de la classificació per localitzar-lo, tot i renovar l’equip a fons temporada rere temporada. El ‘factor Collao’, amb més llegenda que realitat, acaba per aportar un plus a un equip que, en realitat, tampoc és millor que alguns que hi ha per sota a la classificació.

El pitjor: Com al Sabadell, les urgències històriques. A Alcoi porten massa temps esperant el salt de categoria i l’exigència dipositada des dels aficionats alcoians obliga l’equip a ser a dalt tot i no comptar amb un planter per haver-hi de ser sí o sí. Caldrà estar atents als reforços del mes de gener després de la marxa d’Adrià Granell, Javi Rodríguez i Fran Moreno.

5è amb 31 punts – UE SANT ANDREU

El millor: el nom. El Sant Andreu s’ha guanyat un respecte entre els seus rivals gràcies al seu bon paper de les últimes dues temporades. Al futbol tot suma, i el respecte i la por s’ensuma d’una hora lluny. Tot i tenir una plantilla sensiblement inferior a la d’altres temporades, els de Natxo González són com el vell lleó: sempre perillosos.

El pitjor: L’ansietat. Després de fregar l’ascens la temporada passada, la situació econòmica ha convertit en un ultimàtum aquest tercer intent. Els 10 partits sense guanyar que va acumular el Sant Andreu fins fa poques jornades són una evidència que els quadribarrats, amb ansietat, es converteixen en un equip d’allò més vulgar. Els cal créixer i treballar des de la seva capacitat real, per plantilla i qualitat, i no pel que s’hagi marcat des de l’entitat, des de l’afició o per necessitat històrica.

6è amb 31 punts – ALICANTE CF

El millor: Es reinventen constantment. L’Alacant, clarament de menys a més, té més de mitja permanència al sac en un any complicat, amb canvi de president (d’Iniesta a Asensi), de terreny de joc (del Rico Pérez al Palamó) i d’equip, com gairebé cada temporada. Tot i els entrebancs, Borge ha sabut crear un bloc per sobre de les individualitats que, fins ara, li esta reportant bons resultats a la lliga.

El pitjor: L’estat de la gespa del Palamó. Juntament amb Oriola i Lleida, de les pitjors del grup. Pel que fa l’equip, es fa difícil pensar que pugui ser a dalt a final de temporada si els equips amb capacitat real de copar les posicions de play-off desperten, però també és ben cert que els alacantins ja tenen bona part del camí recorregut.

7è amb 31 punts – UE LLEIDA

El millor: Les sis victòries consecutives. Més enllà de la setena posició que ocupa l’equip actualment (a només 2 punts de l’Alcoyano), aquest 18 de 18 deixa el descens ben lluny pels de la Terra Ferma, que amb una segona volta poc lluïda tenen la salvació a l’abast.

El pitjor: Com en d’altres equips del grup, la situació econòmica. Són algunes les mensualitats que els jugadors i membres del cos tècnic del Lleida han deixat de percebre. Difícil de preveure com pot afectar això a la llarga, més encara quan hi ha tot un mes de gener en què el mercat pot facilitat la marxa d’homes importants com Rayo.

8è amb 28 punts - TERUEL CF

El millor: 5 punts dels darrers 18 possibles han frenat l’equip de Calderé, que ha tingut un retorn eminentment dolç al futbol de bronze. Bona aposta pel futbol dels aragonesos, ambiciosos a Pinilla i sòlids fora del seu estadi.

El pitjor: caldrà veure quin recorregut té l’actual plantilla terolenca i com es reforça la línia d’atac en aquest mercat d’hivern; les baixes d’Ador i Joselu (que restaven més del que sumaven) fan necessària l’adquisició d’un o dos puntes que marcaran el destí dels de Calderé, que se situen nou punts per sobre de l’Atlètic Balears i hauran de seguir treballant per somiar amb la salvació.

9è amb 27 punts – CF GANDIA

El millor: les primeres 12 jornades de lliga que han permès els de Vicente Medina obtenir un coixí de punts important en la seva lluita per aconseguir la permanència.

El pitjor: Un altre equip incògnita, confeccionat a correcuita a última hora i que caldrà veure com respon davant de tota una temporada. Equip resultadista, li pesa la manca d’efectivitat en atac; el Gandia només ha marcat més d’un gol en un partit (1-2 a Alzira).

10è amb 27 punts – CD DÉNIA

El millor: a diferència de l’Ontinyent, el Dénia ha sabut ‘reposar-se’ de la brillant passada temporada i, tot i les baixes, viu còmodament instal·lat a la zona mitjana de la classificació. A més, els de Nino Lema també han après a treure profit dels desplaçaments i ja sumen quatre victòries a domicili (Atlètic Balears, Lleida, Alzira i Mallorca B).

El pitjor: d’una banda, com en la resta d’equips, caldrà estar atents a la continuïtat que puguin tenir en la bona tasca realitzada fins al moment i si els problemes econòmics poden tenir incidència en aquesta evolució. De l’altra, equips com Castelló, Hospi o Ontinyent haurien d’aixecar el vol en aquest segon tram de lliga i, de retruc, apropar el Dénia a la zona de perill. Atents també a com gestionar aquesta situació.

11è amb 26 punts – BENIDORM CF

El millor: Com el Gandia o l’Alacant, el Benidorm havia tret un grandíssim resultat de la seva solidesa defensiva, especialment fora del Guillermo Amor, amb victòries calcades a Gandia, l’Hospitalet i Castelló, on el rival desaprofitava mil i una ocasions i el Benidorm en feia prou amb mitja ocasió per sumar els tres punts.

El pitjor: Els de la Marina Baixa són possiblement l’equip amb més problemes econòmics, greus fins al punt que aquest mateix dilluns presentaven la sol·licitud de vaga al Ministeri que els faria no presentar-se en el partit de diumenge davant del Gandia. De moment, els de Granero porten tres derrotes consecutives i el panorama a curt termini és ben poc esperançador

12è amb 25 punts – CD CASTELLÓN

El millor: Com en el cas de l’Hospi, la reacció amb el canvi d’entrenador ha arribat tot i que no amb la intensitat que s’hauria volgut, segurament. L’equip encara no ha passat de l’onzena plaça tot i haver encadenat set partits sense perdre. La capacitat de millora, per plantilla, encara és gran.

El pitjor: la situació institucional que travessa l’entitat fa delicat l’equilibri club-equip. A banda d’aquest fet, la impossibilitat de reforçar l’equip aquest mes de gener deixarà el Castelló amb una plantilla de qualitat però excessivament curta. Difícilment tinguin problemes per mantenir la categoria, però per poc que pateixin problemes de lesionats o sancionats podran ser a dalt a finals de temporada.

13è amb 24 punts – SPORTING MAHONÉS

El millor: Bintaufa. Els d’Esteva hi han sumat 20 dels 24 punts que acumulen a la lliga i només Sant Andreu i Alacant hi han aconseguit guanyar. Han derrotat la Grama, el Castelló i el Lleida després que aquests s’avancessin al marcador.

El pitjor: Els desplaçaments. 4 punts fruit de 4 empats és el trist balanç dels menorquins fora de Bintaufa, un equip poruc, que arrisca poc, i que al final acaba pagant les seves errades defensives davant l’efectivitat del rival. De fet, només el Dénia i l’Orihuela, tots dos a Bintaufa, han estat incapaços de marcar un gol a l’Sporting en aquesta primera volta.

14è amb 22 punts – CE L’HOSPITALET

El millor: La plantilla. Destil·la molta qualitat i la capacitat de millora és molt evident. Hi ha gol, hi ha qualitat i imaginació. Amb Álvarez, l’equip s’ha fet fort a casa i ha recuperat l’olfacte golejador fins al punt de compartit el cartell d’equip més golejador del grup amb Alcoyano, Sabadell i Sant Andreu. Tal i com passa amb el Castelló, a l’equip se li ha de demanar estar entre els 10 primers com a mínim.

El pitjor: Cal més ambició a domicili. L’equip és massa conservador d’inici i quan es veu pel darrere en el marcador (Castelló, Dénia, Lleida) ha de córrer per solucionar el que no havia fet abans. D’altra banda, les lesions tampoc no han ajudat a que l’equip gaudeixi d’una certa continuïtat a l’hora de comptar amb homes importants como Jordi Martínez, David Corominas o Cristian Alfonso, tot i les alternatives amb què compta Miguel Álvarez.

15è amb 20 punts – ONTINYENT CF

El millor: Segurament, que difícilment puguin fer un paper pitjor. Després de fer un inici de lliga relativament bo, els de la Vall d’Albaida s’han esfondrat totalment i ja flirtegen amb el descens. Han patit baixes importants aquest estiu, però la plantilla continua tenint qualitat suficient com per exigir-los estar per sobre d’equips com el Dénia o el Gandia.

El pitjor: Que probablement part d’aquest esfrondrament tingui a veure amb el fet de no cobrar des de fa tres mesos. Hi ha equips (Lleida) que segueixen amb la seva intensitat tot i la precària situació econòmica i d’altres (Benidorm o Ontinyent) que semblen acusar aquest fet. Si se soluciona, l’Ontinyent resorgirà de les seves cendres; en cas contrari, el Clariano tornarà a viure un final de lliga intens… per la salvació.

16è amb 19 punts – CD ATLÈTIC BALEARS

El millor: La situació a la lliga. Sense haver fet res de l’altre dijous llevat d’un memorable derbi davant el Mallorca B (4-0), els de Siviero no es troben en zona de descens i tenen a tocar l’Ontinyent. A més, han deixat clar que el partit de l’Hospitalet (5-0) va ser un accident: des d’aleshores, quatre gols encaixats en set partits.

El pitjor: Ofensivament, l’equip ha pagat la solidesa amb una manca de gol evident: només han marcat en dos dels últims vuit partits i no ho fan a casa des del mes d’octubre. L’altra llast són les excessives expectatives creades a inicis de temporada amb una plantilla ni molt menys confeccionada per jugar play-off d’ascens, precisament.

17è amb 16 punts – RCD MALLORCA B

El millor i el pitjor: es fa difícil veure de quina manera el que en principi són virtuts poden acabar convertint-se en punts negatius en l’únic filial del grup. La marxa de Jaume Bauzà de l’equip ha destapat un debat interessant: l’extècnic mallorquinista defensava, tot i la tasca formativa i d’assortiment del jugadors del primer equip, la necessitat de mantenir la categoria i d’orientar el plantejament de l’equip amb aquesta finalitat. La imprevisibilitat dels filials converteix el Mallorca B en tota una incògnita; el pitjor, segurament, la manca d’experiència en situacions límits d’uns jugadors joves i que habitualment sempre han viscut a la zona alta de la lliga en les seves èpoques de base.

18è amb 15 punts – UDA GRAMENET

El millor: es fa difícil ser positiu amb la Grama. Potser ser a només 4 punts de la 16a posició després d’enllaçar 11 partits sense guanyar és una de les poques dades a les quals podem agafar-nos per somiar amb la salvació colomenca.

El pitjor: la situació econòmica, institucional, ha acabat un cop més per desestabilitzar l’àspecte esportiu. Les comparacions són odioses, però les similituds amb el Terrassa dels darrers anys i, més concretament, amb el que va baixar a Tercera la temporada passada són més que evidents.

19è amb 14 punts – UD ALZIRA

El millor: la persistència del planter. Han seguit confiant en les seves possibilitats tot i arribar a la 17a jornada amb només 8 punts sumats. Dues victòries consecutives han tret els blaugrana de la darrera posició i, sobretot, han premiat el bon futbol de l’equip que primer va dirigir Jero López i ara entrena Manolo Herrero.

El pitjor: el marge d’error. L’Alzira no té ‘dret’ a equivocar-se; s’han perdut massa punts a la primera volta i, ara, toca fer una segona part de lliga de Champions. Els comptes surten per fer-se foros al Luís Suñer Picó.

20è amb 14 punts – FC SANTBOIÀ

El millor: el primer, innegable, el debut a la Segona Divisió B. Tot un premi per una entitat modesta com la del Baix Llobregat. El segon, l’aposta de l’equip pel bon futbol, un factor que permet un marge de millora sensible si es milloren els punts negatius.

El pitjor: sens dubte, el nivell defensiu. Els de Quim Ayats han encaixat gol en tots i cadascun dels partits disputats. Una altra dada: amb 21 gols a favor són a només un de ser l’equip més golejador del grup tot i ocupar la darrera posició; sense anar més lluny, han marcat tres gols més que l’Orihuela, líder del grup…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús