Ja hi tornem a ser (1a part)

Serà la tarda del proper dissabte 20 d’agost que la pilota torni a rodar als terrenys de joc i ho farà, si no hi ha cap canvi d’horaris, al camp d’una de les novetats de la temporada: l’Huracán CF de València. Creats del ‘no res’ el passat mes de juny, el projecte engegat pel periodista valencià Toni Hernández va viure un salt inesperat quan, amb la idea al cap de sortir a Tercera Divisió després d’haver absorbit el Torrellano, els impagaments van brindar l’oportunitat a l’autodenominat “tercer equip de València” de ser a la categoria de bronze del futbol espanyol. No serà l’únic novetat, ja que la UE Llagostera i el Lleida Esportiu també debutaran en aquest grup tercer aquesta temporada, un grup que amb l’ascens del Sabadell i les baixes de Grama i Santboià, ha perdut un integrant català després de compensar-ho amb els ascensos de Llagostera i Reus Deportiu. Amb ells, i amb el nou Lleida Esportiu, repetiran experiència tres clàssics de la categoria: el Badalona, el Sant Andreu i l’Hospitalet.

Amb Jordi Vinyals de nou a càrrec dels riberencs, l’Hospi parteix amb la vitola de seriós aspirant al play-off tot i la marxa dels ‘3 Cristians’. L’arribada d’homes com Aday, David Prats, Ángel Sánchez o Dani Guillén donen un plus d’experiència i de qualitat a un equip que vol donar un pas endavant després de l’excel·lent rush final de la passada temporada. No ho tindran fàcil, ja que a la llista d’outsiders pel play-off podríem situar-hi, de nou, el Badalona, l’Atlètic Balears, el Llagostera, l’Ontinyent o, fins i tot, el Lleida Esportiu. Si ens fixem primer en els de casa, el debutant Llagostera ha armat una plantilla realment interessant fins al punt que, personalment, no els arribaria a penjar mai el cartell d’equip revelació pel fet que una posició noble a la lliga no seria cap sorpresa. El Lleida Esportiu, hereu de l’extinta UE Lleida ha d’acabar de tancar una plantilla que si bé pot semblar limitada en algunes línies ha de saber explotar el component emotiu, grupal que va contribuir de manera clara al bon paper del passat exercici. Més dubtes podria oferir el Badalona, pendent de reforçar especialment la zona ofensiva (el guipuscoà Goikoetxea és ara mateix l’única referència atacant clara), però que ha fitxat bé en la resta de línies; sorprèn, però, la neteja ‘excessiva’ que s’ha dut a terme a l’entitat escapulada coincidint, casualitat o no, amb la marxa de Fermín Casquete de la presidència del club del Barcelonès Nord.

Dos equips ‘forans’ haurien de complicar la vida a aquest pòquer de catalans. El més clar, a priori, és l’Atlètic Balears. Els de la Via de Cintura han tirat de talonari (fet gairebé impensable vistos els temps que corren) i han signat Antoñito i Jesús Perera per la punta d’atac. Noms i caixet a Segona B és, sovint, una combinació complicada i que a vegades provoca que la frontera entre l’èxit (gairebé obligat) i el fracàs sigui gairebé imperceptible. També l’Ontinyent s’ha sobreposat a l’era post Aparicio i ha creat un bloc de jugadors interessants, molts d’ells provinents de l’Alacant i que, dirigits per Roberto Granero, haurien de ser a la zona alta de la lliga. Precisament a la banqueta resideix el major dubte dels de la Vall d’Albaida, després dels dos descensos consecutius de Granero amb la Vila-joiosa i el Benidorm i les reserves sobre si sabrà treure tot el profit de la plantilla que s’ha confeccionat al Clariano.

Dos equips estarien gairebé enganxats a aquest pilot d’aspirants al play-off: Teruel i Sant Andreu. La marxa de Calderé al Palencia ha estat pal·liada amb l’arribada d’un mite de la Segona B com és Félix Arnáiz. Sense fer soroll i amb la tranquil·litat que permet treballar a Terol, el tècnic castellà ha anat tirant d’agenda i d’anys de futbol de bronze per tancar una plantilla sense massa noms, amb peces importants que segueixen de l’any passat i que, per trobar-li alguna pega, pot resultar un xic curta si tenim en compte que, a priori, els jugadors del Teruel B que han pujat al primer equip no haurien de tenir una participació cabdal. Similar situació al Sant Andreu. El canvi major ha arribat a la presidència, amb un Joan Gaspart que ha donat pas a Manuel Camino; amb el canvi, reducció pressupostària però bona mà a l’hora de fitxar. Suficient com per haver confeccionat un onze inicial força clar i de garanties per dur a terme una temporada que deixi el Sant Andreu ben lluny de la zona perillosa. El punt feble pot ser a la banqueta: el xiclet econòmic dóna pel que dóna i l’armari pot ser insuficient per cobrir les eventuals baixes per lesió o sanció en certs moments de la temporada; serà important que Piti doni joc als més joves per aconseguir, precisament, una major integració en el grup i que, quan els arribi l’hora, el seu rendiment pugui beneficiar la marxa de l’equip. Pel que fa a l’encert de cara al gol, assignatura pendent al llarg de la pretemporada, caldrà veure si és un problema puntual que requereix de paciència o si bé caldrà anar a les rebaixes de gener per posar-hi remei.

Demà (o passat), quatre línies més per la resta d’equips, tant pels que haurien de viure més o menys tranquils en la zona mitja de la taula (cas del sisè català en discòrdia, el Reus) com dels que, a priori, haurien de lluitar per mantenir la categoria o, en alguns casos, per mantenir-se amb vida el major temps possible. I és que alguns equips (filials de Mallorca i Zaragoza, per dir noms), no semblen haver sabut interpretar la segona oportunitat que suposa haver pogut ‘comprar’ una plaça a Segona B.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús