Ja hi tornem a ser (2a part)

Si l’altre dia fèiem un breu anàlisi dels equips que, a priori, podrien, haurien de ser a la primera part de la classificació, avui toca fer una ullada a la resta de conjunts, als equips que, per plantilla, per context econonòmic, per modèstia o teòrica mala planificació, pinten que acabaran lluitant per salvar la categoria.  No es tracta, per res del món, de desprestigiar equips que, qui sap, poden convertir-se en equips revelació a finals de temporada. Però en principi, i sempre des de la distància i amb la precaució per bandera, si haguéssim de fer apostes, els següents equips lluitaran per no tornar a Tercera,

En el grup ‘d’avançats’ hi hauria d’haver el català que ens quedava per analitzar: el Reus. Els de Santi Castillejo han tornat, sis anys després, a Segona B i ho fan amb un bloc interessant, que manté gran part de les peces de l’equip que li va donar l’ascens tot i ser quarts a Tercera i que s’ha vist reforçats amb el retorn d’homes com Pablo Álvarez, Borja Abenia o Sergio Durán. Aquesta ‘continuïtat’ ha de ser el facor a explotar pels roig-i-negres, que d’una vegada per totes volen abandonar l’etiqueta d’equip ascensor. Quatre valencians (Olímpic de Xàtiva, Gandia, Huracán, València Mestalla), l’Orihuela i l’Sporting Mahonés haurien d’acompanyar el Reus en aquest tram entre el 9è i el 15è classificat. Potser qui més dubtes desperta és el quadre menorquí. Tot i haver-se reforçat bé, amb l’arribada de Biel Medina, Ton Alcover, Genís o Arkaitz, els de Lluís Elcacho hauran de conviure amb la convulsa situació econòmica/extraesportiva que viu l’entitat maonesa, cabdal per assegurar estabilitat també a nivell esportiu. Si hi ha tranquil·litat, l’Sporting hauria de seguir un any més a Segona B. Pel que fa a la resta, l’Orihuela ha renovat profundament el seu planter i queda ben poc de l’equip que va fer play-off l’any passat, de manera que situar-lo com a favorit és irreal, almenys d’inici. Dubtes també produeix el València Mestalla, no pas per la qualitat sinó pel fet de tractar-se d’un filial i del possible trasvassament que pugui existir amb el primer equip ‘che'; si Vicente Mir pot comptar amb homes com Bernat, Armiche, Carles, Olsen o Eldin, el Mestalla pot aspirar a ser més a dalt del que a dia d’avui podríem situar.

Els altres tres equips valencians del blog, Gandia, Olímpic de Xàtiva i Huracán compten amb lleuger avantatge sobre la resta per les apostes que han fet. Els de Vicente Medina han engegat un projecte il·lusionant a nivell de suport empresarial i, sense fitxatges de gran renom (han arribat Rafa Belda i dos jugadors del Rayo B), la intenció és la de millorar les prestacions de l’any passat, en què van flirtejar amb les places de play-off en algun moment. Bones sensacions transmet també l’Olímpic, de nou a Segona B després de molts anys a Tercera i Regional valencianes. Segueix Toni Seligrat a la banqueta, així com molts homes que van protagonitzar l’ascens. Bloc sòlid i bones adquisicions: Pepín i Mendoza (Dénia), Rubén Carreras (Sp. Mahonés), Fran Moreno i Víctor Fuentes (Ontinyent) o Olcina (Alcoyano); el punt feble, un planter un xic curt, factor comú en molts integrants del grup. El tercer en discòrdia és l’Huracán. Podríem qualificar el quadre maniser d’incògnita per la seva nova creació i per tractar-se d’un equip completament nou. Són, però, molts els equips que comencen gairebé de zero, fent que aquest factor no sigui decisori pels de Nico Estéve, que han configurat gairebé una selecció valenciana amb Hernández o Alexis (Gandia), David Fas i Amarilla (Alzira), amb jugadors joves amb força projecció com Tolo Campins i amb experiència a l’atac en la persona de Sergio Postigo, ex del Girona, l’Espanyol B i l’Hospitalet.

I baixem a l’infern, al patiment, a la lluita agònica pel descens. 5 places (4 de descens directe i una de promoció de permanència) per 5 equips: Andorra, Manacor, Dénia, Mallorca B i Zaragoza B. Cinc conjunt per 3 situacions diferents. Començant pel final, i com pintàvem lleugerament en l’article anterior, els dos filials han dut a terme una planificació força estranya. Mallorca i Zaragoza van decidir comprar la plaça a Segona B per ascendir ‘als despatxos’ sense que aquest ascens es veiés complementat en una millora de plantilles, ambdues configurades per fer un bon paper a Tercera. Tots dos compten amb dos exjugadors que s’estrenen en això de les banquetes: el Nano Soler a Palma i Juan Eduardo Esnáider a Saragossa. De moment, els aragonesos ja han caigut eliminats a la Copa RFEF pel Villanueva de Tercera Divisió i el projecte ja desperta algunes crítiques en una institució sacsejada per la constant indefinició extraesportiva que acaba afectant qualsevol racó dels ‘blanquillos’. En aquest sentit sembla que la plantilla del Mallorca B estigui un punt per sobre dels aragonesos, però manté un nombre important dels jugadors que van baixar els balears a Tercera el curs passat… Amb ells, força juvenils que pugen del Divisió d’Honor i el retorn de Xisco (Puertollano). Veurem si l’aposta li surt bé al Mallorqueta, tot i que d’inici els dubtes planen amb més ressò que no pas les bones expectatives.

En un altre cas hi trobem el Manacor i l’Andorra. Tots dos equips han tornat aquest any a Segona B després d’una quinzena d’any d’absència. Tots dos mantenen el bloc de l’any passat que els va fer campions respectius dels seus grups i els va conduir a l’ascens. Els manacorins han fet un canvi de look a la banqueta amb l’entrada de Xavi Ferriol (Ferrioler) que posarà el carnet per tal que Jaume Mut segueixi dirigint ‘a l’ombra’ els destins dels de Llevant. Fitxatges de la terra, retorn de jugadors com Artabe o Arnau Caldentey per fer una plantilla eminentment manacorina que permeti lluitar per la permanència. Pressupost reduït que obligarà a treure el màxim suc possible de l’equip i, sobretot, fer de Na Capellera un autèntic fortí. El mateix ha de passar amb el Juan Antonio Endeiza, feu de l’Andorra. Inexpugnable des de fa molts mesos, el terreny de joc dels de Teruel ha de ser un dels factors a explotar dels homes de Pascual Sanz, que viurà la seva tercera temporada a l’equip miner. Segueixen homes com Goran Drulic i Morales, màxims golejadors de l’any passat, i han arribat aragonesos que estaven a l’exili, amb experiència a Segona B, per aportar un plus a l’equip (Gil, Miramón, Vicente Pascual…). El retall pressupostari també serà una pedra a la sabata dels andorrans, que ben d’hora viuran un derbi amb el Zaragoza B. I el darrer equip, el Dénia, presenta a priori una plantilla rebaixada respecte a la del curs passat. Segueixen marxant homes importants, però els factors Nino Lema i Nou Camp de Dénia s’han de tenir en compte per entendre les grans temporades que els de la Marina Alta, tot i els baixos pressupostos amb què acostumen a comptar, acaben realitzant. Sigui com sigui, el retorn de Grégory sembla insuficient en un equip que compta amb fins a 20 altes, 8 de les quals provenen d’equips de Segona B (inclosos Alzira i Yeclano, que van acabar baixant).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús