Inèrcies

En una de les infinites perles que l’entrenador Juan Manuel Lillo ha deixat anar al llarg de la seva carrera tant a les banquetes com fent de comentarista, parlava dels ‘profetes del passat’ i dels ‘aposteriorístics’. Bona manera d’acabar criticant qualsevol anàlisi que es faci del món del futbol, del que suscita, del que pot generar, de qualsevol factor, vaja. Un món, aquest del futbol, que si per alguna cosa no destaca és per la manca d’anàlisi raonada i per la incontinència mental que això comporta. Així, no és d’estranyar que ja a la primera jornada de Lliga alguns aficionats d’alguns equips del grup 3 de Segona B no tinguessin cap mania a canviar totes les expectatives creades al llarg de la pretemporada per un únic resultat a manca de 37 jornades per acabar el campionat. Cal? De debò som incapaços de callar dos segons, fer l’intent de pensar i adonar-nos que això és molt llarg i que el futbol té infinits components com perquè 2+2 gairebé mai sumin 4?

Entenc, però, que amb 4 jornades ja ens puguem sentir embadalits per aquest desig de classificat els equips per molt que dues victòries consecutives ens puguin fer canviar d’opinió. No hem d’amagar, però, que un bon o mal començament de Lliga pot marcar de manera important un tram extens de campionat i modificar els objectius inicials que cada club hagués pogut plantejar. A Catalunya hi tenim dos exemples clars, tots dos provinents d’un mateix punt: el Reus Deportiu i el Llagostera. Colors similars, fi de temporada feliç… però inici de curs antagònic. Castillejo i Alsina (bé, Carrillo), Baix Camp i Gironès, líders i cuers, 12 de 12… i 0 de 12.

I no és que els reusencs haguessin de ser un dels candidats fixos a baixar, ans al contrari: reforçats de forma inte·ligents amb vells ocupants del vestidor reusenc, Gerard Escoda ha seguit la màxima de no tocar el que ha funcionat i ha avançat feina renovant bona part del bloc de l’ascens. A més, han sabut fer una lectura adequada d’una pretemporada necessària per preparar l’equip en molts aspectes, sense que els resultats fossin importants. Tres derrotes consecutives davant de l’Igualada, la Pobla de Mafumet i el Gavà encenien algun llum d’alarma en algun aficionat; l’1-3 a Lleida va capgirar la sensació de decepció per convertir-la en una il·lusió que els bons resultats han convertit en una impressionant ratxa que ha dut el Reus a igualar l’Alacant de la temporada 2004-05, l’últim equip que va guanyar els primers 4 partits de Lliga al grup 3 de Segona B. I això, fent un futbol pràctic i efectiu, amb unes idees clares i ben desenvolupades que l’han dut a vèncer còmodament al Camp d’Esports i a Pinilla. Més complicacions ha trobat a casa, on ha tingut el punt d’atzar necessari que certifica els moments dolços: un penal a favor davant del Dénia i triomf, sense ser superior, davant d’un Hospi que va perdonar ocasions i va jugar més de mitja hora amb deu amb l’equip físicament fos després de jugar 4 partits oficials en 10 dies.

Totalment oposada és la situació a Llagostera. Debutants al futbol de bronze, els del Gironès han anat enllaçant patacades importants jornada rere jornada i són cuers destacats. Preocupant és que els homes que dirigeix, sense carnet, Oriol Alsina hagin perdut tots 4 partits per dos gols de diferència, que l’estratègia els porti pel carrer de l’amargura (el partit de fa 8 dies contra l’Olímpic va suposar una lliçó de pissarra de Toni Seligrat) i que el plantejament de fitxatges fet per Quim Ayats hagi aixecat més d’algun dubte per la manca de previsió i d’organització: cas flagrant el de Martí Bartrina, que després d’un desafortunat debut davant l’Ontinyent es quedava sense fitxa a darrera hora. ‘Sorprenentment’, la Copa del Rei suposa un oasi dintre d’aquest mal inici de Lliga: després de carregar-se l’Olímpic (4-2) i el Cerceda (2-1), els gironins s’han plantat, com l’Hospitalet, a la 3a ronda del torneig del KO. Bo o dolent, la sensació externa és que la Copa ha il·lusionat excessivament a Llagostera fins al punt de fer perdre la Lliga de vista. Per sort, ara gaudiran d’un mes per preparar exclusivament 5 partits que han de veure la remuntada d’un equip creat per ser, mínim, a la primera meitat de la classificació. Caldrà, però, que tota la modèstia i ‘savoir faire’ demostrats al llarg de temporades es mantingui per seguir amb l’essència d’una entitat que ha viscut un salt històric.

La qüestió és que dos equips acabats de pujar, que partien amb objectius més o menys semblants ja es troben distanciats per 12 punts a la classificació. Que queda molta Lliga i que algun dia el Reus perdrà i el Llagostera guanyarà? Evident. Però compte amb les inèrcies en aquesta categoria: desenes d’equips que havien dissenyat temporades plàcides o exitoses han acabat a Tercera sense donar sensació de poder lluitar per res més tot i tenir plantilles importants. De moment, el Reus ja només hauria de sumar 33 punts per la hipotètica salvació; a Llagostera encara han de sumar, també sobre el terreny de joc. Compte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús