Ja va de debò

Gent del #futbolcat: això ja bull. Aquesta 25a jornada ha estat decisiva per veure-ho he vist clar. Els nervis han començat a saltar en places on, números en mà, no caldria que fessin acte de presència i això és senyal inequGent del #futbolcat: això ja bull. Aquesta 25a jornada ha estat decisiva per veure-ho he vist clar. Els nervis han començat a saltar en places on, números en mà, no caldria que fessin acte de presència i això és senyal inequívoca, almenys al grup 3 de Segona B, que les coses van ‘de debò’. Una autèntica burrada. ja que els tres punts tenen el mateix valor a la primera jornada que a la darrera; el fet és que el marge d’error s’estreta i alguns no tenen clar on és el seu equip. Alguns no tenen clar que això és Segona B. I, que quedi clar, tothom té clar a dir-hi la seva, a discrepar i criticar el que cregui convenient partint des del respecte, però que avui quatre dels equips amb els aficionats més enfurismats del #2bg3 siguin els de l’Atlètic Balears, l’Orihuela, l’Hospitalet o fins i tot l’Ontinyent parla ben clar de la manca de perspectiva existent a l’hora de fer una lectura de la situació en detriment d’una lectura impulsiva derivada de la immediatesa i del no raonament. És evident que ni Siviero, ni Garitano, ni Vinyals, ni Granero són perfectes. Segurament, tampoc sóc tècnics de Primera Divisió (i per això són a Segona B). Tampoc Alsina, Seligrat, Soler o Estévez són els entrenadors de l’any i també s’equivoquen. Perquè això és Segona B i les errades són més comprensibles que a les altes esferes del món del futbol.ívoca, almenys al grup 3 de Segona B, que les coses van ‘de debò’. Una autèntica burrada. ja que els tres punts tenen el mateix valor a la primera jornada que a la darrera; el fet és que el marge d’error s’estreta i alguns no tenen clar on és el seu equip. Alguns no tenen clar que això és Segona B. I, que quedi clar, tothom té clar a dir-hi la seva, a discrepar i criticar el que cregui convenient partint des del respecte, però que avui quatre dels equips amb els aficionats més enfurismats del #2bg3 siguin els de l’Atlètic Balears, l’Orihuela, l’Hospitalet o fins i tot l’Ontinyent parla ben clar de la manca de perspectiva existent a l’hora de fer una lectura de la situació en detriment d’una lectura impulsiva derivada de la immediatesa i del no raonament.

És evident que ni Siviero, ni Garitano, ni Vinyals, ni Granero són perfectes. Segurament, tampoc sóc tècnics de Primera Divisió (i per això són a Segona B). Tampoc Alsina, Seligrat, Soler o Estévez són els entrenadors de l’any i també s’equivoquen. Perquè això és Segona B i les errades són més comprensibles, fins i tot lògiques, que a les altes esferes del món del futbol. Perquè això de la Segona B, com d’altres tantes competicions, és molt llarg etern. I perquè molts cops qui guanya no és ni qui millor proposta futbolística té, qui més diners manega o qui més exprimeres té, sinó que són els qui fan de la paciència i de la tranquil·litat un factor que acabi per jugar el seu favor els que, cadascun amb les seves limitacions, acaben assolint els objectius plantejants a inicis de temporada o, fins i tot, millorant-los.

Jugant a ser vidents, per molt que defensivament l’Atlètic Balears tingui marge de millora, sembla evident que els palmesans seran campions de grup, especialment vista la mediocritat o igualtat de la resta de rivals perseguidors. En aquesta llista hi hem de destacar tres grups: els que van amb dinàmica negativa, els que hi van amb positiva i les incògnites (o “altres”). Un clàssic del primer grup és l’Orihuela, que un cop més torna a plantejar dubtes en una segona volta. La pèrdua de Cases (Cádiz), la nova lesió del porter Unai Alba, l’estat de la gespa de Los Arcos, una plantilla curta i els rumors de dificultats de cobrament planen sobre el Baix Segura; mala peça al teler. També el Reus està en una línia (esportiva) similar. I és que tot i no haver patit cap plaga de lesions destacables els de Castillejo han vist capgirada la seva dinàmica guanyadora en perdedora pels mateixos petits detalls (arbitratges, pilota aturada i efectivitat golejadora) que havien jugat al seu favor a la primera volta.

Si hi ha un equip que mereix encapçalar el grup de dinàmiques positives és el Llagostera d’Oriol Alsina, que ha tingut com a gran mèrit saber sortir d’una situació delicada (eren cuers no fa tampoc tantes jornades) quan molts altres equips s’hi haurien enganxat per la resta del campionat. Ara són on molts esperàvem que fossin abans de començar la Lliga i la inèrcia positiva dels gironins, juntament amb una plantilla generosa i potent, els converteixen de forma definitiva en outsiders per ser entre els quatre primers. No sabria ben bé si encabir el Badalona en aquest grup, ja que la irregularitat dels escapulats al Centenari, juntament amb la curta plantilla de què disposa Márquez, no ajuden a ser positius en aquest sentit. Si transmeten millors sensacions el Teruel i, sobretot, un Olímpic que torna a ser quart. Toni Seligrat, possiblement el millor tècnic d’aquest gup, està fent poc menys que un miracle a Xàtiva amb una plantilla que llevat de ‘quatre’ novetats era l’any passat a Tercera.

En el tercer grup hi trobaríem, amb tots els respectes per Sant Andreu i Lleida Esportiu, l’Hospi, l’Huracán, el Mallorca B i l’Ontinyent. No amago res si dic que sóc de l’Hospi i, en aquest cas concret, l’opinió es fonamenta en més punts de suport. Travessant per un mal moment de jocs i resultat, també de lesions importants, l’Hospi es manté tercer i amb la sensació que el marge de millora pel que fa a joc i a explotació de recursos és, possiblement, el més gran dle grup. Tres quarts del mateix passa amb un Ontinyent que, fins ara, s’ha pogut ‘escudar’ en els problemes econòmics per justificar els sotracs. Ara, amb un futur immediat un pèl més esperançador, li toca fer un pas endavant, especialment a Roberto Granero, massa conservador en alguns moments de la seva carrera i que ha de tirar d’ambició en una plantilla que compta amb jugadors suficients com per prendre certs riscos. També per plantilla l’Huracán ha de ser a dalt (probablement hi serà); inexperts a la banqueta amb Nico Estévez, compten amb el ‘factor Manises’ i amb jugadors curtits en mil batalles per ser regulars d’una vegada per totes i confirmar-se com a alternativa per la zona noble. A l’espera, un Mallorca B que sempre dependrà de les necessitats del primer equip i d’una regularitat que sembla no acabar d’arribar; ara que el filial sembla haver-se fet fort a Son Bibiloni, a fora les coses comencen a complicar-se més enllà de decisions arbitrals polèmiques.

I per sota, faves comptades. Amb l’Sporting Mahonés descendit, València Mestalla i Dénia tenen a la seva mà la permanència. El filial té armes suficients com per fer-ho, especialment al davant, mentre que el Dénia ha aconseguit fer una estirada en el moment precís i en farà prou amb quatre victòries com a local per assegurar-se la salvació. Pel que fa a la resta, Gandia i Andorra haurien de jugar-se la plaça de promoció en detriment d’un Zaragoza B i un Manacor que semblen sentenciats, no tant per la distància de punts (inexistent) com pels recursos de què disposen respecte als altres dos rivals directes. Els millors partits de la temporada del filial no han deixat de ser mediocres, mentre que el Manacor compta amb un equip que si bé pot sorprendre en un partit necessita de consistència i fermesa contínua per plantar cara.

Pronòstic

Play-off: Atlètic Balears (primer); l’Hospitalet (segon); Huracán (tercer); Llagostera (quart).

Promoció de descens: Andorra (16è)

Descens: Gandia, Zaragoza B i Manacor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús