Aspirants al bronze

El primer cap de setmana de 2013 arribarem a l’equador de la competició als quatre grups de Segona Divisió B, dues jornades menys als grups 1, 2 i 4. També la majoria de grups de Tercera Divisió volten l’equador de les seves competicions; uns campionats que en molts casos ja dibuixen aspirants a ser la propera temporada a Segona B com poden ser el Racing de Ferrol, l’Extremadura UD, el Toledo o Las Palmas Atlético, clars dominadors dels seus grups. També els grups valencià, balear i català han vist dibuixades ja les línies mestres del que pot passar d’aquí al final de temporada, amb equips que aspiren a tot i més, amb decepcions i amb un seguit de sensacions de les quals us en farem cinc cèntims a continuació. I recordeu que per a més informació podeu visitar Tercera.cat, Fútbol Balear i Golsmedia, tres autèntiques bíblies per seguir l’actualitat de la tercera catalana, balear i valenciana.
CATALUNYA (17 jornades)
Zona alta: Olot 42 punts; Europa i Cornellà 35; Manlleu 31; Figueres 29; Rubí 27.
La lliga del grup 5 de Tercera Divisió ha vist capgirada la seva dinàmica en ben poques jornades. La UE Cornellà, qui semblava líder indiscutible, embalat cap al títol, ha vist frenada de forma dràstica la seva dinàmica ben guanyadora fins al punt de passar el Nadal en tercera posició. La culpa la té, en primer lloc, la ratxa negativa a domicili, on els de Jordi Roger només han sumat tres punts (tres empats) en les seves últimes cinc sortides. A això hi hem d’ajuntar la inesperada derrota de fa unes setmanes al Nou Municipal enfront l’aleshores cuer, el Júpiter (0-2), que deixa el 5-0 contra la Monta del 8 de desembre com a únic triomf en les últimes sis jornades. De fet, els del Baix Llobregat s´han vist superats per un Europa que, de moment, trenca amb tots els malastrucs que han impedit els graciencs disputar un play-off d’ascens des de fa 12 temporades. Els de Dólera fa 8 mesos que no perden al Sardenya i han sabut resposar-se del cop que va suposar la greu lesió de Cebri, en part gràcies a la bona entrada d’Óscar Muñoz a la davantera escapulada; dues derrotes en 17 partits situen l’Europa a set punts del que és, a dia d’avui, un dels equips de moda del futbol català.
La Unió Esportiva Olot s’ha fet amb el control de la classificació a mesura que ha anat polint els detalls que li havien impedit assolir el punt d’excel·lència actual. Sense anar més lluny, diumenge va golejar tota una Pobla de Mafumet per 5-1 i va aconseguir, per fi, tancar el partit per no haver de patir. Sis de sis després de la marxa del tècnic Rodri per fer de segon d’Agné al Cádiz; marxa o espantada, amb Àlex Terma a la banqueta els garrotxins semblen haver fet pinya amb club i afició per tal de disputar el play-off d’ascens de la seva història i convertir les experiències davant l’Arousa (82-83) o l’Alcoyano (66-67) en anècdotes històriques. El ple de victòries a casa (8 de 8) és una mostra del potencial d’un equip que compta amb el màxim golejador del grup (Carlitos, 15 gols) i amb homes contrastats com el porter Òscar, Albert Serra, Peña, Marc Francolí, Iván Cristino, Freixa o Uri Santos. Lluny de l’Olot queden ja equips com el Manlleu, que ha superat amb nota l’etapa post Cargol o la UE Figueres, que amb Arnau Sala repetint com a tècnic buscarà colar-se entre els quatre primers l’any del seu retorn a Tercera,
ILLES BALEARS (20 jornades)
Zona alta: Peña Deportiva 46 punts; Formentera 37 (-1PJ); Poblense i Penya Ciutadella 33; Llosetense i Campos 31; Manacor 30; Alcúdia, Santanyí i Montuïri 28.
Si hi ha un equip dominador de la Tercera balear enguany, per molt que al seu tècnic no li agradi, aquesta és la Peña Deportiva Santa Eulàlia, destinació del transvasament de jugadors i idees produït el passat estiu amb origen al Sant Rafel. Els eivissencs avantatgen en 9 punts (i un partit més) un altre equip pitiús com és la SD Formentera, de retorn a Tercera 30 anys després. Al capdavant de tots dos equips, dos tècnics catalans com són el barceloní Mario Ormaechea i el lleidatà Lluís Elcacho. La ‘Peña’ va trencar dissabte davant el Llosetense una ratxa de sis victòries consecutives per obrir una dada preocupant: ha perdut davant de 4 dels 5 perseguidors immediats (només ha batut el Poblense). Amb un accent ‘norteny’ marcat, la Peña compta amb jugadors experimentats com els defenses Fofi, Pau Pomar o Borja Pando i una davantera temible amb Diego Piquero (11 gols) i l’uruguaià Emilio da Silva (5 gols) com a màxims exponents. No es queda curta tampoc la SD Formentera, amb el partit pendent a casa davant del Son Ferrer, i que a banda de comptar amb els catalans Mourad Esbiba, Sergi Moreno i Arimany, també disposa d’una dupla plena de pólvora com és la formada pel sevillà Titi i el senegalès Winde.
El Campos, un dels aspirants a play-off de cara a la segona volta
En un any diferent, el Poblense és l’únic equip de l’illa de Mallorca entre els quatre primers. Ho fa en un any teòricament de transició que, de moment, està funcionant prou bé. Amb tot, els blaugrana tenen competència a l’illa amb equips amb més pes i necessitat com són el Llosetense i el Campos, cinquè i sisè a dos punts del play-off. Els del Raiguer volen repetir experiència al play-off amb Óscar Troya a la banqueta i puntals com Dani Bardolet o Sergi Rojals a l’equip, mentre l’equip del Pla, que es reforçava amb Miquel López un cop iniciada la temporada, han aconseguit fer de la seva fortalesa defensiva un tret distintiu (3 gols encaixats en els últims 10 partits). Entre aquests aspirants s’hi ha colat un debutant; la Penya Ciutadella de Dani Mori ha fet renéixer l’esperit futbolero a Menorca amb un planter equilibrat que compta amb exjugadors de l’Sporting Mahonés i que s’ha vist reforçat amb el punta navarrès Javi Zurbano. Els menorquins, d’aquesta manera, estaran un punt per sobre d’equips com el Manacor, el Santanyí o el Montuïri, excessivament irregulars fins ara.

COMUNITAT VALENCIANA (19 jornades)
Zona alta: La Nucía 37 punts; Novelda 36; Elche Ilicitano i Alzira 33; Castellón 32; Villarreal C 31.
Curiosament, el grup més obert de tots tres és el que presenta una llista més definida de candidats al play-off. I és que més enllà dels sis equips mencionats, es fa difícil que alguns dels equips classificats més enllà del setè lloc puguin fer el salt en una zona alta que encapçalen tres equips alacantins que busquem retornar la brillantor futbolística a una província que s’ha ressentit com cap altra de la crisi que afecta la societat actual. La Nucía és, ara mateix, el líder del grup 6 de Tercera Divisió; els de la Marina Alta van empatar els cinc primers partits de la Lliga (els quatre primers, sense gols) i dissabte van perdre la imbatibilitat al Camilo Cano a mans del Villarreal C. Compta amb el ‘Zamora’ del grup, Tonet i amb un planter sense jugadors coneguts més enllà de Petu (exOntinyent i Caravaca) o José Salero, germà del jugador d’Huracán. Més ambiciós és el projecte d’un Novelda que no trepitja la Segona B des de la temporada 2004-2005; farcit de jugadors amb currículum com el central Jorge, els mitjos Inarejos, Rubén Sánchez i Fernándo Béjar o els puntes Rafa Belda i Christian (12 gols), els del Vinalopó Mitjà seran els màxims aspirants a la primera plaça si aconsegueixen millorar la seva prestació lluny de la Magdalena.
La Nucía, actual líder #3div6. Imatge: Golsmedia.com
Per darrere hi arriben dos equips que, per motius diferents, també compten amb arguments per plantar cara a La Nucía i el Novelda. L’Elche Ilicitano, per la seva condició de filial, lluitarà com el Villarreal C per ser entre els quatre primers; a diferència dels groguets, l’equip que dirigeix l’extècnic del Mestalla Vicente Mir no haurà d’estar pendent del primer equip; amb Omgba, Verdú o Nacho Porcar com a homes destacats, els verd-i-blancs ja acumulen 11 jornades sense conèixer la derrota. Empatats a 33 punts hi ha l’Alzira de Dani Ponz, reforçat amb qualitat i experiència a darrera hora; Vicente Flor, Pepe Pla, Mateos, Pierrick o William són noms destacats d’una plantilla amb qualitat per aspirar a tot però que necessitarà més regularitat. És el cas, també, de l’històric Castellón, que a banda d’aquests factors necessitarà, sobretot, tranquil·litat institucional; i això, a Castelló, és molt demanar en l’any del 90è aniversari. Malgrat tot, els de Fernández Cuesta van fent camí i ja sumen 10 partits sense perdre i són, després de la Nucía, el segon equip menys golejat del grup amb 12 gols encaixats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús