Educar la frustració

En una societat on la balança entre cor i cap; el primer guanya el segon per aclamació popular, l’educació es converteix en un terreny minat quan en nom de les bones intencions carreguem les maletes dels nostres fills de pedres feixugues. Així doncs, fàcilment veus pares que es responsabilitzen directament dels fracassos de la seva mainada i els hi treuen les castanyes del foc per evitar que aquests, indefensos si no tenen la Play a davant i el Whatsapp obert, tardin dos dies a aixecar-se tot acceptant la seva responsabilitat en els fets. Quin és el problema que genera aquest modus operandi? Doncs que amaguem als nostres fills l’experiència de la frustració i construïm personalitats dèbils que no saben encarar la contradicció que porta prendre tot compromís vital, ja sigui laboral, familiar, social o religiós. No es tracta de buscar el patiment del fracàs, sinó de no evitar-lo quan arribi, sabent que tu com a pare ets el primer a sofrir quan veus un dels teus frustrat per un fiasco.

Per tant, és urgent prendre de nou una cultura de la frustració, recordar el tòpic que les victòries sempre van precedides de derrotes, que l’èxit públic de futbolistes, músics, científics, etc… amaga moltes hores de labor silenciosa on es trobaven amb la impotència de no poder atènyer  immediatament els objectius que més tard han assolit. A la vida hi tenim de tot, dies lluminosos i d’altres grisos, gestes que explicarem als néts i fracassos que amagarem de nosaltres mateixos, i és d’una ceguera preocupant fer créixer els nostres fills com si això fos Alicia al país de les meravelles inexistents.

 I és que la discussió entre els dos punts de vista s’acaba quan el pare proteccionista diu “Ja tindrà temps de patir, deixa’l que gaudeixi”. Amb la segona part hi estic totalment d’acord, però deixa’l patir una mica perquè si no el dia que no hi siguis, serà un analfabet de les emocions incapaç de gestionar una simple contradicció; i després si que podrem començar a parlar d’una generació perduda.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús