L’abstenció com a solució

Espanya, país d’extrems on el gris malviu oblidat als suburbis del pensament col·lectiu, la demagògia es banya d’una banda, en els discursos d’aquells que defineixen tots els polítics com a corruptes, i en l’altra, en les apologies falses dels polítics que abans de les eleccions lluiten contra l’abstenció parlant de l’obligació del ciutadà a mantenir la puresa del sistema democràtic exercint el seu dret a vot, i d’aquesta manera, col·locar sobre la consciència del votant un pes que els serveix per perpetuar-se en nom del sentir democràtic.

Davant aquestes dues posicions cíniques i destructives per la salut mental d’una societat desalenada quan es situa el terreny polític, cal fer autocrítica de les generalitzacions que podem fer davant la impotència de contemplar el mercat de compravenda de corrupció, però sobretot, cal reflexionar sobre la necessitat d’usar l’abstenció com a opció única per protestar contra un sistema on el vot en blanc és la protesta falsària que engreixa majories.

Així doncs, per què hem de seguir donant força a uns partits que neguen les  llistes obertes? Per què hem de legitimar un sistema que allunya els ciutadans de la possibilitat de votar en referèndum les decisions fonamentals preses en un programa electoral on mai t’hi veus reflectit en la seva totalitat? Per què hem de fer el joc a autòmats obsessionats a no sortir de la línia del partit? No us sona franquista o soviètic això de la línia del partit?

Finalment, i amb la consciència que tinc moltes possibilitats de menjar-m’ho més endavant, em plantejo l’abstenció, i no me la plantejo perquè cregui que després de la democràcia ha de venir la tirania per solucionar la corruptela del sistema, me la plantejo perquè cada cop hi veig més una oligarquia emmascarada que no pas una democràcia sana. Em sap greu, no diviso cap més sortida.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús