Salvador Allende i escopinyes amb olives

La disposició que tenim de justificar-nos davant les nostres mancances és directament proporcional a la força per inflar-nos quan som capaços d’acomplir una gesta minsa. El propòsit d’aquest mecanisme mental és revestir una valoració personal on el got sempre estigui mig ple i saber, que no l’acabem d’emplenar del tot perquè les circumstàncies, l’entorn, ens boicoteja. En definitiva, sustentem la salut de la nostra autoestima en un exercici d’introspecció personal necessàriament defectuós perquè no es desbordin les consultes del psicòlegs.

I en front d’aquesta problemàtica la pregunta és: quines són les mancances que ens amaguem de nosaltres mateixos? Doncs depèn de l’exigència moral que hom té, però en general, poden anar molt lligades amb com actuem davant les injustícies que condemnem de paraula sense deixar-hi una plasmació pràctica, i aquí és on entra la diatriba entre dir i fer: la gran qüestió.

Així doncs, com funcionem? Tenim clara la teoria, què trontolla i quin principi s’hauria de recuperar per edificar de nou, però com tot a la vida, hi ha la gnosis però hi manca el agapé, sabem vertebrar un discurs genial a l’hora del cafè; però ens costa arremangar-nos perquè ja se sap, cadascú quan arriba a casa té els seus merders i amb prou feines salvo al meu cul que només em falta posar-hi pomada al dels altres.

 Per tant, des de la nostra posició relativament privilegiada anem sermonejant la necessitat d’un canvi però que s’hi emboliquin els demés, així nosaltres passarem a la història com uns grans teòrics que mai van deixar el seu croissant de mig matí tot esperant un Gramsci que camufli les seves indigències morals. Una espera, que evidentment, gràcies a l’exercici d’autojustificació esmentat, serà un període de glòria personal al veure’s un mateix com un fals agent de canvi, i així la roda girarà i girarà fins la mort del subjecte envoltat d’un homenatge institucional pel seu reconegut compromís polític i social.

 En fi, no us atabalo més. Us deixo que haig de rellegir un recull de discursos de Salvador Allende abans d’anar a fer l’aperitiu.El pueblo unido jamás será vencido!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús