Energúmens que posen la música alta als espais públics

La radiografia del personatge en qüestió és clara i nítida: noi entre l’adolescència biològica i mental que utilitza un transport públic per fer propaganda de la seva música amb un aparell electrònic de dubtosa qualitat. L’element descrit sol fer certs moviments espàsmics amb el cap marcant el ritme de la melodia metal.litzada, pensant que els que estan compartint aquell trajecte amb ell tenen un mínim interès en saber quins són els seus gustos musicals.

Curiosament coincideix que l’estètica de la diferent tipologia de personatges que sovintegen aquestes pràctiques exhibicionistes sol ser bastant comuna, i sobretot, comparteixen un mateix registre musical de cops continuïtats que desemboquen a un silenci parcial que serveix de pausa per l’orgasme de soroll. Aquets punts en comú em fan pensar per què aquests analfabets de l’educació no escolten mai, per posar un exemple, els Beatles. Curiosa observació. Serà que els que escolten certs tipus de música tenen un concepte clar del respecte a la intimitat musical en els espais públics? Generalitzo, ho sé. Tots els que els hi agrada la música desmusicasada no la posen a tot drap a llocs públics, però coincideix que tots els que tiren endavant amb aquestes pràctiques execrables, és amb música desmusicada de rerefons.

2 comentaris

  • Bruce-man

    22/03/2013 14:00

    Podem dir que un cotxe en marxa enmig de la ciutat és una mena “d’espai públic”? Jo en sé d’un que de tant en tant es posa la música alta al cotxe, i no és prescisament estil house…

  • Frank Bayer

    22/03/2013 15:59

    Porto una bona estona donant voltes al tema i no sé de qui parles… Seguiré pensant… jajajaja…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús