Aquests que es defineixen com intel.lectuals

En un país llunyà on la creativitat està embolcallada d’una mediocritat notòria, qualsevol artista que sobresurt un xic esgotant el filó d’una temàtica qualsevol; es elevat sense fissures a l’altar dels mites i la seva paraula esdevé un punt de referència pels altaveus públics. Així doncs, quan es parla de toros, és important saber què pensa l’intel·lectual de mantega en qüestió, quan el tema a debatre és la unitat d’Espanya també hem de córrer que es transfiguri, quan tenim sobre la taula qualsevol àmbit que atenyi els drets individuals llavors ja, ens excitem tots i comencem a preparar el seu obituari per dir “que era compromès políticament”. És curiós. Si ets d’esquerres i morts, automàticament passes a ser elogiat pel teu compromís sense jutjar si aquest et portava a estar al costat de Fidel Castro; o algun dinosaure semblant perquè ja se sap, la nostra gran decepció fou Moscú i no en tinguérem la culpa.

Així doncs, amb el pas dels anys, aquest artista que segurament als seus inicis tingués alguna creació trencadora i ha anat caient fent caricatures de si mateix, acabarà essent més recordat per les seves declaracions pontifícies a un àmbit que rarament té a veure amb el seu camp natural, que no pas pel que va saltar a la plataforma pública.

En fi, que la realitat és genial però no arriba al Disneyworld que alguns voldrien, però no patiu, d’Almodòvars, Aznars, Aguirres, Vargas Llosas, també en deu haver-hi a Burkina Faso i comparat amb nosaltres, tampoc estan tant malament.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús