La gran virtut d’Els amics de les arts

Ens envolten dies de queixa perenne, d’actituds depressives envers el demà, d’un aspre nihilisme que si no vigilem, ens pot embolcallar el nostre dia a dia i fer-nos caure en un absurd tràgic. Com em deia una amiga no fa gaire, estic fart de veure homes amb una feina i un bon sou que es troben per parlar amb cara de pomes agres de l’abisme que tenen davant seu, ignorant que hi ha persones que fa temps que han caigut i no tenen on agafar-se per aixecar-se. Per això, perquè anem mancats d’actituds d’agraïment i satisfacció, és un luxe anar a veure un concert d’Els amics de les arts, un luxe poder presenciar com hi ha persones que agraeixen el reconeixement, com gaudeixen de l’èxit sense creure’s uns divos que leviten ignorant el paper que hi juga el públic. Com a grup i tenint en compte que porten poca experiència a l’esquena, és per felicitar-se el nivell musical tot i que sempre hi ha marge de millora, però sobretot, és per demanar-lis que no perdin mai aquest feedback amb el públic que ara mateix, podríem definir com a singular o rara avis.

Vam anar amb la meva dona al Palau de la Música fa deu dies. Era la segona vegada que els vèiem i per tant, no ens podem definir com a fans irreductibles que els segueixen a cada una de les seves parades de la gira, és més, tot i que hem escoltat molt la seva música no el teníem com a grup de capçalera. Ens agradaven i prou, i la veritat, vam sortir impressionats de la seva capacitat per fer sentir el públic com a part protagonista del seu espectacle, com a còmplices de cada una de les seves cançons, com a membres actius del seu quefer musical. Genial. No ho perdeu mai amics, esforçeu-vos per mantenir encesa la flama de la il.lusió perquè si no la cuideu perdreu el vostre actiu principal, que encara que toqueu molt bé, no és només musical. Felicitats i encavant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús