La patacada de l’anunci d’Spotify

La desconnexió del dia a dia sol arribar quan la matinada trota amb elegància pels carrers d’un poble desert, on el silenci ha embolcallat llars il·luminades amb prudència per no despertar una calma que connecta l’ahir amb el demà. És llavors, mig estirat al sofà amb una posició trapezial de dubtosa normalitat, que la música aconsegueix arribar a l’essència per la qual fou creada, connectar el món sensible amb la realitat abstracta, aquella que tant sols és visible amb una meditació nocturna de qualitat.

Amb pausa, en Serrat ens parla d’aquelles petites coses que jeuen enterrades al nostre subconscient i que surten tant sols, per fer-nos plorar pensant que el passat té un vernís d’èpica que ens fa sentir insatisfets, una melangia enllaçada amb el fantasma de Tom Joad que arrecera les penúries de famílies steinbeckianes que cerquen lluny de casa el pa del demà i que porten a l’equipatge, una declaració d’amor de Cabrel per recordar que a pesar de tot, l’amor és capaç de connectar èpoques bones i dolentes sense necessitat de ser reciclat. I pam, quan has arribat al cel, salta l’anunci d’Spotify i caus a terra de cop. Com es possible caure de tant amunt amb tant poc temps?  Però tranquils, com diu en Guillem Terribas, demà serà un altre dia. Així que no ens hi trenquem el cap, levitar gaire tampoc és bo.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús