Paternitat, escola de vulnerabilitat

La paternitat és una via directe cap al coneixement de la pròpia vulnerabilitat. Sense cap mena de transició passes d’un sentiment estúpid d’autosuficiència juvenil, a veure com el teu benestar emocional depèn en gran mesura del destí d’uns nens petits. I només és gràcies aquest pas cap a la consciència de la pròpia feblesa que trobem realment la vertadera fortalesa que ens ajudarà a la llarga, a arribar aquella saviesa que Sant Agustí situava a la vora la cinquantena (tenint en compte l’equivalència dels seus cinquanta a l’època actual).

Per això tinc la creença ferma que la paternitat és una via (com moltes altres) cap a la millora personal, perquè amb l’empirisme de la pròpia vulnerabilitat serem capaços d’entendre no només la importància de la nostra tribu sinó de tots aquells que estan al extraradi i que són perfectes actors secundaris del nostre guió vital.

I és cert que els fills et canvien la vida. Te la giren en aspectes organitzatius que són els visibles i que perquè no dir-ho, són els que et porten sense treva per l’autopista de la demacració física i mental, però fonamentalment et remouen per dins, et transporten a una primavera espiritual fonamentada amb un millor coneixement de la naturalesa de la persona i per tant, et col.loquen de nou amb el punt de mira ben situat.

Així doncs, els fills són una benedicció, no només per l’infinit valor que ja tenen per si mateixos, sinó també perquè de retruc t’ajuden a acostar-te a ser la persona que a vegades havies pensat que volies ser.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús