La 22

Hi entres amb la pau del que arriba a casa els pares per arreplegar sobres del dinar, o simplement, s’estira deu minuts al sofà per recordar aquella estranya sensació de trobar-te en terreny propi. Fas una volta sense mirar amb atenció les portades dels llibres. Feia temps que necessitaves olorar l’essència a oasis cultural de la 22 i de moment, després de saludar en Guillem que surt del despatx amb el posat de detectiu francès, en fas prou amb deambular sense un destí concret. Mires i remires. Prens un llibre perquè la portada t’ha semblat suggerent. L’agafes, l’olores i el tornes a deixar. Passes per davant de la secció de recomanacions i t’ajups a mode de futbolista. Per la 22 no passen els anys però per tu si i t’has d’aixecar de seguida. Portes deu minuts a dins i has oblidat els problemes quotidians que s’han quedat esperant-te a la porta. Vas a la secció de poesia. Prens un autor desconegut per tu. T’agrada. El guardes per si de cas però saps que l’acabaràs comprant. El mòbil vibra però no l’agafes. No fos cas que la persona que et truca estigui a prop de la llibreria i amb tota la bona intenció del món et vingués a trencar el teu moment. A la 22 un hi va sol per poder-se sentir acompanyat i els profans, pobrets, això no ho saben. Dónes un últim tomb i remires la mateixa lleixa per tercera vegada. Agafes un assaig interessant sobre política internacional. La mesura de la tria final és equilibrada, un peu a fora del món i l’altra a l’epicentre. Et sents orgullós perquè de petit et deien que no sabies escollir bé els amics, però ningú afegia que els llibres si. Finalment, amb la bossa dels llibres a la mà surts de la 22 pensant que viure és més lleuger del que et pensaves. La llibreria mai et falla.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús