Dediqueu més temps als fills

Dedicar temps als fills és la condició innegociable per poder aspirar a les nostres fites educatives. De totes maneres, seria ingenu no veure que el món laboral, a pesar de l’excitació col.lectiva que tenim tots quan fem servir la paraula conciliació, exigeix robar hores al projecte familiar en nom d’un èxit que molta gent anhela però no sabem ben bé on s’acaba de trobar.

Així doncs ens trobem amb dos models de pares, els que en el seu camp laboral no tenen més remei que dedicar hores a la feina per poder tirar endavant la família, pateixen la situació i intenten compensar-ho de la millor manera possible dedicant menys temps del que voldrien als fills però buscant la màxima qualitat possible d’aquestes estones, i d’altra banda, els que ja els hi està bé sortir a les tantes de la oficina, els que posen la feina com excusa per no atendre als de casa.

Sobre el paper els dos estan les mateixes hores amb els seus però els efectes són diferents perquè els fills saben llegir molt bé la declaració d’intencions que hi ha darrera segons quines absències. El primer trobarà a faltar el pare o la mare que dedica més hores a la feina, però serà conscient de la necessitat de tirar endavant econòmicament la família i seguirà veient la figura paterna / materna com un subjecte amb autoritat perquè es sentirà estimat, valorat, ja que la figura més absent quan és present, intenta donar el millor de si mateix per intentar compensar l’evident desigualtat. D’altra banda, el segon, a la llarga, acabarà veient el pare o la mare en qüestió com un jutge arbitrari que només obre la boca per demanar que cadascú compleixi amb les seves obligacions, i ja se sap, que a la llarga, tothom prefereix un pare amb més abraçades i menys judicatura. Com acabarà tot plegat? Doncs senzill, la distància entre fill i pare/mare un dia serà insalvable. Seran perfectes desconeguts sota el mateix sostres.

En definitiva, la conciliació ha de ser la via per la qual hem de lluitar, però fins que no es tingui, donem als fills el que es mereixen sense posar la feina com excusa. Si no, no pateixis, seràs un d’aquells que quan el nen té tretze anys aniràs dient que no saps que coi la passa, jo que li he donat tot, no entenc perquè em fa aquestes coses. I la pregunta a fer-nos llavors serà: Tot? Què és tot?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús