Quan dormir deixa de ser una opció

L’obsessió dels pares d’aconseguir que els fills dormin les hores que toquen, contrasta amb la visceral relativització del dogma quan aquest ens l’apliquem a nosaltres mateixos. Anys enrere, fer la croqueta al llit un diumenge al matí, adormir-te escoltant un debat redundant d’algun programa esportiu, llevar-te prescindint de l’esmorzar per tal de no solapar-lo amb el dinar, o arribats a l’extrem, passar una setmana nadalenca a París sense veure pràcticament la llum del dia, eren costums arrelades d’un ritme de vida poc preocupat en aprofitar les hores perquè aquell poema sobre el tempus fugit ens quedava molt lluny. I ara? Doncs ara vas a ritme d’un rock’n’roll, et lleves amb el sol remuntant l’horitzó i vas a dormir quan els ulls ja et diuen prou, quan el cos et demana descansar un temps prudencial per poder seguir l’endemà i aprofitar el dia al màxim al costat dels teus i amb els trenta-mil projectes que tens sobre la taula.

Per això sempre dic que ara em sento més jove que mai, perquè gràcies a esos locos bajitos que se incorporan, he pogut posar un xic de disciplina horària a la meva vida i tinc la sensació que aprofito més el temps. Ah! Fixeu-vos que no he parlat de disciplina alimentària, perquè ja sabeu, tot allò que realment val la pena, o és pecat o engreixa, i de tant en tant, és necessari deixar-se anar per no caure en el buit d’una vida asceta pels que no estem preparats pel vertader ascetisme.

2 comentaris

  • Xavi de la Fuente

    22/04/2013 11:40

    Estic a les teves antípodes, doncs. Dormir es com una activitat més, que es coloca on es pot dins l’horari de l’universitari. Ah!, i és intercanviable amb el menjar. ;)

  • fbayer

    23/04/2013 11:25

    Me recuerdas a mi cuando era yo…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús