Pensaments d’un barcelonista molt pervertit

Sempre  m’he reconegut com a membre actiu del sector pervertit del barcelonisme. M’agrada imaginar-me situacions extremes on el Barça resulta exultant vencedor i el Madrid menja porqueria sense aturador. Aquests pensaments sustentats en una realitat de cartró pedra em produeixen una sensació real de benestar emocional, i m’ajuden, després de les derrotes apocalíptiques, sentir-me part d’una comunitat que tendeix a la victòria.

Per això, ahir a la nit, aprofitant la pluja primaveral, vaig sortir a passejar i d’aquesta manera impregnar-me de la puresa d’una aigua alliberadora. La fantasia, estirat a un parc tot veient les gotes resseguint la llum de les faroles, era el Madrid eliminat al Bernabéu després d’haver fregat la gesta amb un exercici redundant de necrofília, i el Barça acomplint la gesta utòpica d’aixecar la destrossa d’Alemanya amb un excels Alexis.

Obro la porto de casa i l’aigua va caient al terra. Vaig deixant rastre del meu recorregut pel passadís fins arribar al lavabo. Obro el llum i em miro el mirall. Sustento les mans a la pica i quedo a un pam del reflexa del meu rostre on es pot divisar, entre l’aigua i el fang, un somriure malèvol d’aquells que enamoren les noies que no valen la pena.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús