L’infausta comercialització de l’estelada

Recordo amb certa picor les parades d’estampes, figures marianes, maquetes vaticanes, rosaris de coloraines, fotografies papals i demés, que esguarden els turistes a les portes de la plaça de Sant Pere. No sé si era el meu sentit de pertinença al Cristianisme o la meva aversió a la obligatorietat de sortir dels llocs amb un record, però aquesta cerimònia vulgar de compravenda religiosa em va molestar, segurament perquè entenia que algú intentava fer negoci gràcies a un dels pilars que conformaven la meva identitat personal.

No havia tornat a tenir aquest calfred fins el dia de Sant Jordi d’aquest any quan vaig creuar, camí de les Rambles, un grapat de botigues que venien diferents objectes inútils que tenien la particularitat de lluir l’estelada. Tot val per vendre i si hem de tocar les fonaments identitaris de les persones cap problema, ho vulgaritzem i endavant.

Ho explico perquè segurament en el cas del Vaticà ens trobaríem fàcilment detractors luterans que tindrien molta raó amb les seves observacions, però també és saludable que els mateixos que érem a la manifestació de l’11-S de cos present o d’esperit, comencem a despullar els fenicis que intenten fer negoci d’una causa justa com la nostra.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús