Si no et controles et quedes a casa

Tots hem patit aquella cremor desagradable a les entranyes fruït d’una situació tensa que ens demana a crits que desbarrem amb tot, que fotem un cop de puny a sobre la taula i fem sentir la força desbordada del nostre caràcter. Tots alguna vegada hem escollit el camí equivocat d’aixecar el to de veu i alguns, ens hem sentit alleugerits durant uns segons per anar encabint els remordiments d’haver perdut l’autocontrol.

I és ben cert que difícilment podem controlar la potència de la ira dins nostre, però no per ser un tòpic és menys verídic que el control de la reacció davant els propis sentiments és responsabilitat nostra: no podem posar brides als sentiments però si com reaccionem davant d’aquests. Per això és necessari que actuem sempre amb el convenciment dels actes i no anem navegant per la mar moguda del nostre sentir, perquè segurament caurem en l’error de fer-ho tot depenen de nosaltres i no de les necessitats reals dels altres.

Així doncs, ara alguns els hi serà fàcil entendre el meu quefer visceral amb els adolescents que diuen perdre els nervis quan juguen un partit de futbol. Quantes situacions tenses pot tenir un noi de catorze anys durant la setmana? Doncs segurament alguna picabaralla amb els pares i el partit de futbol del dissabte. És per això que penso que ser ferm amb segons quins comportaments violents en aquestes edats és fonamental.

Hem d’ajudar-los a educar l’autocontrol, que no siguin esclaus dels seus sentiments, i això passa per no deixar passar cap actitud fora de to amb l’excusa que no em podia aguantar, és que sóc així, és que quan surto al camp se’m para, és que no controlo el que dic, etc… Si no controles et quedes a casa tancat que els altres no en tenim la culpa. I ara t’ho dic bé perquè la vida ja se’n encarregarà de dir-t’ho d’una altra manera. Tolerancia zero amb sortides on la violència verbal sigui implícita.

1 comentari

  • Lluís V.

    29/05/2013 19:38

    Sí i no, Frank.

    També hi ha joves adolescents que amb l’excusa de l’autocontrol acaben menjant-s’ho tot i tot i llavors un dia exploten i la fan ben grossa.

    Jo sóc més del parer que sí, que cal educar l’autocontrol, però també a saber dir quatre coses (això sí, ben dites) quan un està fins les pilotes d’alguna situació. La violència física, zero, però la verbal a vegades crec que és tolerable si no és EL sistema.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús