El conill de les vuit del matí

Cada matí tinc la sort de ser espectador privilegiat d’aquells petits instants de comunió amb la naturalesa. Cap a les vuit tocades, quan em dirigeixo a casa els meus pares agafo un carreró residencial que travessa un bosc i on no hi passa pràcticament ningú, de fet a vegades penso que sóc l’única persona que hi passa durant el dia.

Debut aquesta pau bucòlica els animals de la zona viuen totalment aliens als possibles perills que porta moure’s per una carretera poc transitada. És per això que cada matí em puc trobar fàcilment garses, tudons, puputs, mallarengues, pardals i orenetes, que aixequen al vol al veure’m arribar amb el meu cotxe d’alta gamma.

De totes maneres, l’atracció real que tenim els tres ocupants del cotxe és veure si el nostre amic, el conill, ens vindrà a dir bon dia. Sempre sol estar al marge i ens mira de reüll espantat. Aquest matí ha gosat travessar just quan enfilàvem la pendent amb el cotxe. No l’hem matat perquè els frens del cotxe es troben amb un estat òptim i perquè els meus fills, m’haguessin acusat d’assassí i el trauma hagués estat difícil de suportar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús