Una carta amb set anys de retard

Fa un parell de dies em va arribar una carta de l’EOI dient que podia anar a recollir el títol de 5é que havia demanat el juliol del 2006. No t’indignis, t’equivocaries. És digne d’elogi que després de set anys em segueixin donant la opció d’anar a recollir el títol, dit d’una altra manera, hi ha algú que s’ha preocupat de veure quin pringat va aprovar fa gairebé una dècada. Perquè diguin després que no estem a un país constant i eficient a l’hora de resoldre els problemes.

La qüestió és que la carta m’ha fet plantejar què ha passat amb set anys. Doncs mireu, feia un any que havia mort Joan Pau II, jo encara no sortia amb la meva dona, i per tant, no estava casat ni tenia dos fills, no havia tingut cap malaltia important, tenia amics vius que ja no hi són, Frank Rijjkaard entrenava el Barça, Ronaldinho n’era l’estrella en decadència,  Pasqual Maragall era el President de la Generalitat, estàvem a la meitat de la primera legislatura de Zapatero, es parlava molt poc de crisis i molt d’un Estatut que es retallaria poc després i sobretot, el dia en qüestió que vaig fer la sol·licitud, l’Arsenal inaugurava el Emirates Stadium.

En fi, sort que no necessitava el títol per poder païr tot el que ha vingut després perquè ja seria enterrat. De totes maneres, gràcies els de l’EOI per la constancia. Sou uns referents.

2 comentaris

  • joel

    30/06/2013 12:36

    D’acord… i què ens vols transmetre amb aixó?

  • fbayer

    30/06/2013 18:31

    Que quan et fas gran, sis o set anys són relativament poc temps, però que quan objectivitzes els fets que han passat, quedes realment acollonit. Això i gaire res més, sóc poc profund.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús