El meu veí s’assembla molt a l’Elton John

Tinc un veí que és una còpia perfecta de l’Elton John, i quan dic que és una còpia no vull dir que s’hi assembli o que vagi perseguint en Simba amb un piano carregat a l’esquena. És clavat.  Sovint, quan m’enganxa despistat, giro el cap bruscament pensant que tinc en Rocket man al costat de casa. És llavors quan agafo l’ordinador i poso Your song a un volum audible per la dona que crida GAES a les nits de lluna plena, és més, si veig que l’Elton no em fa cas, començo a cantar la cançó amb la veu d’un castrati per cridar l’atenció.

El propòsit de tot plegat és molt clar. Estic esperant que ell se’n adoni del joc de complicitats que estic vestint i em digui “T’agrada l’Elton John?” i jo diré “Les més conegudes”, llavors, després d’un silenci incòmode de quatre segons faré el gest estranyat i preguntaré amb un to de falsa sorpresa “Ostres, no t’han dit que t’assembles molt a l’Elton John?”, i esperant que la resposta sigui afirmativa, em començaré a fer amic seu perquè un dia tingui la suficient confiança per tirar-m’hi una foto, que penjaré a facebook amb el següent comentari “Mireu qui m’he trobat passejant per les afores de Londres”. Just en aquest moment tothom farà molts comentaris, compartiran la foto, tindré més amics al facebook i començaré a deixar els antidepressius.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús