Laporta i Rosell: dos estils de barroers

A l’hora d’exercir un càrrec hi ha dues maneres de ser barroer, la primera seria la laportiana, dit d’aquell que porta a la palestra tot els tics del mascle alpha i que d’entrada, produeix al rebuig lògic dels que enlloc d’analitzar la gestió real del mandatari es queden amb els seus gestos de sultà amb sobrepès. Aquest personatge, amb el temps, serà més recordat pels seus actes nefastos que no pas per èxits objectius que són fàcilment defensables per la seva gent.

D’altra banda ens trobem la segona classe de barroer, el que podem conèixer com a rosellià, dit d’aquell que intenta mantenir unes formes falses de cara el públic que tant sols són comparables amb el valor caduc de la seva paraula. Aquest segon mandatari té excitat una part de la platea perquè amaga les seves misèries darrera un posat mesurat, de no haver trencat mai cap plat, i és aquesta cara de nen bo que tapa la seva obsessió d’acabar amb l’herència del seu predecessor, d’obrir ferides després d’heretar el millor club del món, de fer tornar vandàlics a l’Estadi un cop haver promès que no s’havia vist amb ells, d’haver posat Airways a la camiseta fent-se valer de la lletra petita, de sortir avui a 8TV fent veure que en Guardiola se li ha parat el cap, i de pronunciar impulsivament ètica, ètica, ètica, ètica, perquè encara no sap quin és el significat de moral. Només faltaria que avui, aquest segon estil de mandatari sortís a criticar Guardiola després que aquest mateix, es quedés sol fa dues temporades davant la pressió que es rebia de Madrid. Ja seria per donar el Premi Internacional de Catalunya en Toni Freixa.

En definitiva, ni un ni l’altra m’agraden, però el primer, amb el seu ego inflat, amb la seva falta de mesura, amb la capacitat d’avergonyir el culer amb un populisme barat, va guanyar tres copes d’Europa (perdona Sandro, la de Londres et va venir donada) després d’heretar el pitjor Barça dels últims trenta anys, i el segon, amb el seu verb mesurat, el seu posat de Missa de diumenge, ha tingut la primera temporada amb vint anys que cap secció ha guanyat la Copa d’Europa. Ho dic perquè posat a tenir un amoral, mirem que guanyi títols i sobretot, que no intenti dissimular qui és realment.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús