M’he quedat a gust… Però és que em fan ràbia!

Els homes en general no m’agraden, però encara m’agraden menys fins al punt que arribo a detestar-los, quan em trobo el prototip de mascle intentant conquerir una femella amb l’exaltació de les seves glòries laborals. Aquests energúmens incapaços de parlar de la transcendència, solen fer gestos de patiment quan parlen de la duresa de gestionar grans quantitats de diners sense cremar-se les mans, perquè ja se sap, els que tracten en persones no pateixen l’estrès de moure tants per cents sabent que el futur està a les seves mans. D’altra banda, també cal remarcar que encara que sembli paradoxal, aquest mascle afamat per fotre un clau, o simplement, per seduir alguna analfabeta emocional de provenir trencat, es creix quan es troba éssers de la seva espècie. Llavors tots esbufeguen fent una oda a la necessitat d’anar esgotat per poder engrandir el compte corrent. Demagògia? Una mica, no ho nego. Generalitzo? Totalment. Però és important saber diferenciar l’home que veu la seva posició com una ocasió per servir els demés i actua com a tal, i el egòlatra, superb, que viu dels seus èxits laborals i amarga els demés perquè ell, quan surt de la feina té dos plans, abraçar el gat o anar amb la dona que es disfressa de gata.

3 comentaris

  • Imperialista

    27/09/2013 12:39

    Molt típic de certs ambients elitistes, això de posar a tothom que treballa al sector privat l’etiqueta de “porc capitalista i consumista que tan sols pensa en guanyar diners”. Sembla que els que es dediquen a fer progressar la societat amb el seu treball i RISC diari són els dolents, i en canvi, els que NO SABEN QUÈ VOL DIR RISC i treballen per educar els nostres fills, són els únics altruistes i grandiloqüents que poden jutjar tothom i a qui hem de beatificar per l’estrès que suporten.
    Potser que no oblidem que sense gent treballant en àmbits productius, d’altres que viuen de treballar en els àmbits no productius no podrien cobrar cada mes.
    Perdó per existir i treballar, estressar-me i arriscar-me cada dia.
    Respecte!

  • Frank Bayer

    27/09/2013 21:46

    és important saber diferenciar l’home que veu la seva posició com una ocasió per servir els demés i actua com a tal, i el egòlatra, superb, que viu dels seus èxits laborals … Tens tota la raó, potser m’he explicat malament. Et poso aquest trosset de l’article. Me’n alegro molt que estiguis al primer grup. Té molt de mèrit, i ho dic sincerament.

  • Colonialista

    21/10/2013 20:01

    No sé que té a veure l’article amb els comentaris. El que queda clar es que a un rebotat sempre li respon un altre rebotat. I el mestre és el que hauria de veure això abans que ningú. Bé, l’Imperialista també, ja que va aprendre a llegir sol, l’aritmetica també la va aprendre sol, i fet i fet, és un autodidacta que va arribar al sector productiu per Gràcia i Obra de l’Esperit Sant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús