Tenen sang

Qualsevol projecte vital necessita d’un replantejament sensat per seguir endavant, i d’aquesta manera, evitar caure en una repetició sorda on es desdibuixa la caricatura d’un mateix. Fer aquest cop a la taula no és fàcil perquè et treu inexorablement de la teva zona de confort, i a les ments perfeccionistes, els obsessiona intentar resoldre els interrogants d’un camí que tan sols es pot reconèixer a mesura que vas endavant.

Els Pets amb Agost van arribar a una excel·lència que s’havia anat gestant als discos anteriors, i que després, s’ha demostrat que seria difícil de superar si no es buscaven noves textures. Com anar al cel i tornar és un disc desigual, i Fràgil és un disc de bones cançons però no representa cap pas endavant a la seva trajectòria musical. I aquí ha aparegut, amb el mateix esperit que el seu dia ho feu Sol amb el sentit que demostraren que sabien fer altres tipus de cançons, una joia com l’Àrea petita. Un disc que sona a Pets però que no sona a Pets. Un disc on hi reconeixem l’adn d’en Gavaldà a l’hora de fer cançons, però també hi podem copsar l’esforç per traïcionar-se a si mateix, una ètica de la infidelitat amb la seva pròpia obra per ser millor. Un objectiu que han aconseguit amb la labor inestimable de Refree a la producció, posan-t’hi el seu segell personal audible a bona part de les cançons. I és que cançons com Blue Tack o No n’hi ha prou amb estimar-se molt, sobretot aquesta última, ja són algunes de les millors cançons que han fet mai, aconseguint d’una manera brillant trobar una història personal que amaga amb cruesa, una situació social que ens crema a les mans.

Fa temps vaig sentir a una entrevista, que en Gavaldà evitava dir que Els Pets havien arribat a la maduresa perquè en el món del camp, la fruita madura es podreix. Tenia raó, no han arribat a la maduresa burgesa del que viu del passat per seguir fent tentines fins el final, són més actuals que mai, i és que amb cançons com aquestes demostren que tenen una característica que els distingeix d’alguns dels grups del nou panorama català: tenen sang, i això, agrada i s’agraeix.

2 comentaris

  • Joan Casalprim Busquets

    05/10/2013 13:29

    Nen, com sempre, l’has clavat. Suposo que ara et faran membre premium del seu club de fans. Dilluns a les 9, que tenim lliure, posem “bombolles” i saltem una estona pel despatx.
    Salut!!

  • Frank Bayer

    06/10/2013 23:28

    Prepara’t per demà a les 9 que vinc amb força!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús