Demanar perdó pel suport al franquisme, ajudaria molt

Tothom diu que estem malament però hi ha indicis objectius que mostren que estem fent passos endavant a l’hora d’espolsar-nos rèmores del passat, i aquest és la reacció d’una bona part de la opinió pública davant les beatificacions de la setmana passada a Tarragona. Fa uns anys aquest mateix acte hagués portat a una bipolarització dels que volien utilitzar els morts per legitimar plantejaments polítics extremistes o vertebrar lectures del passat maniqueistes, ara mateix, aquest grupuscle són minoria encara que es deixin sentir a mitjans de comunicació o en el mateix acte religiós. La majoria de la població està per entendre que darrere el martiri de la gran majoria de religiosos, hi havia una connotació política pels botxins, però no per les víctimes que donaren la vida en nom de Crist, a més, tenint en compte que a Catalunya alguns dels que varen morir, tal com explica Josep Benet a les seves memòries, eren capellans de fortes conviccions republicanes. Així doncs, enmig del aparent apocalipsis que ens governa, ens hem de felicitar perquè anem endavant a l’hora de comprendre el que hi havia realment a darrera els morts de la guerra, ja siguin per un costat o per l’altra.

De totes maneres, també s’ha de dir que si  l’Esglèsia espanyola s’avingués un dia d’aquests a demanar perdó pel seu suport al franquisme, acabaria aconseguint que aquests actes tingui definitivament un significat únicament religiós. Mentre estiguin callats, seguiran amb la idea implícita de Franco matava gent, però és clar, pitjor hagués estat el comunisme, i si ens callem les veritats, tampoc podem demanar que vegin els morts com a màrtirs de la fe perquè sembla que els primers que no ens ho creiem som nosaltres.

PD: Visitar el seminari claretià mártir de Barbastro, ajuda a entendre el sentit real de la mort de molts religiosos.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús