El llenguatge de Torralba

Quan llegeixo els llibres d’en Torralba, penso que el seu gran mèrit estar en salvar la filosofia d’un camp semàntic carregós que la converteixi en carn d’elit intel·lectual. Ja pots anar tant a llibres més de naturalesa filosòfica, com la seva col.lecció de virtuts publicada per Pagès Editors, o a altres de caràcter religiós, que hi trobes a tots ells un denominador comú: l’esforç de despullar el llenguatge d’artificialitzats per arribar a l’essència de les coses.

I és que sovint creiem que per desgranar temes essencials és important utilitzar un llenguatge barroc que estigui a l’altura del dramatisme del tema escollit, i no, podem arribar a la veritat amb mots entenedors pel lector dempeus, aquell que no es dedica essencialment al pensament però que necessita, de tant en tant, una sacsejada de l’intel.lecte per seguir confiant amb els destins escollits.

És per això que m’ha meravellat L’Església davant la cruïlla, perquè per primera vegada he aconseguit acostar-me al pensament de Ratzinger sense desesperar-me als deu minuts de lectura, i això mostra la gran virtut d’en Torralba a l’hora de sintetitzar amb un llenguatge proper, el pensament d’un Papa que va posar els pilars perquè Francesc segueixi caminant sense que a gairebé ningú li resulti estrany.

Val la pena perquè coneixereu el pensament de Benet XVI de la mà d’un dels pensadors que ens ajuden a creure que a Catalunya, el que tenim realment, és un immillorable capital humà.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús