Estem obligats a dir que no és el mateix

Parlar del franquisme és complicat fins i tot per aquells que no l’hem viscut, més que res perquè hem estat educats amb una barrejar de visions dispars de l’etapa dictatorial que venien de diferents àmbits: l’escola, la família, els mitjans, etc… Tothom parlava remarcant la seva visió singular del règim. Ara, nosaltres, com a primera generació nascuda i educada en la democràcia, i que per tant, veiem com a naturals certs valors que els nostres pares van haver de buscar per si mateixos, estem obligats a fer una lectura històrica del franquisme intentant l’impossible: defugir de visions partidistes.

I aquí és on entra la obligatorietat de dir que no és vàlida la visió de perdonar els implicats al règim dient que no hi havia cap altra manera d’ajudar el país, i deixant anar el cínic argument que en aquella Espanya si volies mostrar la teva potencialitat només era factible fer-ho a dins el sistema encara que no estiguessis d’acord amb alguns aspectes. I d’altra banda, també tenim la obligació de fer una lectura sincera de la repressió que es va patir a l’exili, perquè el fet de ser exiliat no et donava la legitimitat d’imposar certs sistemes totalitaris a dins un partit en nom d’una llibertat que tu mateix estaves violant. En definitiva, que no em crec ni en Samaranch ni la Passionaria.

I davant d’aquesta situació bipolar on uns i altres, en nom del bé comú, van legitimar governs totalitaris, és just recordar aquelles persones que defensaven les llibertats individuals des de posicions democràtiques i que van dedicar la seva joventut a combatre un règim sabent que amb els ulls tancats, hi haguessin pogut créixer de manera pròspera, o van refusar entrar a l’aparell de partits que imposaven persecucions internes propis dels que ocupaven el poder a Espanya. Nosaltres hem d’anar a buscar aquests perquè ens serveixen de base per regenerar els valors d’un país fastigosament condemnat a la dictatorial disciplina dels partits.


Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús