Quan en dèiem xampany i també èrem feliços

La veritat sigui dita, el vaig pendre amb certa prudència perquè el record de Quan èrem feliços em demanava no ser traït per segones parts, és més, com aquelles dones que te’n allunyes acostant-hi, el tenia a la tauleta de nit al costat del Evangelii Gaudium del Papa Francesc, i me l’anava mirant de reüll com si no m’afectés la seva presència. El volia dominar jo, com quan et vas dient que avui no beuràs mentre omples el cul d’una cop tot afirmant que cada cosa en la seva justa mesura no pot fer mal. El final de la meva lluita s’explica breument: Quan en dèiem xampany m’ha durat una setmana perquè em vaig autoimposar degustar-lo com si estigués bevent per gust i no per necessitat, i  defugint de la comparació amb el Quan èrem feliços en tant que són llibres independents, haig de dir que m’ha deixat un deix nostàlgic singular del que sap que ha transitat per un exercici literari que excel.leix amb el seu equilibri de ritme argumental i elaboració formal de la narrativa.

Quan en dèiem xampany és molt planià a l’hora de triar els colors adients per fer brillar els sustantius, però no cau mai en la ornamentació que pateixen els artistes necessitats de mostrar el seu talent, i  d’aquesta manera,  en Rafel Nadal aconsegueix que una escriptura rica no sigui la cadena que esclavitza un ritme narratiu lleuger com les barques que es deixen portar pel vaivé de les onades mediterrànies. En aquest sentit és majestuós, i un dels punts àlgids de la novel.la on es fa pal.lés aquesta mesura de virtuisme és el capítol on descriu les olors dels diferents perfums de la Yvonne. El cito perquè de la mateixa manera que hi ha cançons que justifiquen discos, hi ha capítols que fan grans una novel.la.

D’altra banda, des d’una vessant argumental, l’exercici d’arqueòleg familiar el porta a mostrar-nos la història d’una generació que creix entre les dos guerres mundials, i que ens serveix per veure com les persones que no varen participar de forma activa en els conflictes, també van haver de pagar una factura pel simple fet d’estar a un lloc en un moment determinat. Dit d’una altra manera, perquè em sembla que és un dels punts més atractius del llibre, cap familiar va a lluitar al front i tant sols tenim noticies d’aquest a través dels amics del seu besavi, però les conseqüències de la guerra pels que no van al front no és la mort, sinó una mutilació personal que afecta al terreny familiar, laboral, i fins i tot, en els alguns casos pot ser moral.

En definitiva, que ja l’he guardat al costat del Quan èrem feliços amb un esguard d’agraïment, i és que per primera vegada, he begut una copa de xampany sense fer les mueques que fan que a casa meva, quan estem tots reunits, em comencin a fer bromes sobre la meva incapacitat de comportar-me com un home en els grans esdeveniments, i és que a mi, enlloc del xampany, m’agraden més els perfums de la Yvonne.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús