El millor és que pensem que som molt ben parits

Al estudiar història sovint es pot caure en l’error de mirar el passat amb una lleugera superioritat moral, com si nosaltres fóssim els escollits per jutjar moralment els diferents períodes històrics perquè estem convençuts que per primera vegada, tenim un sistema polític que pretesament defensa les llibertats individuals, i fuig d’oligarquies tenyides amb llenguatge democràtic. Aquesta actitud de mestratge ètic amb el passat es fa palès quan un parla sobre les purgues totalitàries del segle XX i aprecia dins seu un sentiment de revolta contra els temps on la ideologia va esdevenir dogma, convençut que les democràcies occidentals són un teló d’acer vàlid per foragitar aquestes rèmores. A partir d’aquí no vull entrar a valorar la problemàtica del PSC com un fet únic, sinó com un exemple del que molts partits viuen en silenci, en els despatxos, en els reunions dels consells on es decreta una visió única dels fets ignorant que els votants acudeixen a aquests partits per elements genèrics comuns, però que són molt plurals amb els elements concrets. Aquesta situació d’homogeneïtat en problemes on la societat per naturalesa és heterogènia, perverteix el funcionament dels partits, que funcionen com petites dictadures legitimades democràticament pels vots del poble. I aquí parlaríem segurament de les llistes obertes com a via per assolir una democràcia el més neta possible, i seria aquí segurament, que actituds com les de CDC a l’hora de donar llibertat de vot als seus diputats amb temes com l’avortament, començarien a ser vistes com a lògiques i normals en un país on diem amb cinisme que tothom hi està representat. A fora el Parlament hi ha pluralitat, si en els partits no n’hi ha, estem vestint un món artificial per intentar governar el món real.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús