Depressió dominical

Una grip d’aquelles que truquen a la porta la setmana menys indicada, m’ha portat a reviure un d’aquells diumenges a la tarda on l’apatia embolcalla tot el meu ser. Desallotjada la casa per evitar contagis inevitables, m’he quedat sol amb la final de Copa del Rei, un parell d’articles per llegir, i unes no ganes de fer qualsevol cosa que suposi activitat. Aquesta espècie de depressió temporal, ajudada pel fet que la febre torna a fer acte de presència a mesura que la foscúria és hegemònica, em brinda una nostàlgia difícil d’extirpar i en la que em sento molt a gust. Melangia pel que no ha passat, pel que no era tant fantàstic però amb el temps hem anat idealitzant, un enyor agradable que em manté al llit amb el rostre desencaixat i l’ànima feliç. Finalment, per aconseguir canalitzar aquestes sensacions, apunto al quadernet que em van regalar per reis, la idea d’un conte que ara mateix em sembla singular i demà al matí la veuré vulgar. Per tot això i més, crec convenient acabar l’article escoltant Esta boca es mía del Sabina i pensar que un dia fumaré tabac negre i escriuré poesia surrealista.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús