Parlar d’avortament i pensar amb vots

L’esquerra és especialista en fer de les seves reivindicacions un exemple de clam social. Ells són els que decideixen si hi havia una demanda de la societat sobre un tema o no, i a partir d’aquí van tirant milles amb la superioritat moral com a bandera. De totes maneres, els hi haig de donar la raó que no hi havia cap demanda majoritària dins la societat espanyola que exigís una reforma sobre la llei de l’avortament,  i que per tant, el Gallardón està tirant endavant una llei amb fins electoralistes, sobretot tenint en compte les retallades fetes amb tema de dependències, i que mostren el tint hipòcrita amb el que està repintada aquesta revisió de la llei de l’avortament.  Fins aquí d’acord, però la pregunta seria, i quan Zapatero va ampliar la llei, hi havia una demanada social sobre el tema? Hi havia un huracà de veus al carrer demanant un canvi? La resposta, a pesar de com puguin ara manipular el passat, és un no rotund. El govern socialista va modificar la llei per una necessitat de desmarcar-se de la manera de fer d’Aznar amb matèria social, més que res perquè per aquelles dates un tal Solbes seguia unes directrius semblants a les d’un tal Rato amb temes d’economia. Va ser un atac de pedra progressista que necessitava mostrar que la tenia més grossa que els altres. Per això, quan sento els socialistes mitinejant sobre la demanda social penso, si us plau, vosaltres vau fer exactament el mateix, o pitjor encara, ho vau fer perquè no teniu nassos d’aplicar allò d’obrer i socialista, i vau decidir anar per la vessant més fàcil i popular.  Així de senzill. A partir d’aquí toca pensar que el dia que es debati sobre l’avortament sense mirar l’electorat i intentant discernir la veritat, potser parlarem amb serenor d’un dels temes més greus sobre el que pot legislar un estat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús